Pauleta
Mongeta – Phaseolus vulgaris
Inscripcions
Inscripció al registre: 20240086 Pendent
Inscripció al catàleg: Sí (28-06-2021)
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Carretera Sant Carles, km 8, s/n, 07850 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Illa d’Eivissa. Molts testimonis han citat aquesta varietat com una de les més antigues i cultivades fa més de cinquanta anys a l’illa.
Descripció de la varietat
La mongeta palaueta és una de les varietats més antigues i emblemàtiques de l’illa d’Eivissa. És varietat de mata baixa, tot i que pot emparralar-se alguna tija de la planta fins màxim un metre d’alçada. La beina és aplanada i tirant a estreta, i té color verd amb taques violeta. La llavor té forma rectangular i és de color canyella o beix. Té dos temporades de sembra: una a principi d’abril, que es recull en juliol, i una segona a final d’agost, per collir en setembre i octubre.
Es tracta d’una mongeta de tast molt fi, de la qual se sol menjar el gra sec, ja que la beina «fa llenya». S’utilitza per elaborar molts plats tradicionals.
Usos i coneixements
Consum humà. La mongeta palaueta es cultiva per a consum humà del seu gra. S’ha fet servir a la cuina tradicional per elaborar plats com el guisat de mongetes o l’olla fresca d’estiu. La primera sembra de la mongeta es realitza per Sant Vicent i la segona, en agost, es fa el dia de Sant Llorenç (10 d’agost) o de Sant Bartomeu (24 d’agost), segons les diferents fonts entrevistades.
Observacions
Les mongetes són elements molt valorats i bàsics de l’alimentació tradicional mediterrània, tant pel seu nivell nutritiu com per la capacitat d’emmagatzemar-les per consumir-les durant tot l’any. És per aquest motiu que existia gran diversitat de varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció. Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement extintes, com ara la blanca, del confitet, palava roja, vermella, bombeta, de la punxa, plana, de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, «garbancera», xebel·lina… El fet que siguen autògames ha afavorit que els i les pageses les continuïn cultivant i guardant-ne llavor. És probable que s’hagin conservat les més preuades, que molts encara cultiven als seus horts.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Tipus de creixement | No enfiladissa mata baixa | |
| Planta | Intensitat de color verd de la fulla | Mig | |
| Inflorescència | Color de l'estendard de la flor | Violeta | |
| Inflorescència | Color ales | Blanc | |
| Beina | Longitud beina (exclòs bec) (cm) | 9,7 ± 0,6 | |
| Beina | Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) | Oval | |
| Beina | Color del fons de la beina | Verda | |
| Beina | Intensitat del color del fons de la beina | Mig | |
| Beina | Color secundari | Violeta | |
| Beina | Filament en la sutura ventral | Absent | |
| Beina | Longitud del bec (mm) | 12,8 ± 0,9 mm | |
| Beina | Curvatura del bec de la beina | Feble | |
| Llavor | Forma de la llavor (secció longitudinal central) | Rectangular | |
| Llavor | Número de colors de la llavor | Un | |
| Llavor | Color principal (superfície més gran) | Beix | |
| Llavor | Color secundari predominant | Absent | |
| Llavor | Pes de la llavor (g) | 0,48 ± 0,04 |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | X | ||||||||||
| Planter | X | X | ||||||||||
| Transplantament | X | X | ||||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Tardana |
| Maneig |
| No cal emparralar. Si se li posa aspre enfila alguna tija a mitja alçada. És una varietat molt rústica, no presenta problemes agronòmics. |