Skip to content

Pauleta

Mongeta – Phaseolus vulgaris

Inscripcions

Inscripció al registre: 20240086 Pendent

Inscripció al catàleg: Sí (28-06-2021)

Conservació

TipusIllaMunicipiUbicacióTipus d'ubicació
Ex situEivissaSanta Eulària des RiuCarretera Sant Carles, km 8, s/n, 07850Banc de llavors

Origen de la varietat

Illa d’Eivissa. Molts testimonis han citat aquesta varietat com una de les més antigues i cultivades fa més de cinquanta anys a l’illa.

Descripció de la varietat

La mongeta palaueta és una de les varietats més antigues i emblemàtiques de l’illa d’Eivissa. És varietat de mata baixa, tot i que pot emparralar-se alguna tija de la planta fins màxim un metre d’alçada. La beina és aplanada i tirant a estreta, i té color verd amb taques violeta. La llavor té forma rectangular i és de color canyella o beix. Té dos temporades de sembra: una a principi d’abril, que es recull en juliol, i una segona a final d’agost, per collir en setembre i octubre.

Es tracta d’una mongeta de tast molt fi, de la qual se sol menjar el gra sec, ja que la beina «fa llenya». S’utilitza per elaborar molts plats tradicionals.

Usos i coneixements

Consum humà. La mongeta palaueta es cultiva per a consum humà del seu gra. S’ha fet servir a la cuina tradicional per elaborar plats com el guisat de mongetes o l’olla fresca d’estiu. La primera sembra de la mongeta es realitza per Sant Vicent i la segona, en agost, es fa el dia de Sant Llorenç (10 d’agost) o de Sant Bartomeu (24 d’agost), segons les diferents fonts entrevistades.

Observacions

Les mongetes són elements molt valorats i bàsics de l’alimentació tradicional mediterrània, tant pel seu nivell nutritiu com per la capacitat d’emmagatzemar-les per consumir-les durant tot l’any. És per aquest motiu que existia gran diversitat de varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció. Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement extintes, com ara la blanca, del confitet, palava roja, vermella, bombeta, de la punxa, plana, de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, «garbancera», xebel·lina… El fet que siguen autògames ha afavorit que els i les pageses les continuïn cultivant i guardant-ne llavor. És probable que s’hagin conservat les més preuades, que molts encara cultiven als seus horts.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcterCaràcterValor qualitatiuValor quantitatiu
PlantaTipus de creixementNo enfiladissa mata baixa
PlantaIntensitat de color verd de la fullaMig
InflorescènciaColor de l'estendard de la florVioleta
InflorescènciaColor alesBlanc
BeinaLongitud beina (exclòs bec) (cm)9,7 ± 0,6
BeinaForma secció transversal (a nivell d'una llavor)Oval
BeinaColor del fons de la beinaVerda
BeinaIntensitat del color del fons de la beinaMig
BeinaColor secundariVioleta
BeinaFilament en la sutura ventralAbsent
BeinaLongitud del bec (mm)12,8 ± 0,9 mm
BeinaCurvatura del bec de la beinaFeble
LlavorForma de la llavor (secció longitudinal central)Rectangular
LlavorNúmero de colors de la llavorUn
LlavorColor principal (superfície més gran)Beix
LlavorColor secundari predominantAbsent
LlavorPes de la llavor (g)0,48 ± 0,04

Calendari de sembra

GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Sembra al sòlXX
PlanterXX
TransplantamentXX
Floració
Fructificació
Recol·leccióXXXXXX

Característiques agronòmiques

Precocitat
Tardana
Maneig
No cal emparralar. Si se li posa aspre enfila alguna tija a mitja alçada. És una varietat molt rústica, no presenta problemes agronòmics.
Back To Top
Cercar