Codony mallorquí

Codonyer – Cydonia oblonga Mill

Inscripcions

Inscripció al registre: —

Inscripció al catàleg: SÍ (27/06/2025)

Illa de la varietat

Mallorca.

Origen de la varietat

El lloc d’origen d’aquesta espècie es troba a les zones muntanyoses del Daguestan, l’Azerbaidjan i Geòrgia (ZEVEN i DE WET, 1993).

La seva introducció a la Mediterrània occidental es remunta a l’època romana (SACCARDO, 1909). Els romans anomenaven aquests fruits pomes de Cydon, nom de l’actual Canea a Creta.

El codonyer és un dels fruiters de conreu més antic. A Europa es troba actualment a tots els països de la ribera mediterrània.

Descripció de la varietat

Arbre de vigor mitjà i creixement desordenat, no arriba a formar una capçada regular. És molt productor. La fruita es cull normalment al setembre. El seu port és irregular amb tendència a l’horitzontal. Té una fulla grossa, de forma el·líptica o triangular, acabada en punta no gaire acusada. Els nirvis de la fulla estan marcats per ambdós costats, la vorera és llisa, un poc ondulada. El capoll és curt, no gaire gruixat, de color vermell clar. El fruit és allargat, un poc piriforme, de mida mitjana a gran. A la part de dalt té unes costelles ben marcades. L’ull està mig obert i conserva els sèpals. La polpa és granulosa, fina, molt sucosa a la maduració, dolça, aromàtica i astringent.

Usos i coneixements

Consum humà. Igual que altres fruits de petit format, és apreciat com a llepolia. La seva comercialització ha estat sempre més aviat escassa. No és tan apreciat com l’atzerola blanca. Es pot confitar i se’n poden elaborar confitures. En alguns llocs s’emprava com a patró de l’atzerola blanca

Observacions

El mot codony deriva del llatí cotonius, que al seu torn deriva de cydonium malum, equivalent al grec kydonion melon, que significa ‘poma de Kydon’, ciutat de Creta. «Els codonyers (en castellà membrilleros) no són en general gaire nombrosos a Mallorca, encara que estan molt estesos en alguns municipis com Sóller, Valldemossa i altres de la part muntanyosa, i també a Manacor i en alguns altres del Pla. Requereixen un terreny més profund i volen ser més regats que altres fruiters, per això sovint es planten prop de les síquies.

Suren millor als llocs més fresquívols que no als calents, i és profitós donar-los molt d’adob. Per millorar-ne la varietat, no s’aplica aquí l’empelt; en canvi s’utilitzen els codonyers per empeltar-hi altres classes de fruita, com pomes, peres, magranes, nespres i altres de similars. Creix molt aviat, al cap de dos o tres anys ja són arbres esplèndids. La fruita es cull normalment al setembre, abans que hagi madurat del tot, i després es deixa madurar a casa.

Es distingeixen dues classes de codonys: les codonyes, que són més grosses i bones de menjar, encara que una mica aspres, però que s’usen al mateix temps per fer confitures, i els codonys, que són més petits i maduren més tard, no tenen tan bon gust, a penes es consumeixen frescs i s’empren quasi exclusivament per fer confitures.

Aquest codonyat (confitura de codony) es prepara sobretot en cases particulars. Les codonyes es venen normalment al voltant de 7–8 pessetes el viatge; els codonys, malgrat que n’hi ha menys, es venen més barats.» (HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. 1869-1884).

«Codony: fruit del codonyer, que és de forma de pera o de poma, de sabor molt aspre, astringent, i que es cou per fer-ne confitures casolanes.» (ALCOVER–MOLL, 1941).

Els arbres es troben aïllats arreu de Mallorca. Els planteristes de fruiters, la segueixen comercialitzant. Tot i que també es comercialitzen altres tipus semblants amb els que es confon fàcilment. Exemplar de referencia al Jardí Botànic de Sóller.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Planta	Vigor	Mitjà
Planta	Port	Horitzontal
Planta	Època de maduració	Setembre
Fulla	Longitud (cm)		8,55 ± 0,29
Fulla	Amplada (cm)		6,21 ± 0,25
Fulla	Relació L/A		1,37
Fulla	Forma de la fulla	El·líptica
Fulla	Color de la fulla	Verd fosc
Fulla	Forma de l'àpex	Punxegut, No gaire acusat
Fulla	Forma de les vores	Llisa, Una mica ondulada
Fulla	Nervadura de la fulla	Mitjanament marcada, Per ambdós costats
Fruit	Longitud (cm)		12,65 ± 0,18
Fruit	Amplada (cm)		8,15 ± 0,29
Fruit	Relació L/A		1,55
Fruit	Forma del fruit	Allargat i piriforme
Fruit	Pes (g)		454,2 ± 20,59
Fruit	Color del fruit	Groc
Fruit	Color de la polpa	Blanc grogós
Fruit	Textura de la polpa	Granulosa i fina
Fruit	Costelles	Presents, Ben marcades
Fruit	Sabor del fruit	dolça, aromàtica i astringent

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial
Llibres i altres monografies	Zeven, A. C. i de Wet, J.	1993	Dictionary of cultivated plants and their regions of diversity	International Book Distributions
Llibres i altres monografies	Payeras, L. i Falconer, J.	2011	Inventari de les varietats vegetals tradicionals de les illes Balears. TOM I. Fruiters de la sub-família de les malòidies	Rapitbook Editorial
Llibres i altres monografies	Saccardo, P. A.	1909	Cronologia della Flora Italiana	Padova, Tipografia del Seminario
Llibres i altres monografies	Habsburg-Lorena i Borbó, A. L. S.	1869-1884	Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. F. Brockhau. Trad. Cast. parcial de Sureda Blanes
Diccionari	Alcover, A. M. i Moll, F. de B.	1941	Diccionari Català-Valencià-Balear	Editorial Moll

Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen

Actuació/Moment	Abr	Set	Oct
Sembra al sòl
Planter
Transplantament
Floració
Fructificació	X
Recol·lecció		X	X