d’aigua
Perera – Pyrus communis
Inscripcions
Inscripció al registre: —
Inscripció al catàleg: SÍ (28/03/2019)
Origen de la varietat
La bibliografia antiga la ubica a Mallorca (Cerdà, 1910; DCVB, 1957) i n’esmenta l’origen francès (Grasset de Saint-Sauveur, 1805). Actualment n’hi ha tres exemplars a la col·lecció de pereres de sa Canova i se’n troben alguns (pocs) d’aïllats.
Descripció de la varietat
Varietat tant de començament de floració com de maduració primerenques. Fa una pera de color de fons verd, amb molta superposició de vermell, de mida mitjana, convexa, amb el diàmetre de posició màxim lleugerament al mig i cavitat peduncular absent o molt poc profunda. Grasset de Saint-Sauveur (1805)* parla de la pera d’aigua com una de les varietats d’origen francès que es trobaven a l’illa de Mallorca.
*Suau, T. Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes. 2016.
Usos i coneixements
Consum humà.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Arbre i ramificació | Vigor | Mitjà | |
| Arbre i ramificació | Port | Erecte | |
| Fulla | Llargària del limbe | Mitjana (6-8 cm) | 60,5 ± 8,1 |
| Fulla | Amplada del limbe | Mitjana (4-5 cm) | 45,1 ± 4,8 |
| Fulla | Limbe: relació llargària/amplada | Petita (1-1,4) | 1,18 |
| Fulla | Llargària del pecíol | Mitjana (2-4 cm) | 39,7 ± 7,9 |
| Fulla | Limbe en relació a la branca | Descendent | |
| Fulla | Forma de la base del limbe | Truncada | |
| Fruit | Mida del fruit (cm) | Mitjana | 56,1 ± 5,4 |
| Fruit | Perfil lateral del fruit (en plena maduresa) | Convex | |
| Fruit | Color de fons de l’epidermis | Verd | |
| Fruit | Zona relativa del color superficial (percentatge de color) | Gran (51-75%) | |
| Fruit | Profunditat de la cavitat peduncular | Absent o molt poc profunda | |
| Fruit | Posició del peduncle | En angle recte | |
| Fruit | Posició del diàmetre màxim | Al mig | |
| Llavors | Forma | Ovalada | |
| Fenologia | Inici de la floració (10 % de les flors obertes) | Primerenca | Segona setmana de març |
| Fenologia | Inici de maduresa | Primerenca | Primera setmana d'agost |
| Altres | Pes (g) | 107,37 ± 29,79 |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN | Cita bibliogràfica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Informe | Suau, T. | 2016 | Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes. | Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca | ||
| Llibres i altres monografies | Payeras, Ll.; Falconer, J. | 2011 | Inventari de les varietats vegetals tradicionals de les Illes Balears. Tom I. Fruiters de la sub-família de les malòidies. Mallorca. | Rapit Book editorial | Manifesta que és la mateixa varietat que la pera de cul d’ou i la pera francesa. La pera d’aigua té una bona mida. És de forma ovada, de color verd clar, amb una galta color vermell clar i molts de puntets blancs petits. El capoll és llarg, color verd clar, amb punts blancs que fan regruix. La part de dalt és marró clar. El clot de l’ull no és gens fondo, els sèpals són rudimentaris i l’ull està mig obert. Té la pell prima. La polpa és de consistència mitjana, de color blanc verdós, que aviat torna marró. És molt sucosa i un poc granulosa. El color és gros, amb quatre carpels, amb una o dues llavors grosses a cada un. L’alçària mitjana del fruit són 6,8 cm i el diàmetre mitjà, 5,3 cm. El capoll fa 3,9 cm de llargària i el seu diàmetre mitjà és de 0,3 cm. És dolça i aromàtica. També és delicada, es toca molt. És una pera d’estiu, ja que madura entre el 20 de juliol i el 10 d’agost. Es consumeix fresca, té poca conservació. És una varietat rara, de la qual es troben arbres aïllats arreu de Mallorca. | |
| Comunicació d'un congrés | Fornés, J. i Ordinas, A. | 2011 | Els noms de les varietats locals d’alguns arbres fruiters a Mallorca". A: XXIV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VI Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística | Universitat de les Illes Balears | Citada entre les varietats situades a l’illa de Mallorca. | |
| Llibres i altres monografies | GEM | 1989 | Gran enciclopèdia de Mallorca | Promomallorca | Francesc Bonafè, com a autor de l’entrada genèrica perera, assenyala que la pera d’aigua és grossa i molt fluixa. | |
| Llibres i altres monografies | Alcover, A. M. i Moll, F. de B. | 1957 | Diccionari català-valencià-balear | Diferents volums | [de pera d’aigua] n’hi ha de dues classes, una que madura al mes d’agost i és grossa, molt fluixa, bona (Priorat, Mallorca); una altra que ve pel novembre, grossa, bona, però no madura fins a Nadal, i quan madura és groga (Falset). | |
| Llibres i altres monografies | Cerdà, P.A. | 1910 | Agricultura práctica regional | Estampa d’en Sebastià Pizà | Citada entre les varietats de peres que es fan a Mallorca. La denomina pera d’aigua o pera francesa. Assenyala que és de qualitat superior. | |
| Llibres i altres monografies | Augsburg, A. Ll. S. | 1871 | Die Balearen. Tom V. Mallorca | Edició de Caixa de Balears Sa Nostra, dirigida per Isabel Moll Blanes (1987, Palma) | Apareix citada entre les varietats més comuns. | |
| Llibres i altres monografies | Grasset de Saint-Sauveur, A. | 1805 | Viatge a les Illes Balears i Pitiüses | Edició a cura d’AGUILÓ A. J. | La cita com una de les varietats, d’origen francès, que es troben a l’illa de Mallorca. | |
| Informe | Staller Gränicher, M. A. | 2017 | Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016 | Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca |