Curta
Mongeta – Phaseolus vulgaris
Inscripcions
Inscripció al registre:
Inscripció al catàleg: Sí (13-12-2022)
Sinonímies
fesol blanc
Conservació
[table “452” not found /]Origen de la varietat
Utilitzada per tota Mallorca, els anys seixanta del segle passat, era la més cultivada a Sa Pobla. Fou substituïda a partir dels anys setanta per la varietat Valenciana. Aquesta té el cicle productiu més curt i és menys filanera. A la intensiva rotació de cultius de la zona, no hi encaixava un cultiu d’estiu massa llarg.
Descripció de la varietat
Mongeta de gra blanc i bona mida. Molt vigorosa i productiva. És la varietat que s’emprà en el cultiu pre-intensiu. És de les poques varietats tradicionals de Mallorca amb hàbit de creixement determinat, és a dir que no s’enfila. Tot i així algunes plantes tenen brots més llargs que l’habitual en aquesta varietat de creixement determinat. Apreciada pel seu sabor, textura i per ser molt productiva. S’aprofita principalment com a llegum seca, per elaborar diferents tipus de cuinats.
Usos i coneixements
Consum humà. Emprada exclusivament per a consum humà. De manera general, en estat sec. No es destinava a la producció de mongetí (bajoca en estat molt tendre) o llavor en estat grenyal com altres varietats (per elaborar cuinats d’estiu tipus escudella fresca). Com que es sembrava en gran extensió, una vegada batudes, el pallús s’aplegava i es destinava a la alimentació animal.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Tipus de creixement | No enfiladissa mata baixa | |
| Planta | Alçada de la planta (cm) | Mitjana | 52 ± 3 |
| Planta | Intensitat de color verd de la fulla | Mig | |
| Inflorescència | Color de l'estendard de la flor | Blanc | |
| Inflorescència | Color ales | Blanc | |
| Beina | Longitud beina (exclòs bec) (cm) | Mitjana | |
| Beina | Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) | El·líptica | |
| Beina | Color del fons de la beina | Groga | |
| Beina | Intensitat del color del fons de la beina | Clar | |
| Beina | Color secundari | Absent | |
| Beina | Filament en la sutura ventral | Present | |
| Beina | Longitud del bec (mm) | Llarg | 10.94 ± 2.45 |
| Beina | Curvatura del bec de la beina | Absent o molt feble | |
| Llavor | Forma de la llavor (secció longitudinal central) | Reniforme | |
| Llavor | Número de colors de la llavor | Un | |
| Llavor | Color principal (superfície més gran) | Blanc | |
| Llavor | Color secundari predominant | Absent | |
| Llavor | Pes de la llavor (g) | Mitjana |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | X | ||||||||||
| Planter | ||||||||||||
| Transplantament | ||||||||||||
| Floració | X | X | ||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Tardana |
| Maneig |
| Mongeta que s'aprofita pel consum en sec, per aquest motiu la recol·lecció tradicional consistia en arrabassar les plantes una vegada es començaven a assecar i deixar-les en files dins els solcs. I estaven uns quants dies fins que les bajoques estaven ben seques. Llavors es traslladaven a l'era o a la batedora per separar el gra. Més modernament la batedora era traccionada per un tractor, i es movia pel sementer sense necessitat de traslladar la planta de mongeta fora del tros. |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | |
|---|---|---|---|---|---|
| Diccionari | Alcover, A.M. i Moll, F. de B. | 1940 | Diccionari Català - Valencià -Balear. | Editorial Moll | |
| Revista | Bonnin, Francisco. | 1910 | Robes. Monjetes. | Sa Marjal, revista popular. |




