Petit

Ginjoler – Ziziphus spp

Inscripcions

Inscripció al registre: —

Inscripció al catàleg: SÍ (27/06/2025)

Illa de la varietat

Mallorca.

Origen de la varietat

Els ginjolers són arbusts de procedència oriental, que pareixen ser estat introduïts per els agricultors àrabs. Segons Plini, el ginjoler va ser introduït a Roma, procedent de Síria, per el Cònsul Sexto Papinio, en el segle I, a finals del regnat de Augusto I proporciona una il·lustració d’un ginjoler cultivat a un hort d’Espanya. (RIVERA ET AL. 1997).

Descripció de la varietat

Els arbres d’aquesta varietat són de mida discreta, disposen d’una capçana irregular i són de difícil poda de formació. També presenten branques primes, zigzaguejant, proveïdes de moltes pues. La seva floració s’inicia a mitjans de maig, mentre que la maduració comença a tenir lloc per mitjans de setembre.

Les fulles són el·lipsoides, obliqües i obtuses, de color verd lluent i trinervades. El seu capoll és curt i acanalat. El fruit és una drupa ovoide, amb pell llisa de color groc verdós i polpa de color clar, compacta i dolça. Només té un sol pinyol, que acaba en punta als dos extrems.

El fruit és de forma cònica o aperada i sol tenir un gust dolcenc. La posició de la part més ampla sol estar ubicada als extrems. El seu color predominant és el vermell, que vira a marró en la maduració. També Forma clapes i punts grocs distribuïts irregularment per la pell. La polpa sol ser de color blanc verdós, i només té un sol pinyol que acaba en punta en un sol extrem.

Les flors són pentàmeres, grogues, amb corimbes axil·lars. Les fulles són ovalades – rodones, dentades, obtuses, tormentoses, trinervades, amb estípules espinades. També són de color verd clar, lluents i ferruginoses pel revers, igual que les branques.

Usos i coneixements

Consum humà. El seu bon gust queda un poc amagat per una escassa presencia del fruit.

Observacions

HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. 1869-1884: “De ginjolers n’hi ha molt pocs, però se’n troben aïlladament a molts de municipis. Li van bé els terrenys flonjos, protegits dels vents de tramuntana. Se’l reprodueix mitjançamt bordalls, estaques i la sembra del pinyol en primavera quan aquests arbres comencen a brostar. Els empelten per l’abril o el maig. La seva fruita (gínjols) la mengen sobretot els infants; pel que fa al preu, se’n pot dir el mateix que de les atzaroles. Se’n fa xarop i confitura de gínjol”. Es troben abundants arbres arreu de Mallorca. Els planteristes segueixen comercialitzant plantons d’aquesta varietat. Arbre de referència. Can Pont i Soler de Lloseta.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Planta	Inici de la floració	Mitjans de maig
Planta	Inici de la maduració	Mitjans de setembre
Fulla	Longitud (cm)		4,61 ± 0,25
Fulla	Amplada (cm)		2,01 ± 0,13
Fulla	Relació L/A		2,29
Fulla	Forma de la fulla	El·lipsoide
Fulla	Color de la fulla	Verd lluent en ambdues cares
Fruit	Longitud (cm)		3,16 ± 0,26
Fruit	Amplada (cm)		2,49 ± 0,24
Fruit	Relació L/A		1,26
Fruit	Forma del fruit	Ovoide
Fruit	Posició de la part més ampla	Al centre
Fruit	Pes (g)		5,86 ± 0,34
Fruit	Color de la pell	Groc verdós i vermellós
Fruit	Color de la polpa	Blanc verdós
Fruit	Sabor del fruit	Dolç
Pinyol	Terminació de la base	Punxegut
Pinyol	Terminació de l'àpex	Punxegut

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial	Cita bibliogràfica
Llibres i altres monografies	Rivera Núñez, D. et al.	1997	Variedades tradicionales de frutales de la cuenca del río Segura. Catalogo etnobotánico (I)	Universidad de Murcia
Llibres i altres monografies	Habsburg-Lorena i Borbó, A. L. S.	1869-1884	Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. F. Brockhau. Trad. Cast. parcial de Sureda Blanes

Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen

Actuació/Moment	Mai	Set
Sembra al sòl
Planter
Transplantament
Floració	X
Fructificació
Recol·lecció		X