Skip to content

Vermella

Mongeta – Phaseolus vulgaris

Inscripcions

Inscripció al registre:

Inscripció al catàleg: Sí (12-12-2025)

Conservació

TipusIllaMunicipiUbicacióTipus d'ubicació
Ex situEivissaSanta Eulària des RiuCarretera Sant Carles, km 8Banc de llavors

Origen de la varietat

Tradicionalment s’ha cultivat a l’illa d’Eivissa, i actualment continua cultivada en alguns horts familiars.

Descripció de la varietat

La mongeta vermella és una de les mongetes tradicionals d’Eivissa més coneguda i recordada gràcies al seu color cridaner. És una varietat de mata alta, i per al seu cultiu és recomanable entutorar-la, la beina és semiplana a la seva immaduresa, i oval al moment de l’ompliment de la beina, té un color base groc amb taques de vermell magenta clar que cobreixen gairebé la totalitat de la beina.

La beina compta amb un grau de curvatura molt feble en forma còncava. La llavor té una forma circular a el·líptica, i és de color marró amb taques marrons fosques.

Usos i coneixements

Consum humà. La mongeta Vermella es cultiva per a consum humà, marca el gra amb precocitat, cosa que indica que es pot destinar a consum en seca, a més es pot consumir en fresc, encara que hi hagi millors varietats per a aquest tipus de consum. Hi ha molts plats tradicionals en què s’utilitza la mongeta bombeta: el bullit, el bullit fresc, guisats… La primera sembra de la mongeta es realitza per a Sant Vicent i la segona, a l’agost, es porta a terme el dia de Sant Llorenç (10 d’agost) o de Sant Bartomeu (24 d’agost), segons diverses fonts entrevistades.

Observacions

Les mongetes són elements molt valorats i bàsics en l’alimentació tradicional mediterrània, tant pel nivell nutricional com per la capacitat d’emmagatzematge per ser consumides durant tot l’any. És per aquest motiu que existia una gran diversitat de varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció.

Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement extintes, com la palaueta, del confitet, palava vermella, bombeta, de la punxa, plana, de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, “garbancera”, xebel·lina… És probable que se n’hagin conservat les més humides. Hi ha varietats comercials molt similars, que es poden confondre amb la varietat local.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcterCaràcterValor qualitatiuValor quantitatiu
PlantaTipus de creixementEnfiladissa
PlantaIntensitat de color verd de la fullaMig
InflorescènciaColor de l'estendard de la florBlanc rosaci
InflorescènciaColor alesBlanc
BeinaLongitud beina (exclòs bec) (cm)13,3 ± 1,7
BeinaAmplada beina (mm)1,71 ± 0,1
BeinaForma secció transversal (a nivell d'una llavor)Oval
BeinaColor del fons de la beinaGroga
BeinaIntensitat del color del fons de la beinaMig
BeinaColor secundariVermell
BeinaFilament en la sutura ventralAbsent
BeinaLongitud del bec (mm)Mig
BeinaCurvatura del bec de la beinaFeble
LlavorForma de la llavor (secció longitudinal central)Circular - el·líptica
LlavorNúmero de colors de la llavorDos
LlavorColor principal (superfície més gran)Marró
LlavorColor secundari predominantMarró
LlavorPes de la llavor (g)0,67 ± 0,07

Calendari de sembra

GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Sembra al sòlXX
PlanterXX
TransplantamentXX
FloracióXX
Fructificació
Recol·leccióXXXXXXX
Back To Top