Eriçó eivissenc
Meló – Cucumis melo
Inscripcions
Inscripció al registre:15-12-2021
Inscripció al catàleg: 03-07-202
Observacions
Eriçonet, meló eriçó d’Eivissa, meló eriçó, meló eriçó eriçoner
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| In situ | Formentera | Santa Eulària des Riu | Carretera de Sant Carles s/n 07850 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Illes d’Eivissa i Formentera.
Descripció de la varietat
El meló eriçó és una de les varietats locals exclusives i més emblemàtiques de les illes. Remunta el seu cultiu a més d’un segle enrere, quan fins i tot s’exportava a la península, on era molt preuat. El meló eriçoner d’Eivissa més conegut i predominant és de forma arredonida i lleugerament aplatat, especialment a la part del peduncle. Presenta una grandària de petita a mitjana (0,5 – 2 kg). És de pell verda, que s’esgrogueeix quan madura, i presenta una característica retícula suberosa, els que s’anomenen escrits, que cobreix tota la seua superfície. La polpa, blanca i ataronjada pel centre, és especialment aromàtica i dolça i la seua textura és sucosa, no cruixent. La fina escorxa, permet aprofitar-lo pràcticament en la seua totalitat, però també el fa més sensible a l’atac per fongs i altres insectes. Es planta entre març i maig i es recullen els primers fruits tres mesos més tard. Produeix de 3 a 5 exemplars per mata.
És un meló primerenc, de ràpida maduració i vida útil curta, pel que la seua comercialització es concentra als mesos de juny, juliol i agost. Aquest fet, entre altres, va provocar que el desplaçassin del mercat altres varietats de més fàcil conservació, duent-lo quasi a la desaparició. El cultiu del meló eriçó en horts familiars ha evitat que desaparegui aquesta varietat tan preuada per la seua dolçor i sabor. Actualment existeixen iniciatives diverses per revaloritzar aquesta varietat, i ja fa uns anys que es comercialitza als mercats de les illes. La producció de meló eriçó a Eivissa i Formentera ha passat de vora 1.000 kg l’any 2011, a 6.500 kg l’any 2019, amb una superfície cultivada de 5.000 m2.
Usos i coneixements
Consum humà. Es consumeix cru. Té molt de renom per la seua dolçor.
Observacions
Tot i que el meló eriçoner més conegut té forma entre redona i aplatada, existeixen altres melons eriçoners de forma punxeguda, tant a Formentera com a Mallorca, amb més o menys escrits, verds o groguencs. Hi ha qui assegura que la carn és taronja i, altres, blanca. L’ecotip més característic de l’illa d’Eivissa és l’eriçoner de forma d’aplatada a arrodonida, que és el que ha estat triat per al registre. Els darrers anys s’ha observat meló eriçó apuntat circulant per Eivissa, per la qual cosa s’ha vist la necessitat de fer una selecció i determinació adient de l’ecotip. L’accessió a partir de la qual s’ha realitzat la selecció i s’ha omplert la present fitxa prové d’una prospecció a Santa Eulària des Riu l’any 1982 i ha estat obtinguda del Banc de Germoplasma de Saragossa, amb codi BGHZ0077. El curt període de conservació del meló eriçó, de només una setmana i l’elevada minva provocada per clivellat i podridura del fruit on fa contacte amb el terra, ha determinat que molts de productors i productores no el cultivin per comercialitzar i per això el seu cultiu s’ha limitat durant anys als horts familiars de les illes.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Tija | Longitud de l'entrenús (cm) | 6,37 ± 0,62 | |
| Fulla | Forma de la fulla | Pentalobulada | |
| Fulla | Lòbuls de la fulla | Intermedis | |
| Fulla | Intensitat de color verd | Intermedi | |
| Inflorescència | Expressió del sexe | Monoic | |
| Inflorescència | Color de la flor | Groc | |
| Fruit jove | Intensitat del color verd de la pell | Fosca | |
| Fruit | Llargada (cm) | 13,36 ± 1,42 | |
| Fruit | Diàmetre (cm) | 15,08 ± 1,42 | |
| Fruit | Relació llargada/amplada | Petita a intermèdia | 0,9 |
| Fruit | Posició del diàmetre màxim | Al mig | |
| Fruit | Pes (g) | 1597 ± 450 | |
| Fruit | Forma en secció longitudinal | Oblata | |
| Fruit | Forma de la base | Arrodonida | |
| Fruit | Forma de l'àpex | Arrodonit | |
| Fruit | Color de fons de la pell | Groc | |
| Fruit | Intensitat de color de fons de la pell | Intermedi | |
| Fruit | Tonalitat del color de fons de la pell | Verdosa | |
| Fruit | Densitat de les taques | Absent o molt baixa | |
| Fruit | Solcat | Solcs absents o molt dèbilment definits | |
| Fruit | Rugositat de la superfície | Absent o molt feble | |
| Fruit | Formació suberosa | Present | |
| Fruit | Gruix de la capa suberosa | Gruixut | 2,49 ± 0,37 |
| Fruit | Distribució de la formació suberosa | Únicament reticulada | |
| Fruit | Densitat de la distribució de la formació suberosa | Densa | |
| Fruit | Gruix de la carn (cm) | 3,73 ± 0,64 | |
| Fruit | Gruix de l'escorça (cm) | 0,76 ± 0,17 | |
| Fruit | Color principal de la polpa | Ataronjat | |
| Fruit | Fermesa de la polpa | Tova | |
| Fruit | Època de maduresa | Primerenca | |
| Fruit | Conservació postcollita | Breu | |
| Clivellat | Elevat | ||
| Llavor | Llargada (mm) | 14,6 ± 0,7 | |
| Llavor | Forma | No apinyonada | |
| Llavor | Color | Crema groguenc | |
| Llavor | Pes de mil llavors (g) | 4,28 ± 0,19 |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | X | X | |||||||||
| Planter | X | X | X | |||||||||
| Transplantament | X | X | X | |||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Mitjana |
| Maneig |
| Han de patir un poc de set, ja que si tenen excés de reg, no surten dolços. Convé llaurar el terra, tallar l’herba adventícia i refrescar el sòl. Els melons són sensibles al sol fort, ja que el fullatge de la planta no és vigorós i crema el fruits; convé tapar-los amb herba, palla, etc. Si l’aigua de reg és un poc salina, els fa més gustosos i amb més conservació post-collita. Modificam a groc. |







