Eivissenca

Lletuga – Lactuca sativa L.

Inscripcions

Inscripció al registre: 24-01-2024

Inscripció al catàleg: 28-06-2021

Sinonímies

Lletuga blanca, lletuga eivissenca, lletuga de can Murtera, lletuga blanca de can Murtera, lletuga murtera, lletuga llarga

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
Ex situ	Eivissa	Santa Eulària des Riu	Carretera Sant Carles, km 8, s/n, 07850	Banc de llavors

Origen de la varietat

Eivissa i Formentera. La lletuga blanca va ser àmpliament conreada a l’illa d’Eivissa durant moltes dècades del segle passat. Can Murtera, un planterista i productor agrari local de Santa Gertrudis, va aconseguir la llavor del pla de Vila i la va seleccionar durant anys, que va donar lloc a una lletuga molt tendra de grans dimensions, que va comercialitzar fins a entrats els anys vuitanta. Per això es coneix la varietat pel nom de lletuga de Can Murtera. Segons els testimonis, es va deixar de sembrar perl’alta afectació per virosi i problemes amb nematodes. Aquesta llavor, que es creia perduda, va ser rescatada pel CRF en una prospecció l’any 1982, a Santa Gertrudis de Fruitera, i va ser incorporada al Banc de Llavors d’Eivissa i Formentera l’any 2009.

Descripció de la varietat

La lletuga blanca és una lletuga tipus romana, d’estiu, que es caracteritza pel seu gran calibre i el color verd clar de les fulles que la compon. La fulla és el·líptica i allargada, més ampla cap a l’àpex, amb marges sencers, i arredonida a la punta. Aguanta el fred i especialment la calor, però no tolera les gelades d’hivern. Tarda molt a espigar en comparació amb altres varietats de lletuga. Els mesos freds afavoreixen el tancament del cabdell, encara que no sempre en forma, sobretot amb les altes temperatures d’estiu. De fet, antigament, aquesta varietat es lligava per blanquejar les fulles i llevar-los l’amargor. Es pot plantar pràcticament tot l’any, amb el sel seu òptim entre març i octubre. El marc de plantació es de 35 x 35 cm.

Aquesta varietat tradicional va ser molt preuada i comercialitzada a l’illa d’Eivissa per la seua grandària (fa peces de vora 1,5 kg), tendresa i sabor suau, mica amarg. Actualment, algunes poques productores han recuperat la varietat per incloure-la en els circuits de comercialització ecològica i local.

Usos i coneixements

Consum humà. La lletuga blanca es consumeix fresca en enciam, que és com es denomina a l’ensalada a les illes Pitiüses. Les fulles de rebuig són aprofitades pels animals de corral (gallines, conills…).

Observacions

La caracterització morfològica s’ha realitzat amb lletugues sembrades el mes d’agost i conreades el novembre.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Plàntula	Pigmentació antociànica	Absent
Planta	Tipus de varietat	Romana
Planta	Diàmetre (cm)		49 ± 4
Planta	Formació del cabdell	Cabdell obert
Planta	Cabdell: solapament de fulles	Mig
Planta	Forma del cabdell en secció longitudinal	El·líptica ampla
Fulla	Nombre de divisions del limbe	Absents o molt baix
Fulla	Forma	Oboval
Fulla	Gruixa	Prima
Fulla	Tonalitat de color verd	Absent
Fulla	Pigmentació antiociànica	Absent
Fulla	Intensitat de color verd	Clara
Fulla	Bollat	Dèbil
Fulla	Intensitat ondulació dels marges	Dèbil
Fulla	Densitat incisions a la zona apical	Dèbil
Fulla	Profunditat de les incisions	Poca
Fulla	Nervadura	No flabel·liforme
Inflorescència	Precocitat pujada de flor	Tardana
Llavor	Color de la llavor	Negra
Llavor	Pes de mil llavors (g)		0,90 ± 0,11

Calendari de sembra

Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

Sembra al sòl

Planter

Transplantament

Floració

Fructificació

Recol·lecció

Característiques agronòmiques

Precocitat

Tardana

Resistència al fred

Més baixa

Maneig

La lletuga blanca és tan tendra que resulta un aliment exquisit per a torcaces, caragols, eruga dormidora… Plantades al costat de lletuga blava, negra i cama-roja, ha estat l'única en ser atacada. Per a control de caragols es pot aplicar fosfat fèrric al terra o realitzar una barrera amb sulfat de ferro al voltant del cultiu. L'eruga dormidera talla la tija a nivell del terra, es pot controlar amb aplicació de B. thuringensis o Spinosat.