Negra
Fava – Vicia faba
Inscripcions
Inscripció al registre: 20220485 Pendent
Inscripció al catàleg: Sí (14-07-2022)
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| In situ | Mallorca | Artà | Es Maiol | Finca agrícola |
| In situ | Mallorca | Manacor | Sa Torreta | Finca agrícola |
| In situ | Mallorca | Manacor | Pla de Llodrà | Finca agrícola |
| Ex situ | Mallorca | Porreres | C/ d’en Sala, 13 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Històricament s’ha cultivat més a la zona des Pla de Mallorca, però també per la zona nord com Artà, Capdepera, i voltants. Abans el favó guanyava en quantitat a la fava, però ara es sembra més fava, tot i que se’n sembra poca a tota l’illa. A més, la fava negra es sembra en menys quantitat que la mallorquina, ja que comercialment el color de la fava negra no sol agradar; tot i que per consum humà és més cuitora.
Descripció de la varietat
És una fava de color negre morat, molt apropiada pel consum en verd, tant com a bajoca tendra o llavor, sent molt cuitora i de textura i gust molt fins; també es pot menjar seca. La bajoca és llarga, i n’hi ha que toquen enterra.
És més primerenca que la mallorquina, i és productiva i resistent a la sequera si es sembra al seu moment, aprofitant les primeres plogudes de la tardor per arrencar el cultiu. És un cultiu agraït, però necessita una bona preparació del terreny. Deixen molt bon terreny per fer-hi rotacions de cultiu. Abans de la fava es deixa un any de guaret i s’aplica fems; després de la fava es pot sembrar blat o ordi, i després civada o un tipus diferent de blat (es pot alternar entre blat de canya resistent i blat xeixa o de canya fluixa); convé esperar un mínim de 7 anys per tornar a sembrar fava al mateix terreny.
No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2019 el cultiu de la fava seca a Balears va suposar 2.477 ha i 847 tones, mentre que la fava tendra es troba inclosa dins les 32 ha i 477 tones que suposen les “altres hortalisses”.
Usos i coneixements
Consum humà. Aquesta varietat es consumeix sobretot tendra, tot i que es pot consumir en tres moments del cultiu: tendra juntament amb la bajoca, la llavor tendra i la llavor seca. Se solen consumir cuinades en qualsevol dels moments. La bajoca es sol bullir i es mengen trempades; amb la llavor tendra cuinada se’n solen fer greixera de fava o bessons; amb la llavor seca, xapada i pelada, es sol fer fava Per fer-la seca es deixa en remull tot el vespre, sense bicarbonat, i una vegada remullada la pell se lleva fàcilment. També es poden menjar torrades al forn, quan la llavor és seca. – Consum animal: se’ls donen les restes de quan són seques, rompudes, velles…sobretot. També es donen les llavors seques senceres per engreixar o donar més energia als porcs, ovelles, bísties en general… També se’ls pot donar com a farratge verd o sec, en pinso o pastura. – Usos mediambientals: està indicada per a l’adob en verd. Quan la planta està en flor, es capola o sega i després s’enterra.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Tipus de creixement | Determinat | |
| Planta | Port de la planta | Erecta | |
| Planta | Alçada de la planta (cm) | 41,1 ± 3,18 | |
| Planta | Nombrede tiges | 1,3 ± 0,47 | |
| Planta | Pigmentació antociànica de la tija | Present | |
| Flor | Color de fons de la flor | Blanc | |
| Flor | Ramell: nombre de flors | 3,5 ± 0,61 | |
| Flor | Carena: taca de melanina | Absent | |
| Flor | Estendard: Pigmentació autociànica | Present | |
| Flor | Estendard: extensiò de la pigmentaciò autociànica | Mitjana | |
| Folíol | Llargària (cm) | 5,74 ± 0,74 | |
| Folíol | Amplada (cm) | 2,89 ± 0,52 | |
| Folíol | Punt d' amplada màxima | Al centre | |
| Folíol | Forma | Intermèdia | |
| Beina | Port | Semipernjant | |
| Beina | Llargària (cm) | 16,24 ± 1,80 | |
| Beina | Amplada (cm) | 2,07 ± 0,16 | |
| Beina | Color en la maduresa | Fosc (marró/negre) | |
| Beina | Grau de curvatura | Mitja | |
| Beina | Nombre de llavors per beina | 4,75 ± 0,79 | |
| Gra | Color del gra (època collita) | Morat | |
| Gra | Gra sec:color de la testa | Violeta | |
| Gra | Gra sec: coloració negra de fil | Present | |
| Gra | Relació llargària/amplada | 1,34 ± 0,07 | |
| Gra | Relació llargària/gruixa | 2,32 ± 0,23 | |
| Gra | Pes de 1000 llavors (g) | 1405,5 ± 32,35 | |
| Gra | Resistència al bolcament | Baixa |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | X | X | X | ||||||||
| Planter | ||||||||||||
| Transplantament | ||||||||||||
| Floració | X | X | X | X | ||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X | X | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Primerenca |
| Resistència al fred |
| Més alta. És resistent al fred en el nostre clima, excepte si fa una gelada forta quan la bajoca és petita, just haver-se format. |
| Maneig |
| Es poden sembrar primerenques, però s'han de regar bé. Si es cultiva en regadiu és més productiva. Pot tenir problemes per “jopos” (Orobanche sp.), una espècie de planta paràsita; s’han d’arrabassar abans que produeixin llavor. També és més agraïda cultivada en call roig Si es sembra en solcs i la terra està ben cultivada, desherbada i amb bona saó, produeix més i de més qualitat. Marc de plantació: Calendari mensual 10-20 x 100-120 cm en hort 15-20 x 50-60 cm en extensiu 100-140 kg per quarterada. És important collir la llavor quan són ben seques, perquè no agafi humitat. |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Publicacions electròniques | RIERA, Margalida | 2021 | La col xorca de Menorca, a punt de granar al Jardí Botànic de Sóller | ||
| Publicacions electròniques | MORRO, Mateu | 2015 | La porcella i la gastronomia de les Balears | ||
| Publicacions electròniques | MÉTEO, TEMPS I NATURA | 2017 | Recupera la fava negra mallorquina | ||
| Publicacions electròniques | RUIZ, Anabel | 2021 | Conocer la variedad local a través del juego | ||
| 0 | JARDÍ BOTÀNIC DE SÓLLER | 2020 | Fesol fava i altres lleguminoses. Tallers “de l'hort a la cuina” | ||
| Diccionari | DE BORJA MOLL, Francesc; ALCOVER, Antoni Maria | 1930-1962 | Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals. | ||
| Publicacions electròniques | BARCELÓ, M. | 2017 | El Govern regula la protecció de les varietats locals d’interès agrari | ||
| Publicacions electròniques | BARCELÓ, Joan | 2010 | Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc | ||
| 0 | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS | 2021 | Catàleg de llavors. Varietats d’hivern | ||
| 0 | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS | 2019 | Catàleg AVL | ||
| 0 | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS | 2016 | Catàleg AVL | ||
| 0 | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS | 2012 | Catàleg de varietats locals de Mallorca |