Negra
Lletuga – Lactuca sativa L.
Inscripcions
Inscripció al registre: 24-01-2024
Inscripció al catàleg: 28-06-2021
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Carretera Sant Carles, km 8, s/n, 07850 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Eivissa i Formentera. Aquesta varietat s’ha obtengut del CRF, que va prospectar la llavor a can Racó (Sant Llorenç de Balàfia) l’any 2009.
Descripció de la varietat
Entre les varietats de lletugues tradicionals de les Pitiüses, la lletuga negra és la que millor s’adapta a totes les temporades de l’any. Es tracta d’una lletuga tipus meravella, formada per fulles de forma oboval, molt ondulades i de color verd, que es taquencap a l’àpex amb antocianines marrons. Les fulles són abonyegades i gruixudes, amb alt contingut en aigua, fet que la fa molt refrescant i li confereix una texturacruixent al mos. En estiu forma un cabdell obert, però les baixes temperatures d’hivern afavoreixen que tanqui en un cabdell poc dens. És una varietat molt primerenca i tarda molt a espigar. Aguanta bé el fred i la calor, raó per la quales pot sembrar al llarg de tot l’any, amb el seu òptim a final d’estiu. De fet, s’ha cultivat tradicionalment com a varietat de tardor. La distància entre plantes és de 35 cm.
Aquesta varietat és molt resistent i productiva, amb exemplars de més de mig quilogram. Té un toc amarg que s’intensifica a l’estiu. Actualment, algunes poques productores n’han recuperat la varietat per incloure-la en els circuits de comercialització ecològica i local.
Usos i coneixements
Consum humà. La lletuga negra es consumeix fresca en enciam, que és com es denomina l’ensalada a les illes Pitiüses. Les fulles de rebuig són aprofitades pels animals de corral (gallines, conills…).
Observacions
La caracterització morfològica s’ha realitzat amb lletugues sembrades l’agost i conreades el novembre.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Plàntula | Pigmentació antociànica | Present | |
| Planta | Tipus de varietat | Batavia | |
| Planta | Diàmetre (cm) | 39 ± 1 | |
| Planta | Formació del cabdell | Cabdell obert | |
| Planta | Cabdell: solapament de fulles | Molt dèbil | |
| Fulla | Nombre de divisions del limbe | Absents o molt baix | |
| Fulla | Forma | Oboval | |
| Fulla | Gruixa | Gruixuda | |
| Fulla | Tonalitat de color verd | Absent | |
| Fulla | Pigmentació antiociànica | Present | |
| Fulla | Intensitat de color verd | Mitjana | |
| Fulla | Bollat | Fort | |
| Fulla | Intensitat ondulació dels marges | Forta | |
| Fulla | Densitat incisions a la zona apical | Dèbil | |
| Fulla | Profunditat de les incisions | Poca | |
| Fulla | Nervadura | Flabel·liforme | |
| Inflorescència | Precocitat pujada de flor | Tardana | |
| Llavor | Color de la llavor | Blanca | |
| Llavor | Pes de mil llavors (g) | 0,90 ± 0,12 |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | ||||||||||||
| Planter | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X |
| Transplantament | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X |
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Primerenca |
| Resistència al fred |
| Més alta |
| Maneig |
| Per a control de caragols, es pot aplicar fosfat fèrric al terra o realitzar una barrera amb sulfat de ferro al voltant del cultiu. L'eruga dormidora talla la tija a nivell del terra, es pot controlar amb aplicació de B. thuringensis o spinosat. |