Skip to content

Borratxona petita

Col – Brassica oleracea L. var. capitata L.

Inscripcions

Inscripció al registre: No

Inscripció al catàleg: No

Conservació

TipusIllaMunicipiUbicacióTipus d'ubicació
In situFormenteraMuroCarretera Muro-Can Picafort, km 3,6Hort Comercial, Can Parril/Son Claret
In situMallorcaPorreresCamí de sa PedreraViver comercial Ca na Justa
In situMallorcaPorreresCamí de sa PedreraViver comercial Ca na Justa
Ex situMallorcaSóllerCtra. Palma-Port de Sóller, km 30Banc de llavors del Jardí Botànic de Sóller
Ex situMallorcaPorreresC/ de la Santa Creu,31Banc de llavors de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca
Ex situMallorcaPalmaC/ Eusebi Estada, 145Banc de Germoplasma de les Illes Balears

Origen de la varietat

Mallorca. La col borratxona petita s’ha cultivat tradicionalment per tot Mallorca. Per la zona de sa Pobla i Muro també se’n feia molta, precisament on s’ha conservat més la tradició, encara que actualment se cultiva molt menys perquè la gent consumeix poca col.

Descripció de la varietat

Col arrissada de mida petita i color verd, d’acop espès, rugós i amb l’interior groguenc. La forma de la fulla tendeix a ser més ovalada que redona. La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera. És una varietat molt adaptada al nostre clima. Té un cicle de cultiu d’unes 7-8 setmanes, variable en funció de la data de sembra i la climatologia.

És una col interessant per cuinar i és apreciada tant per les seves característiques organolèptiques com per raons culturals, ja que és un aliment consumit tradicionalment. Té textura i gust suaus, és fina i bona de menjar atès que té poc nervi i és molt cuitosa.

És una varietat coneguda i apreciada tant per productors com per consumidors, sent una varietat cultivada arreu de Mallorca, però sobretot i de cada vegada més per particulars. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat; de manera general, l’any 2018 el cultiu de col a Mallorca va suposar 73 ha i 2.084 tones, segons les estadístiques Agràries-Pesqueres de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Usos i coneixements

Consum humà. Es pot menjar crua, però normalment es consumeix cuinada, i la seva tradició gastronòmica és tal que apareix en un gran nombre de plats tradicionals com llom o tords amb col, sopes mallorquines o sopes de matances, cocarrois, espinagada, bullit d’ossos, cuinat de mongetes, etc. També es menja fregida, sobretot per la zona de Muro, i a altres llocs també es mengen els trempítxols, les fulles i brots tendres que fa abans que floreixi. – Consum animal: crua, sobretot les fulles externes que no s’aprofiten per consum humà.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcterCaràcterValor qualitatiuValor quantitatiu
PlàntulaColoració antociànica de l'hipocòtilAbsent
PlàntulaColoració dels cotiledonsVerd clar
PlantaMidaPetita
PlantaLongitud del peu (cm)Curta
PlantaPortSemierecte
FullaMidaPetita
FullaFormaOvalada ampla
FullaPerfil de la superfície del limbeConvex
FullaGrau d'ondulació de la voraIntermèdia
FullaCurvatura de la voraPresent
FullaIntensitat de l'abonyegatIntermèdia
FullaPruïnaFeble
FullaColor (amb pruïna, si n'hi ha)Verd gris
CabdellForma en secció longitudinalOvalada ampla
CabdellForma de la base en secció longitudinalArrodonida
CabdellLongitud (cm)26,938+-6,073
CabdellDiàmetre (cm)14,90+-2,55
CabdellPosició del diàmetre màximAl mig
CabdellCoberturaParcialment cobert
CabdellColor de la fulla de coberturaVerd
CabdellIntensitat de color de la fulla de coberturaIntermèdia
CabdellPigmentació antociànica de la fulla de coberturaAbsent o molt feble
CabdellColor internGroguenc
CabdellDensitatIntermèdia
CabdellEstructura internaRugosa
CabdellLongitud de la tija interna en relació a la longitud del cabdellIntermèdia
FlorColorBlanc
LlavorPes de mil llavors (g)2,26

Calendari de sembra

GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Sembra al sòlX
PlanterXXXXXXX
TransplantamentXXXXXXX
FloracióXXXX
FructificacióXXXXX
Recol·leccióXXXXXXX

Característiques agronòmiques

Precocitat
Primerenca
Resistència al fred
Més alta. Comparat amb la borratxona grossa, però si es compara amb la resta de cols serien molt semblants, perquè les cols toleren el fred.
Tolerància Fongs
No. Quan se comença a podrir per dedins, per Sclerotinia, és mal d’aturar, perquè no es pot tractar. A més, si plou molt i hi ha molta d’humitat també es veu afectada per Botrytis tot i que tendeix a créixer per amunt, les fulles no
Maneig
Aguanta bastant bé la sequera, encara que si plou poc s’ha de regar perquè faci més via, però el pa no s’acopa fins que fa fred, i quan ve calor, espiga. A més, com més bona és l’aigua de reg, menys es crema la col, ja que a l’estiu s’ha de regar bastant i si l’aigua és salabrosa la col es bofega. Per protegir la llavor quan espiga convé tapar-la amb una malla fina perquè els ocells no se la mengin, o recollir-la abans que sigui molt seca, i assolellar-la abans d’extreure. És una varietat que funciona molt bé en trasplantaments des de mitjans d’agost a mitjan gener; fora d’aquest període té tendència a espigar molt aviat sense arribar a acopar. Després de 3 setmanes de l’acop, sol pujar a flor, i a l’abril comença a fer la bajoca. És molt delicada i aguanta molt poc una vegada madura al sementer i post-collita. Com totes les cols, té problemes de pugó, eruga o caragol

Acreditació bibliogràfica

ObjecteAutorsAnyTítolEditorialCita bibliogràficaArxiu
Publicacions electròniquesASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS2024Projecte de selecció, millora i promoció de la col borratxona com a producte singular de l’agricultura i gastronomia de MallorcaurlInvestigacin.url
Llibres i altres monografiesSERRA SANSÓ, Miquel.2007L’horticultura ecològica a Mallorca.Quaderns d’Agricultura 16Palma: Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i PescaQuaderns d’Agricultura 16. Pàgina 75
Publicacions electròniquesSERRA I FORNELL, Valentí.2019La col. [En línia]. Els remeis de l’Ermità.Fes Ta Festa, la cultura popular a la ràdio i a internet,Fes Ta Festa, la cultura popular a la ràdio i a internet, 2019. [Consulta: 01/04/2020]
Llibres i altres monografiesMORALES, Ramón; MACÍA, Manuel Juan; DORDA, Elena; GARCÍA VILLARACO, Antonio1996Archivos de Flora ibéricaReal Jardín Botánico CSIC, 1996. Número 7. (Nombres vulgares, II). Pàgina 26_
Llibres i altres monografiesMASSOT I MUNTANER, Josep et al2011Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Albert Hauf. 1a edició Barcelona: . Col·lecció 62, volum 1. Pàgina 124.Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Albert Hauf. 1a edició. Barcelona: . Col·lecció 62, volum 1. Pàgina 124. ISBN núm. 978-84-9883-389-8 (obra completa); 978-84-9883-390-4 (volum I)
Publicacions electròniquesMANRESA, Andreu.2016Llom amb col, parella de conveniència. [En línia].El País: L’ull de peix. Ediciones El País S.L.,[Consulta: 01/04/2020]urlLlom-amb-col-parella-de-convenincia---Opini---EL-PAS.url
Publicacions electròniquesFÀBREGA, Jaume.2018Unes sopes que es mengen amb forquilla. [En línia].Blocs de +VilaWeb: Bona vida. VilaWeb, 2018.[Consulta: 01/04/2020]
0ESTEVE, Joaquin; BELVITGES, Joseph; JUGLÀ, Antonio.1803Diccionario catalán-castellano-latino.Barcelona: oficina de Tela Pla Viuda ,1803Barcelona: oficina de Tela Pla Viuda ,1803. 2 volums (Volum I). Pàgina 154.
Publicacions electròniquesDE BORJA MOLL, Francesc; ALCOVER, Antoni Maria.Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàriEdició electrònica. Palma: editorial Moll, 1930-1962Consulta: 22/05/2024
Publicacions electròniquesCUART, Mateu.2008Semillas para recuperar el sabor de antaño. [En línia]. Diario de Mallorca: Ecología.Editora Balear, S.A., 2008.urlSemillas-para-recuperar-el-sabor-de-antao.url
Publicacions electròniquesCONECT-E (Conocimiento ecològico tradicional). Variedades tradicionales: Col borratxó petit (Mallorca). [En línia]. 20202020CONECT-E (Conocimiento ecològico tradicional). Variedades tradicionales: Col borratxó petit (Mallorca). [En línia]. 2020urlCol-borratx-petit--Variedades-tradicionales---CONECT-e.url
Publicacions electròniquesBOJOS PER LA CUINA. Espinagada. [En línia]. Grup Gastronòmicament, 2019.2019BOJOS PER LA CUINA. Espinagada. [En línia]https://gastronomicament.cat/ca/recepta/recepta-espinagadaurlRecepta--Espinagada.url
Publicacions electròniquesBARCELÓ, Joan. Carnestoltes, bon sant; Quaresma, no tant. [En línia]. Actualitat: Opinió. dBalears, 20112011Carnestoltes, bon sant; Quaresma, no tant.urlCarnestoltes-bon-sant-Quaresma-no-tant.url
CatàlegASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS.2020Catàleg de llavors 2020: Varietats d’hivern. Mallorca: 2020.
CatàlegASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS.2024Catàleg AVL. Mallorca: 2024
CatàlegASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS.2023Catàleg AVL. Mallorca: 2023
CatàlegASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS.2022Catàleg AVL. Mallorca: 2022
CatàlegASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS.2021Catàleg AVL. Mallorca: 2021
CatàlegASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS.2020Catàleg AVL. Mallorca: 2020
CatàlegASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS2017Catàleg AVL. Mallorca: 2017
CatàlegASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS.2016Catàleg AVL. Mallorca: 2016
Back To Top
Cercar