EXPERIÈNCIES

Estudi sobre la qualitat de composts obtinguts a partir de restes vegetals

Antecedents

L’any 2016, l’entitat APAEMA i la cadena hotelera Garden Hotels (Cesgarden SL) es varen establir una col·laboració amb l’objectiu d’elaborar compost ecològic a partir de les restes orgàniques i vegetals generades pels establiments hotelers. D’aquesta manera, es podia oferir una esmena orgànica als productors ecològics de Mallorca, un recurs especialment escàs a l’illa.
Els estatuts de l’IRFAP inclouen com objecte de l’entitat les competències de “Promoure, coordinar, planificar, desenvolupar i avaluar programes d’investigació i desenvolupament, d’innovació, de digitalització i d’experimentació en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació” (Decret 05/2021, de 15 de febrer i Decret 37/2022, de29 d’agost).

Per avaluar la millor composició i optimitzar la qualitat dels compost obtinguts, APAEMA ha manifestat el seu interès a col·laborar amb l’Institut de Recerca Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) per avaluar-ne la qualitat fisicoquímica i així garantir-ne el valor agronòmic.

Objectius i justificació

La proposta de col·laboració té com a objectiu principal caracteritzar el compost generat a la planta de compostatge de Garden Hotels i APAEMA.

Per assolir aquest repte, es plantegen els següents objectius específics:

• Optimitzar la composició de les restes vegetals per obtenir un compost de màxima qualitat.
• Analitzar els principals paràmetres fisicoquímics del compost produït.
• Informar als usuaris sobre la qualitat del compost —o dels diferents composts generats— d’acord amb les metodologies establertes (IF, Pueyo).

Metodologia i disseny experimental

L’experiència es troba ubicada a la parcel·la 128, del polígon 13, al terme municipal de Santa Margalida.

Figura 1. Foto aèria de la parcel·la experimental. Font: SIGPAC.

Les restes vegetals que constitueixen la base de l’elaboració de diferents composts, són: poda triturada, palmera triturada, fems sec, fems garbellat, pinyolada, alga i residus de cuina.

La tècnica de compostatge aplicada segueix el següent esquema:

1. Es constitueix una pila de 3,5-4 m d’amplada i 1,3-1,5 m d’alçada, fins a la longitud que es necessiti. Aquesta pila es va formant amb aportacions alterns de materials. Sempre es comença amb un material estructurant i complementari o un equivalent.
2. Quan s’ha constituït la pila, es passa la voltejadora per aconseguir una mescla homogènia.
3. Es cobreix la pila amb una lona semipermeable.
4. Es volteja la pila periòdicament i es rega homogèniament.
5. El temps del procés pot variar de 4 a 6 mesos.

S’analitzen els paràmetres fisicoquímics que regula el Reial Decret 506/2013, sobre productes fertilitzants.

Taula 2. Determinacions previstes per a la caracterització de cada compost.

Resultats esperats

Amb els resultats d’aquesta experiència es pretén consolidar dades fiables procedents de diverses campanyes de caracterització fisicoquímica i de qualitat dels composts elaborats, informació que actualment no es troba recollida.

A partir de les dades obtingudes, serà possible transferir aquest coneixement al sector, adaptant les recomanacions segons l’aptitud de cada compost i els resultats obtinguts.

L’estudi es durà a terme d’acord amb la normativa vigent en matèria de fertilitzants orgànics, així com amb les recomanacions i directrius establertes pel que fa als mètodes analítics i als paràmetres avaluats.