L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) ha publicat un nou estudi a la revista internacional Journal of Fish Biology que demostra que el renou d’origen antropogènic, com el del motor de les barques, pot reduir de manera significativa l’activitat alimentària del llobarro (Dicentrarchus labrax). El treball, que forma part de la tesi doctoral de Joaquim Tomàs Ferrer, aporta noves evidències sobre com factors ambientals i fisiològics poden afectar el rendiment productiu dels peixos.
El renou com a factor clau que condiciona l’alimentació
L’estudi analitza el comportament alimentari d’un estoc de llobarros adults criats en gàbies marines. Mitjançant l’enregistrament en vídeo, es monitoritzava de forma individual l’activitat dels llobarros durant la seva alimentació. Els resultats mostren que l’estrès associat a fonts de renou d’origen humà, com en aquest cas, el del renou produït pels motors de les barques al passar pel costat de les gàbies marines, redueix de manera clara la ingesta d’aliment. Aquest efecte implica que, sota condicions de pertorbació acústica, els peixos mengen menys del que s’esperaria que ho fessin en condicions normals, fet que pot traduir-se en una menor aportació energètica que pot afectar a les seves activitats vitals. Aquestes troballes posen de manifest la importància de controlar les fonts de pertorbació en determinats entorns, tant puguin ser zones aqüícoles com també àrees d’alt interès ecològic com les reserves marines, ja que factors sovint negligits com el renou poden tenir conseqüències biològiques rellevants.
Diferències individuals més enllà de la mida
A més de l’efecte del renou, l’estudi posa de manifest que hi ha diferències importants entre els individus pel que fa a la seva capacitat d’ingesta. De fet, més del 70% de la variabilitat observada no es pot atribuir ni a la mida corporal ni a factors externs, sinó a característiques pròpies i estables de cada peix. Aquesta diversitat apunta a l’existència de diferents “tipus de comportament”, que poden generar jerarquies alimentàries dins els grups. Així, alguns individus tendeixen a ser sistemàticament més proactius a l’hora d’alimentar-se, mentre que d’altres adopten un paper més passiu.
Implicacions per a la gestió aqüícola i ecològica
Els resultats tenen una aplicació directa en el sector, ja que indiquen que:
- El control del renou i altres fonts d’estrès és clau per garantir una alimentació òptima.
- Les pertorbacions ambientals poden reduir el rendiment productiu sense canvis en la disponibilitat d’aliment.
- No tots els individus responen igual a les mateixes condicions. Aquesta variabilitat conductual hauria de ser considerada en les estratègies de gestió.
Amb aquesta recerca, l’IRFAP reforça el seu compromís amb la generació de coneixement científic aplicat, contribuint a una millor comprensió dels factors que regulen l’adquisició d’energia en els peixos. Aquests resultats no només tenen implicacions per a l’optimització de la producció aqüícola, sinó també per entendre les possibles conseqüències ecològiques sobre les poblacions dels ecosistemes marins.
Article: Size-independent, between-individual variability in feed ingestion rate in European seabass (Dicentrarchus labrax). Autors: Joaquim Tomàs-Ferrer ,Irene Moro-Martínez, Enrique Massutí-Pascual, Amàlia Grau, Miquel Palmer. Plos One April 2026.