Skip to content

blanca mallorquina

Ceba – Allium cepa

Inscripcions

Inscripció al registre: 10-02-2006

Inscripció al catàleg: 28-03-2019

Sinonímies

ceba blanca Santjoanera, ceba blanca de Sant Joan, ceba rossa, ceba de Sant Joan, ceba mallorquina

Conservació

TipusIllaMunicipiUbicacióTipus d'ubicació
Ex situMallorcaSóllerJardí Botànic de Sóller. Ctra. Palma - Port de Sóller, km 30,5Banc de llavors
Ex situMallorcaPalmaIRFAP. Banc Llavors. C/ Eusebi Estada, 145Banc de llavors
In situMallorcaSant JoanViver Comercial Ca Na Justa. Camí de sa PedreraAltres
In situMallorcaPetraCamp comercial. Miquel Vidal Llanera. Son Maimó de Petra, Son BaróFinca agrícola
In situMallorcaPalmaCamp comercial. Sa Casa Pagesa, Antoni Feliu Ctra. Valldemossa km, 8,6Finca agrícola
In situMallorcaBinissalemJaume Martorell Vaquer, Disseminat polígon 11, 129Hort particular
In situMallorcaSant JoanCamp comecial. Francisca Mieres, Hort Son RoigFinca agrícola
In situMallorcaMontuïriHort particular, Joan Garcies. Son Ripoll. Disseminat polígon 13, 363Hort particular
Ex situMallorcaPorreresAssociació de Varietats Locals. C/ d’en Veiet, 17Banc de llavors

Origen de la varietat

Alguns productors actuals fa més de 50 anys que la cultiven, i els seus padrins ja ho feien. Des de fa molts d’anys n’hi ha hagut a Mallorca; és la ceba mallorquina de tota la vida. Els pobles que sembraven més ceba blanca són: Sant Joan, Montuïri, Vilafranca, i un poc Petra.

Descripció de la varietat

És una ceba blanca, grossa, i plana, de forma discoïdal. És dolça, ideal per a menjar crua. Té una curta vida postcollita, o el que és el mateix, presenta mala conservació. Es perd molt ràpid després de collida (Aspergillus niger, podridura negra). Si es cultiva en secà i primerenca per ventura la conservació post collita millora. Per devers Tots Sants queden les darreres, es conserva màxim uns 4 mesos. És ideal per fer grells.

Usos i coneixements

Consum humà. Tant crua com cuita; crua no cou gens, i cuinada es fon. Per fer trempó, conill amb ceba, sofregits, etc. Els grells també es consumeixen cuits. També té usos medicinals: ceba crua pel constipat, tallada damunt la tauleta de nit per millorar la respiració.

Observacions

No li agrada que la facin en un terreny on abans ja hi ha hagut ceba. Alguns productors feien una rotació de 15 anys sense passar pel mateix camp. Llogaven parcel·les on s’hi feia cereal, i entre cultius hi feien la ceba. És un cultiu que al Pla de Mallorca es fa a la seca, i si plou els bulbs es poden fer molt grans. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2018 el cultiu de ceba a Mallorca va suposar 118 ha i 4.069 tones; els grells de ceba suposaren 24 ha i 471 tones. Segons alguns productors, actualment la ceba blanca mallorquina no es cultiva tant com fa uns anys; comercialment es sol fer a Sant Joan, Petra i Montuïri, perquè hi ha terra vermella. Uns dels majors productors fa unes 20 quarterades a Sant Joan, i en cull uns 3.000 kg a la setmana. De totes maneres, es poden trobar horts particulars amb petites produccions d’auto-consum arreu de Mallorca.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcterCaràcterValor qualitatiuValor quantitatiu
PlantaNombre de fulles per pseudotija9,30 ± 2,31
PlantaColor de la fullaVerd groguenc
PlantaLongitud de la fulla (cm)47,05 ± 10,52
PlantaAmplada de la fulla (cm)3,30 ± 0,64
PlantaPort del fullatgeErecte
BulbForma dels bulbs madurs secsRomboïdal
BulbMida del bulbGran
BulbÍndex de forma del bulb0,81 ± 0,07
BulbUniformitat de la forma dels bulbsHomogènia
BulbEspessor de la pell del bulbIntermèdia
BulbColor de la polpa del bulbBlanc
BulbColor de fons de la pell secaBlanc
BulbMatís del color de la pell secaMarró
BulbNombre de punts vegetatius per quilogram6,00 ± 1,41
BulbContingut de matèria seca8,08 ± 1,64
BulbTendència a separar-se en bulbilsAbsent o molt feble
BulbGrau de separació entre bulbilsFeble
BulbNombre de bulbilsMés de tres
LlavorPes de mil llavors (g)3,03
AltresÈpoca maduresa de collitaIntermèdia
AltresEsterilitat masculinaAbsent o molt feble
AltresDurada de la grillada en l'emmagatzematge (dies)11,4 ± 3,33

Calendari de sembra

GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Sembra al sòl
PlanterXXX
TransplantamentXXXXX
Floració
Fructificació
Recol·leccióXXXXX

Característiques agronòmiques

Precocitat
Mitjana
Resistència al fred
Més baixa. Depèn més de quan es fa la sembra que de la varietat.
Maneig
En principi no necessita maneig específic, però convé haver preparat bé el terreny i no sembrar-les molt profundes perquè se puguin arrencar bé. Els grells s’entrecaven i també es poden recalçar, i es solen sembrar més profunds. Les finques que fan la ceba a la seca tenen menys problemes sanitaris. Poden tenir tendència a trompar si es planten abans del gener.

Acreditació bibliogràfica

ObjecteAutorsAnyTítolEditorialISBN
Llibres i altres monografiesAlpera, Ll.2004Sobre poetes valencians i altres escritsPublicacions de l'abadia de Monsterrat84-8415-655-9
RevistaAssociació de Varietats Locals2014Catàleg de Varietats Locals. Estiu 2014
RevistaAssociació de Varietats Locals2016Catàleg AVL. Mallorca
RevistaAssociació de Varietats Locals2019Catàleg AVL
RevistaAssociació de Varietats Locals2020Catàleg de llavors 2020: Varietats d’hivern
Llibres i altres monografiesMoll, F. de B.1971Versos de la cebaEditorial Moll
DiccionariAlcover, A. M. i Moll, F. de B.1930-1962Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectalsEditorial Moll8427300255
Llibres i altres monografiesNicolau, M.2002Escrits d'un pagèsDocumenta Balear84-95694-25-5
Publicacions electròniquesRibagorda, P.2015De las cosas del comer: El “Trampó mallorquín”, un must como receta fresca de verano
Llibres i altres monografiesSerra Sansó, M.2007L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns d'agricultura 16L’horticultura ecològica a Mallorca978-84-690-6761-1
Publicacions electròniquesCONECT-E (Conocimiento ecológico tradicional)2020Variedades tradicionales: Ceba blanca (Mallorca)
Back To Top