Enclova Mallorquina
Enclova – Hedysarum coronarium L.
Inscripcions
Inscripció al registre:
Inscripció al catàleg:
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| In situ | Mallorca | Manacor | Son Mesquida | Hort |
Origen de la varietat
Diversos agricultors innovadors la portaren a Mallorca a principis el segle XX. Entre ells destaquem l’amo Antoni Oliver des Calderers, de Sant Joan. Entre els anys 1900-1910 arribà a Mallorca des de l’illa de Menorca, on va ser introduïda per Benet Oliver, qui la dugué des de Cadis, Andalusia l’any 1856. A causa del seu nom, hi ha la creença, no documentada, que fou introduïda pels anglesos. (MOLL, 2004).
Descripció de la varietat
Es tracta d’una planta bianual, de posat dret, pot tenir un forma més o manco reptant en plantes aïllades. Es caracteritza per tenir tiges cilíndriques i un sistema radicular molt potent, amb la rel principal pivotant molt desenvolupada, aquesta és una característica fonamental en l’aspecte productiu, ja que permet un rebrot ràpid, fet que és particularment valuós en l’inici de la tardor.
Les fulles són d’inserció alterna imparipinnades, de folíols amb pecíols curts de forma ovalada. Els folíols són tous, suaus i de color verd un poc més intens per l’anvers i un poc velloses i més clares pel revers. Les flors van agrupades en rams, generalment de color vermell púrpura. La planta, encara que bianual, presenta floració des del primer any, generalment en abril-maig
Usos i coneixements
Consum animal. És una interessant farratgera. S’aprofita principalment pasturant, però també es pot fenificar i ensitjar. També és molt interessant per la seva producció mel·lifica
Observacions
Similar a la varietat Grimaldi. Trobam diverses diferencies ben visibles: – alçada de la planta Grimaldi, pot arribar a doblar l’enclova comuna. – El posat de les tiges de Grimaldi és ben vertical, enfront a la quasi horitzontalitat de les de l’enclova comuna. – El color vermell de les flors de la Grimaldi és de tonalitat carmesí i molt més intens.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Alçada de la planta (cm) | 94,68 +- 7,79 | |
| Planta | Port | Semierecte | |
| Planta | Pigmentació antociànica de la tija | Present a una part de les plantes | |
| Fulla | Intensitat del color verd | Mitjana | |
| Fulla | Longitud del folíol (cm) | 3,6 +- 0,296 | |
| Fulla | Amplada del folíol (cm) | 1,18 +- 0,141 | |
| Fulla | Relació L/A | 3,0508 | |
| Flor | Color | Vermell púrpura clara | |
| Flor | Època de primera floració | Finals mes d’abril i mes de maig | |
| Beina | Longitud del peduncle (cm) | 2,22 +- 0,319 | |
| Beina | Longitud de la beina (cm) | 1,41 +- 0,193 | |
| Beina | Amplada de la beina (mm) | 0,581 +- 0,035 | |
| Beina | Relació L/A de la beina | 2,4268 | |
| Beina | Intensitat del color verd de la beina | Mitjana | |
| Beina | Nombre de llavors a la beina | De 2 a 4 llavors | |
| Llavor | Color de la llavor | Color de palla, algunes presenten tonalitats vermelloses. | |
| Llavor | Pes de 100 llavors (g) | 0,36 | |
| Llavor | Forma de la llavor | Rodona |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | X | X | |||||||||
| Planter | ||||||||||||
| Transplantament | ||||||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | X | X | ||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X |
Característiques agronòmiques
És interessant fer sembres mesclades amb altres espècies, especialment cereals com el blat o ordi. D’aquesta manera augmenta l’aprofitament farratger del primer any.
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN | Cita bibliogràfica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | ALCOVER, A. M. i MOLL, F. de B. | 1930-1962 | DICCIONARI CATALÀ – VALENCIÀ – BALEAR | La cita a Capdepera | ||
| Llibres i altres monografies | HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. | 1869-1884 | Die Balearen in Wort und Bild Geschildert | F. Brockhau | També ha reeixit l’intent d’introduir el conreu d’enclova (Hedysarium coronarium). Aquesta planta anomenada Zulla a Espanya, és coneguda a Menorca des del final del segle passat amb el nom de clóver; d’allí on encara es conrea, fou traslladada a Mallorca. De gran interès seria la introducció de pasturatges naturals i artificials; car tot i que Mallorca està ben proveïda per el nodriment del bestiar de peülla i dels porcs, es pot dir que en general manquen els pasturatges per al bestiar boví, és a dir, per al nombre d’aquests animals que són necessaris per als interessos agrícoles. Sobretot amb la gran quantitat de plantes farratgeres excel·lents, que creixen silvestres, moltes terres emprades ara per conrear cereals, que sovint no produeixen per cobrir les despeses del treball i de la llavor, es podrien utilitzar fàcilment per a aquest fi. Però seria millor aconseguir-ho amb la introducció d’algunes plantes de conreu forasteres, especialment, com ja hem tingut ocasió d’indicar, mitjançant el cultiu de la coronada (Hedysarium coronarium), que sembla molt adequada al clima i al sòl de Mallorca, sense abandonar emperò el conreu de l’alfals (Medicago sativa) ni de les diferents varietats de trèvol, que ja s’està fent |