vermella eivissenca

Ceba – Allium cepa

Inscripcions

Inscripció al registre: 14-11-2024

Inscripció al catàleg: 03-07-2020

Sinonímies

ceba eivissenca, ceba pagesa

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
Ex situ	Mallorca	Palma	IRFAP. Banc Llavors. C/ Eusebi Estada, 145	Banc de llavors
Ex situ	Eivissa	Santa Eulària des Riu	Carretera de Sant Carles s/n 07850	Banc de llavors
Ex situ	Eivissa	Santa Eulària des Riu	Carretera de Sant Carles s/n 07850	Banc de llavors

Origen de la varietat

Tradicionalment s’ha cultivat a Eivissa. En l’actualitat es cultiva arreu de l’illa d’Eivissa en horts familiars i vuit productors la cultiven per vendre en mercats locals. Un viverista, Can Malalt, conserva la llavor, comercialitza planter i subministra tant a agricultors i agricultores professionals com aficionats. Existeix també algun productor que la cultiva a Formentera en poca quantitat.

Descripció de la varietat

La ceba vermella és una de les varietats tradicionals d’hortalisses més identitàries de l’illa d’Eivissa. Es tracta d’una ceba primerenca que forma un bulb aplatat, en forma de disc, de color de pell entre porpra i rosat. Els bulbs són de gran calibre, solen mesurar entre 12 i 15 cm de diàmetre i sovint arriben a pesar més de mig quilo. Les capes interiors són blanques i especialment gruixudes, amb una fina epidermis rosada cap a les catàfiles exteriors. És una ceba poc coent i dolça, i conté molta quantitat d’aigua. Aquest tret fa que grillin dos o tres setmanes després de la collita, per la qual cosa s’aprofita com a ceba tendra a l’estiu i per fer goixos (calçots) la temporada d’hivern. És una ceba molt preuada per menjar en fresc.
El planter es prepara en passar setembre per plantar-les a partir de febrer i abril i collir-les entre juny i agost. El marc de plantació és de 25 x 25 cm.
La producció de ceba vermella als camps eivissencs és simbòlica, tot i que va en augment donada la bona acceptació que està tenint al mercat. Des de 2012 que es va encetar la promoció d’aquesta varietat, s’ha passat d’una producció relicta a produir-se’n, l’any 2020, prop de 15.000 kg. Actualment, la superfície cultivada no arriba a 0,5 ha, que correspon, en bona part, a un sol productor.

Usos i coneixements

Consum humà. La ceba vermella és molt preuada per consum en fresc, ja que és dolça, poc coent i té un color porpra molt atractiu en el plat. S’utilitza per elaborar l’ensalada pagesa i per menjar en cru com a acompanyament, com es feia amb la pebrera blanca. També es fa servir per fer sofregits, guisats i coques. Donat que no es conserva en sec, els goixos d’aquesta varietat també són molt valorats per poder disposar de ceba tendra durant l’hivern. Tradicionalment s’aprofitaven les fulles per fer truites, sopes, llegums, guisats i també per menjar en cru. El planter comença a preparar-se en passar Sant Miquel, abans d’aquesta data, espiga. Tradicionalment les cebes es feien en regadiu i els goixos, el segon any, en secà.

Observacions

Durant les prospeccions realitzades a Eivissa els anys 2005 i 2006, alguns agricultors varen descriure una ceba vermella que s’havia cultivat tradicionalment a l’illa. Aquesta ceba no es trobava en els mercats locals i, fins i tot, es confonia amb una altra coneguda com a ceba de Figueres, de testa més compacta, amb capes més primes, i més globosa que l’ecotip de ceba eivissenca. Aquesta circumstància de desconeixement, afegida al fet que només la cultivaven als seus horts persones d’avançada edat sense relleu generacional situava aquesta varietat i el seu coneixement associat en situació de risc d’extinció. Des de 2010, el GALEF i el Consell han realitzat diverses tasques de difusió i promoció per donar a conèixer i valoritzar aquesta varietat tradicional, fet que ha donat lloc a un destacable augment de la seua producció per part d’alguns agricultors, així com ha afavorit que es comercialitzi en diversos establiments i es conegui cada vegada més entre la població pitiüsa. Segons dades actualitzades, el nombre de plantes de ceba cultivades a les Pitiüses s’ha vist quadruplicat, passant d’11.000 el 2018 a 55.000 el 2020. Són vuit els productors totals que distribueixen a diversos mercats locals de les illes. La llavor que s’ha caracteritzat per a registre prové del planterista Can Malalt, que subministra planter de ceba a bona part dels productors de l’illa. Cal esmentar que el diàmetre de la ceba vermella sol ser major de 12 cm, malgrat les dades obtingudes en aquesta prospecció.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Planta	Nombre de fulles per pseudotija		11 ± 2
Planta	Color de la fulla	Verd clar
Planta	Longitud de la fulla (cm)		48.30 ± 5.76
Planta	Amplada de la fulla (cm)		2.72 ± 0.29
Planta	Port del fullatge	Intermedi
Planta	Encerament del limbe	Fort
Bulb	Forma dels bulbs madurs secs	Aplatada
Bulb	Mida del bulb	Mitjana
Bulb	Índex de forma del bulb		0.50 ± 0.04
Bulb	Uniformitat de la forma dels bulbs	Variable
Bulb	Espessor de la pell del bulb	Fina
Bulb	Color de la polpa del bulb	Blanc
Bulb	Color de fons de la pell seca	Rosa
Bulb	Matís del color de la pell seca	Marró
Bulb	Nombre de punts vegetatius per quilogram		22.4 ± 6.2
Bulb	Contingut de matèria seca		9.26 ± 0.40
Bulb	Tendència a separar-se en bulbils	Absent o molt feble
Flor	Tendència a la floració	Feble
Llavor	Pes de mil llavors (g)		2.5 ± 0.1
Altres	Època maduresa de collita	Primerenca
Altres	Esterilitat masculina	Absent o molt feble
Altres	Pes del bulb (g)		320 ± 39
Altres	Alçada del bulb (cm)		5.24 ± 0.32
Altres	Diàmetre del bulb (cm)		10.57 ± 0.54
Altres	Posició del diàmetre màxim	En el punt intermig
Altres	Forma de l'àpex del bulb	Pla
Altres	Forma de la base	Plana
Altres	Adherència de la pell després de la collita	Intermèdia
Altres	Intensitat del color de fons de la pell seca	Fosca
Altres	Gruix de les catàfiles (mm)		7.0 ± 1.3
Altres	Color de l'epidermis de les escames carnoses	Vermellós
Altres	Graus Brix (ºBx)		6.8 ± 1.2

Calendari de sembra

Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

Sembra al sòl

Planter

Transplantament

Floració

Fructificació

Recol·lecció

Característiques agronòmiques

Maneig

No presenta cap maneig especial ni cap problema remarcable en el seu cultiu. La conservació postcollita d'aquesta ceba és molt curta, de dos a tres setmanes. Varietat molt adient per fer goixos, la pujada a flor és prou tardana.

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial	ISBN
Revista	Mallor, C., Carravedo, M., Estopañán, G. i Mallor, F.	2011	Chracterization of genetic resources of onoin (Allium cepa L.) from the Spanish secondary centre of diversity (en línia). DOI: 10.5424/sjar/20110901-149-10	Spanish Journal of Agricultural Research 9(1):144-155	84-8415-655-9