Eriçó eivissenc

Meló – Cucumis melo

Inscripcions

Inscripció al registre:15-12-2021

Inscripció al catàleg: 03-07-202

Observacions

Eriçonet, meló eriçó d’Eivissa, meló eriçó, meló eriçó eriçoner

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
In situ	Formentera	Santa Eulària des Riu	Carretera de Sant Carles s/n 07850	Banc de llavors

Origen de la varietat

Illes d’Eivissa i Formentera.

Descripció de la varietat

El meló eriçó és una de les varietats locals exclusives i més emblemàtiques de les illes. Remunta el seu cultiu a més d’un segle enrere, quan fins i tot s’exportava a la península, on era molt preuat. El meló eriçoner d’Eivissa més conegut i predominant és de forma arredonida i lleugerament aplatat, especialment a la part del peduncle. Presenta una grandària de petita a mitjana (0,5 – 2 kg). És de pell verda, que s’esgrogueeix quan madura, i presenta una característica retícula suberosa, els que s’anomenen escrits, que cobreix tota la seua superfície. La polpa, blanca i ataronjada pel centre, és especialment aromàtica i dolça i la seua textura és sucosa, no cruixent. La fina escorxa, permet aprofitar-lo pràcticament en la seua totalitat, però també el fa més sensible a l’atac per fongs i altres insectes. Es planta entre març i maig i es recullen els primers fruits tres mesos més tard. Produeix de 3 a 5 exemplars per mata.
És un meló primerenc, de ràpida maduració i vida útil curta, pel que la seua comercialització es concentra als mesos de juny, juliol i agost. Aquest fet, entre altres, va provocar que el desplaçassin del mercat altres varietats de més fàcil conservació, duent-lo quasi a la desaparició. El cultiu del meló eriçó en horts familiars ha evitat que desaparegui aquesta varietat tan preuada per la seua dolçor i sabor. Actualment existeixen iniciatives diverses per revaloritzar aquesta varietat, i ja fa uns anys que es comercialitza als mercats de les illes. La producció de meló eriçó a Eivissa i Formentera ha passat de vora 1.000 kg l’any 2011, a 6.500 kg l’any 2019, amb una superfície cultivada de 5.000 m2.

Usos i coneixements

Consum humà. Es consumeix cru. Té molt de renom per la seua dolçor.

Observacions

Tot i que el meló eriçoner més conegut té forma entre redona i aplatada, existeixen altres melons eriçoners de forma punxeguda, tant a Formentera com a Mallorca, amb més o menys escrits, verds o groguencs. Hi ha qui assegura que la carn és taronja i, altres, blanca. L’ecotip més característic de l’illa d’Eivissa és l’eriçoner de forma d’aplatada a arrodonida, que és el que ha estat triat per al registre. Els darrers anys s’ha observat meló eriçó apuntat circulant per Eivissa, per la qual cosa s’ha vist la necessitat de fer una selecció i determinació adient de l’ecotip. L’accessió a partir de la qual s’ha realitzat la selecció i s’ha omplert la present fitxa prové d’una prospecció a Santa Eulària des Riu l’any 1982 i ha estat obtinguda del Banc de Germoplasma de Saragossa, amb codi BGHZ0077. El curt període de conservació del meló eriçó, de només una setmana i l’elevada minva provocada per clivellat i podridura del fruit on fa contacte amb el terra, ha determinat que molts de productors i productores no el cultivin per comercialitzar i per això el seu cultiu s’ha limitat durant anys als horts familiars de les illes.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Tija	Longitud de l'entrenús (cm)		6,37 ± 0,62
Fulla	Forma de la fulla	Pentalobulada
Fulla	Lòbuls de la fulla	Intermedis
Fulla	Intensitat de color verd	Intermedi
Inflorescència	Expressió del sexe	Monoic
Inflorescència	Color de la flor	Groc
Fruit jove	Intensitat del color verd de la pell	Fosca
Fruit	Llargada (cm)		13,36 ± 1,42
Fruit	Diàmetre (cm)		15,08 ± 1,42
Fruit	Relació llargada/amplada	Petita a intermèdia	0,9
Fruit	Posició del diàmetre màxim	Al mig
Fruit	Pes (g)		1597 ± 450
Fruit	Forma en secció longitudinal	Oblata
Fruit	Forma de la base	Arrodonida
Fruit	Forma de l'àpex	Arrodonit
Fruit	Color de fons de la pell	Groc
Fruit	Intensitat de color de fons de la pell	Intermedi
Fruit	Tonalitat del color de fons de la pell	Verdosa
Fruit	Densitat de les taques	Absent o molt baixa
Fruit	Solcat	Solcs absents o molt dèbilment definits
Fruit	Rugositat de la superfície	Absent o molt feble
Fruit	Formació suberosa	Present
Fruit	Gruix de la capa suberosa	Gruixut	2,49 ± 0,37
Fruit	Distribució de la formació suberosa	Únicament reticulada
Fruit	Densitat de la distribució de la formació suberosa	Densa
Fruit	Gruix de la carn (cm)		3,73 ± 0,64
Fruit	Gruix de l'escorça (cm)		0,76 ± 0,17
Fruit	Color principal de la polpa	Ataronjat
Fruit	Fermesa de la polpa	Tova
Fruit	Època de maduresa	Primerenca
Fruit	Conservació postcollita	Breu
Clivellat	Elevat
Llavor	Llargada (mm)		14,6 ± 0,7
Llavor	Forma	No apinyonada
Llavor	Color	Crema groguenc
Llavor	Pes de mil llavors (g)		4,28 ± 0,19

Calendari de sembra

Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

Sembra al sòl

Planter

Transplantament

Floració

Fructificació

Recol·lecció

Característiques agronòmiques

Precocitat

Mitjana

Maneig

Han de patir un poc de set, ja que si tenen excés de reg, no surten dolços. Convé llaurar el terra, tallar l’herba adventícia i refrescar el sòl. Els melons són sensibles al sol fort, ja que el fullatge de la planta no és vigorós i crema el fruits; convé tapar-los amb herba, palla, etc. Si l’aigua de reg és un poc salina, els fa més gustosos i amb més conservació post-collita. Modificam a groc.