Blanca
Pebre – Capsicum annuum
Inscripcions
Inscripció al registre: 20-11-2023
Inscripció al catàleg: 03-07-2020
Sinonímies
Pebrera blanca de Fruitera, pebrera blanca eivissenca
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Carretera de Sant Carles s/n 07850 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
A les illes d’Eivissa i Formentera, a tot el territori.
Descripció de la varietat
És una de les varietats més emblemàtiques i conegudes de les illes Pitiüses, on s’ha cultivat des de fa més d’un segle. Com altres varietats locals, la pebrera blanca ha estat seleccionada segons el gust de cada família, motiu pel qual podem trobar diversitat morfològica arran de les illes. En general, són pebreres de grandària grossa (20 cm) i forma triangular, amb tres i quatre lòculs poc marcats. El seu tret més característic és el color verd clar de la pell, que dona nom a la varietat. A voltes, pot aparèixer una taca d’antocians a l’àpex del fruit verd. En madurar, passats deu dies, vira a un color vermell viu.
És una varietat rústica, prou productiva, ben adaptada a les condicions ambientals de les illes: mancança d’aigua, i incidència solar i salinitat de l’aigua elevades. Se sembra el dia de Santa Eulària i es cull fins a final d’agost en verd, i de l’agost a octubre madura i de coloració vermella. Si el temps és favorable, es pot collir fins a desembre.
De carn gruixuda, aigualosa i gust suau, aquesta pebrera resulta molt adient per consumir en verd, tant fresca com acompanyant guisats i arrossos, i torrades quan són madures i vermelles. S’utilitza per preparar coca de pebrera, ensalada pagesa, ensalada de crostes i frites, entre altres plats tradicionals de les illes.
Els darrers anys, i a causa de les tasques de promoció realitzades per diferents organismes, ha augmentat la producció i la demanda d’aquesta varietat, que només es trobava als horts familiars i en alguns mercats de forma vestigial. Actualment (2020) la producció i la superfície cultivada de pebrera blanca a les illes Pitiüses és de 13.000 kg i 1.200 m2 respectivament, valors duplicats respecte de l’any 2019 (7.900 kg i 700 m2).
Usos i coneixements
Consum humà. S’utilitza per a consum humà en cru o cuinat, verda i vermella, per a fregir i torrar. Es fa servir en cru per preparar ensalada pagesa i ensalada de crostes, frites, i torrades com a acompanyament o com a ingredient de la coca de pebreres, entre altres plats tradicionals de les illes.
Observacions
La selecció per part de les diferents famílies pageses d’aquesta varietat ha donat lloc a una gran variabilitat poblacional, que caldrà reconèixer també. Totes comparteixen el tret del color verd clar, grandària mitjana i forma triangular, però poden diferir en la intensitat del color verd clar, el nombre i marcat dels lòculs, la forma arrodonida o punteguda de l’àpex i la presència o no de taca d’antocians a l’àpex del fruit en verd, per exemple. Hi ha testimonis que asseguren que existia originàriament un tipus de pebrera blanca més estirada i gran, de color verd groguenc, que en madurar pren un color vermell clar (varietat Pebrera blanca II).
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Plàntula | Pigmentació antociànica de l'hipocòtil | Present | |
| Planta | Port | Semierecte | |
| Planta | Alçada de la planta (cm) | 74.80 ± 6.14 | |
| Planta | Escurçament dels entrenusos | Absent | |
| Fulla | Port del peduncle | Erecte | |
| Fulla | Llargària del limbe (cm) | 15,66 ± 1,35 | |
| Flor | Pigmentació antociànica de les anteres | Present | |
| Flor | Color de la flor | Blanc | |
| Fruit | Color del fruit abans de la maduració | Groc | |
| Fruit | Color del fruit en la maduresa | Vermell | |
| Fruit | Port del fruit | Penjant | |
| Fruit | Llargària del fruit (cm) | 17,87 ± 1,03 | |
| Fruit | Amplada (cm) | 7,40 ± 0,63 | |
| Fruit | Relació llargària/amplada | 2,43 ± 0,27 | |
| Fruit | Pes (g) | 185,79 ± 29,04 | |
| Fruit | Forma del fruit (secció longitudinal) | Moderadament triangular | |
| Fruit | Forma del fruit (secció transversal a nivell de placenta) | Angular | |
| Fruit | Sinuositat del pericarpi en la part basal | Dèbil | |
| Fruit | Textura de la superfície | Llisa o molt lleugerament rugosa | |
| Fruit | Cavitat peduncular | Present | |
| Fruit | Forma de l'àpex | Aguda | |
| Fruit | Número de lòculs | 3-4 | |
| Fruit | Gruix de la polpa (cm) | 0,573 ± 0,082 | |
| Fruit | Llargària del peduncle (cm) | 0,411 ± 0,69 | |
| Fruit | Gruix del peduncle (cm) | 0,948 ± 0,107 | |
| Calze al voltant | No | ||
| Fruit | Capsaïcina | Absent | |
| Llavor | Pes de mil llavors (g) | 68,33 ± 0,23 |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | ||||||||||||
| Planter | X | X | X | X | ||||||||
| Transplantament | X | X | X | |||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Primerenca |
| Maneig |
| Quan apareix la creu, s'eliminen totes les fulles inferiors. També és preferible eliminar el fruit de la creu per estimular la producció de la planta. Entutorar evita el trencament de les branques, tot i que no és imprescindible. És convenient podar les mates per a una bona ventilació. No ha presentat podridura apical ni clivellat, en comparació amb la llarga de Rues que si que n'ha presentat, de pesseta. Tolerància a la salinitat. Tolerància a la incidència solar. Tolerància a la sequera. Presenta una uniformitat del calibre en planta i parcel·la molt elevada. |