Maçanet
Vinya – Vitis vinifera
Inscripcions
Inscripció al registre: No
Inscripció al catàleg: 27-06-2025
Sinonímies
Mançaneta; Massanet.
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Can Marines. Carretera Sant Carles km 8 s/n | Altres |
Origen de la varietat
La varietat maçanet ha estat tradicionalment conreada per tot el territori pitiús, i encara es troba en algunes finques, plantat temps ençà per autoconsum. Era habitual emparrar-la als garrovers o a un pal de savina.
Són nombroses les referències històriques que citen aquesta varietat de vinya i gairebé totes les persones entrevistades durant els darrers anys de prospeccions l’han reconeguda com a varietat antiga d’Eivissa. S’ha trobat de nord a sud de l’illa d’Eivissa, amb altres denominacions com «monestrell blanc» a Sant Josep de sa Talaia, o «blanqueta» a Sant Agustí des Vedrà, que semblen més aviat confusions que no sinonímies. Etimològicament, alguns autors accepten la hipòtesi de Coromines, que afirma que «maçanet» és un mot d’origen mossàrab provinent de la paraula «mansana» (poma en mossàrab). Cap a l’any 1100, un document mossàrab del sud de la península Ibèrica nomena un raïm «mansanel». Al Diccionari de la Llengua Catalana de Pere Labèrnia (1840), se cita com a sinònim de «mansanilla»; alguns autors han suggerit la possible relació amb la varietat «manzanilla» andalusa, tot i que els estudis genètics realitzats recentment no han corroborat aquest lligam. Segons Favà, es tracta d’una varietat que podem trobar a Menorca, a alguns indrets del País Valencià i a l’illa d’Eivissa, amb la peculiaritat que al municipi de Santa Agnès de Corona se la coneix amb el nom de «mançaneta». R. González cita un possible sinònim, «blanqueta», però remarca que s’ha de contrastar amb més entrevistes.
Descripció de la varietat
La varietat maçanet (o massanet) és una de les varietats antigues més conegudes de les illes Pitiüses, encara present a moltes finques arran Eivissa i Formentera. És característica de la varietat maçanet la formació atapeïda i allargada del seu raïm. De baies verdes groguenques, forma arrodonida i pell grossa, aquesta varietat és preuada per la seva dolçor. Sol desenvolupar una, a voltes dos, inflorescències per pàmpol, formant uns raïms molt compactes i consistents que maduren als finals d’agost. És considerada una varietat primerenca. Produeix entre dos i tres kilograms per cep. Amb aquesta varietat es fa un vi dolç, de grau elevat, i amb gust de moscatell.
Usos i coneixements
Consum humà. Varietat tradicionalment destinada a consum en fresc i per a elaboració de vi blanc dolç de llarga conservació. També se asssecaven per guardar com a panses.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Sumitat/Pàmpol Jove | Obertura de la punta | Semioberta | |
| Sumitat/Pàmpol Jove | Distribució de la pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta | Absent | |
| Sumitat/Pàmpol Jove | Pèls tombats | Densos | |
| Sumitat/Pàmpol Jove | Pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta | Absent o molt dèbil | |
| Sumitat/Pàmpol Jove | Pèls erectes de la punta | Absents o molt escassos | |
| Fulla jove | Color de l'anvers del limbe (4a fulla) | Verd grogós | |
| Fulla jove | Densitat pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Molt densos | |
| Fulla jove | Pèls erectes sobre les nervadures del limbe | Absent o molt dèbil | |
| Fulla jove | Intensitat de la pigmentació antociànica | Absent o molt dèbil | |
| Pàmpol | Port | Erecte | |
| Pàmpol | Color de la cara dorsal de l'entrenús | Verd i vermell | |
| Pàmpol | Color de la cara ventral de l'entrenús | Verd | |
| Pàmpol | Color de la cara dorsal del nus | Verd i vermell | |
| Pàmpol | Color de la cara ventral del nus | Verd | |
| Pàmpol | Pèls erectes sobre l'entrenús | Absents o molt escassos | |
| Circells | Longitud dels circells (cm) | Mitjans | 16,01 |
| Flor | Òrgans sexuals | Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat | |
| Flor | Inseció de la primera inflorescència | Tercer o quart nus | |
| Flor | Nombre d'inflorescències per pàmpol | 1,1 a 2 inflorescències | |
| Fulla adulta | Longitud del limbe (cm) | Mitjana | 19,00 ± 1,83 |
| Fulla adulta | Amplada del limbe (cm) | Mitjana | 19,60 ± 1,78 |
| Fulla adulta | Forma del limbe | Orbicular | |
| Fulla adulta | Nombre de lòbuls | Cinc | |
| Fulla adulta | Posició dels lòbuls al sinus peciolar | Fortament superposada | |
| Fulla adulta | Postura dels lòbuls al sinus foliar | Fortament superposada | |
| Fulla adulta | Longitud de les dents (cm) | Curta | 0,3 – 1 |
| Fulla adulta | Relació llargària/amplada de les dents | Mitjana | |
| Fulla adulta | Forma de les dents | Barreja de rectílínies i convexes | |
| Fulla adulta | Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica | Absent o molt baixa | |
| Fulla adulta | Pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Mitjans | |
| Fulla adulta | Pèls drets sobre les nervadures principals del revers | Densos | |
| Fulla adulta | Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central | Moderadament més curta | |
| Raïm | Longitud del raïm sense peduncle (cm) | Mitjana | 28,00 ± 1,41 |
| Raïm | Densitat/Compacitat | Compacta | |
| Raïm | Longitud del peduncle del raïm principal (cm) | Mitjana | 5,50 ± 2,12 |
| Baia | Diàmetre de la baia (cm) | Mitjana | 1,81 ± 0,12 |
| Baia | Forma de la baia | Globosa | |
| Baia | Color de l'epidermis | Verd grogós | |
| Baia | Pigmentació antociànica de la polpa | Absent o molt dèbil | |
| Baia | Fermesa de la polpa | Moderadament ferma | |
| Baia | Formació de llavors | Ben formades | |
| Fenologia | Època del desborrament | Mitjana | Desborrament darrera setmana de març |
| Fenologia | Època de l'inici del verolat | Mitjana | Verolat mitjans juliol |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN | Cita bibliogràfica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | Pérez-Cabrero, A. | 1909 | Ibiza: arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía: guía del turista | Joaquín Horta | ||
| Llibres i altres monografies | MANONELLES, Toni | 1994 | El vi. A: VI Quadern del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús | Eivissa | ||
| Diccionari | Labèrnia, P. | 1840 | Diccionari de la llengua catalana | Estampa dels hereus de la V | ||
| Publicacions electròniques | González, R.; Vargas, A.M.; Garnatje, T.; Vallès, J.; de Andrés, M.T. | 2023 | Exploring Diversity among Grapevines Varieties in Ibiza and Formentera Using Microsatellite Markers, Ampelographic Methods | Horticulturae - doi.org/10.3390/horticulturae9121307 | ||
| Diccionari | Favà, X. | 2001 | Diccionari dels noms de ceps i raïms. L’ampelonímia catalana | Institut d'Estudis Catalans, Barcelona | ||
| Diccionari | Corominas, J.; Pasqual, J.A. | 1979-1983 | Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico | Editorial Gredos, Madrid | ||
| Informe | BOTA, J. | 2019 | Justificació Tècnica Ajuda BIA05/17. Recuperació Sanitària i Valoració Enològica de Varietats Minoritàries de Vinya de Balears | Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca | ||
| Informe | PASQUAL, Rosa & PUIG, Antoni. | 2023 | Els noms de les varietats de raïm a les illes balears. Recull de mencions publicades entre el 1787 i 2017. | IRFAP. Conselleria de Agricultura, Pesa i Medi Natural |
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | ||||||||||||
| Planter | ||||||||||||
| Transplantament | ||||||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X |
Característiques agronòmiques
Varietat primerenca.