EL CULTIU DE L’AMETLER | EXPERIÈNCIES
Avaluació del germoplasma d’ametller de Mallorca: fenologia de floració, necessitat de fred i qualitat de fruit
Antecedents
La necessitat de fred en els fruiters és un dels aspectes que està sobre la taula de la investigació. Això és degut a la previsió de manca de fred dels nous escenaris climàtics considerant-se, per tant, un factor crític per garantir la sostenibilitat i la prosperitat d’aquests cultius.
Un dels compromisos del Pla de reestructuració de la fruita seca a les Illes Balears 2021-2027, aprovat el 21 d’octubre de 2021, i que l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears duu a terme, és desenvolupar actuacions en matèria de la recerca i experimentació de fruits secs. En concret, la mesura definida en el punt IB3.10/A10 Adaptació de varietats productives d’ametller en floració tardana obtingudes en programes de millora varietal de diferents centres de recerca (IRTA, CEBAS-CSIC, CITA i INRA).
En els estatuts de l’IRFAP inclouen com objecte de l’entitat les competències de “Promoure, coordinar, planificar, desenvolupar i avaluar programes d’investigació i desenvolupament, d’innovació, de digitalització i d’experimentació en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació” (Decret 05/2021, de 15 de febrer i Decret 37/2022, de 29 d’agost).
A partir d’aquí l’Institut de Recerca Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) va arrencar aquesta experiència amb l’objecte de dur a terme la caracterització morfològica, fenològica i nutricional de varietats tradicionals d’ametler, així com l’estudi de les necessitats de fred.
Objectius i justificació
L’IRFAP desenvolupa les seves actuacions de recerca sobre l’avaluació de germoplasma i material vegetal, als caràcters d’interès estudiats.
A partir d’aquí, es pretenen assolir també els següents objectius específics:
- Conèixer la fenologia de floració de diferents varietats foranes i locals d’ametller cultivades a Mallorca.
- Determinar les necessitats de fred de les varietats locals.
- Avaluar si hi ha diferències en necessitats de fred i fenologia de floració de varietats d’ametler plantades en diferents municipis.
- Estudiar si hi ha diferències en les necessitats de fred i el comportament fenològic de les varietats foranes plantades a Mallorca, respecte el seu cultiu en origen (centre obtentor).
Metodologia i disseny experimental
L’experiència es desenvoluparà a les finques de Xorrigo i Son Real, ubicades als termes municipals de Palma i Santa Margalida, respectivament.
A la taula següent es mostren les dades de la plantació de les diferents varietats d’ametller de la finca de Xorrigo que seran objecte d’estudi:
Taula 1. Varietats i centre obtentor de la varietat Xorrigo de les accessions objecte d’estudi.
Varietat
Centre obtentor
Soleta
Ferragnes
Vairo
Marinada
Masbovera
Glorieta
Constantí
Marta
Penta
CITA
INRAE
IRTA
IRTA
IRTA
IRTA
IRTA
CEBAS
CEBAS
A la taula següent es mostren les dades del banc de germoplasma de les diferents varietats d’ametler de la finca de Son Real que seran objecte d’estudi:
Taula 2. Varietats i codi del banc de germoplasma de l’IRFAP o centre obtentor de la varietat de la plantació de Son Real.
Varietat
Codi/Centre obtentor
Cántaros
Capirons
Fita mollar
Jordi
Mare de Déu
Maxina
Pere Xina
Marinada
Masbovera
Glorieta
Constantí
Marta
BGIB0225
BGIB0217
BGIB0245
BGIB0249
BGIB0252
BGIB0256
BGIB0262
IRTA
IRTA
IRTA
IRTA
CEBAS
Determinació de la sortida de la dormància hivernal i floració
Per determinar el moment de sortida de la dormància hivernal de les diferents varietats estudiades es començaran a recollir mostres a partir del mes de desembre de cada campanya. Es seleccionaran 3 varetes per cada arbre, de 3 arbres de cada varietat amb gemmes potencialment florals, de les quals a una de cada arbre se’n comprovarà l’estat fenològic i se’n pesaran totes gemmes. Les varetes restants seran submergides en un vas de precipitats amb aigua i sacarosa i sotmeses a un fotoperíode de 16 h sota tubs fluorescents blancs i un període fosc de 8 h, en condicions de temperatura (22 ± 1 °C) i humitat (70 %) constants, en una càmera de creixement.
Les varetes es mantindran en aquestes condicions durant 8 dies. Aleshores es retiraran de la càmera i es repetirà la determinació inicial per observar diferències. S’interpretaran i compararan els resultats segons les dues metodologies proposades per Delgado et al. (2024), obtenint les necessitats de fred i calor per sortida de dormància amb valors de chilling portions.

Figura 1. Vasos de 500 mL amb les 3 varetes per cultivar, col·locades dins la càmera de cultiu en condicions de forçat.
Determinació de l’època de floració a camp
Per al seguiment de la fenologia de floració de es determinarà visualment l’estadi de les flors d’acord amb l’escala de Baggiolini (1952), amb una freqüència setmanal. L’època mitjana de la floració es determinarà en funció del percentatge de flors obertes en: F5 (inici de la floració: 5% de flors obertes), F50 (plena floració: 50% de flors obertes) i F95 (final de la floració: 95% de flors obertes). Posteriorment, es calcularà l’època mitjana de la floració de cada varietat i representarà en nombre dies d’avançament (-) o d’endarreriment (+) de la plena floració (F50) respecte la varietat que es consideri de referència (0).

Figura 2. Estats fenològics de l’ametler.
Resultats esperats
Amb els resultats de la present experiència es persegueix arribar a consolidar dades fiables de 3 campanyes de producció i fenologia de floració, i de caracterització fisicoquímica i sensorial de varietats mallorquines de cirerer. Així mateix, es pretenen determinar les necessitats de fred de les diferents varietats a partir del càlcul amb el model dinàmic (chill portions) i col·laborar amb el CITA per completar el projecte.
A partir d’aquí i amb les dades obtingudes es podrà transferir aquesta informació al CITA, per a la realització dels estudis genètics i moleculars, enfocats a determinar els caràcters per a la selecció de varietats primerenques. Amb tot, es pretenen establir les bases per a programes de millora genètica de varietats de cirerer mitjançant creuaments i processos de selecció.
Bibliografia
Baggiolini M., 1952. Les stades repères dans le développement annuel de la vigne et leur utilisation pratique. Revue romande d’Agriculture et d’Arboriculture 8 (1), 4–6.
Delgado, A., Egea, J. A., Fernandez, E., Campoy, J. A., Egea, J., Dicenta, F., & Ruiz, D. (2024). Discrepancies in methodologies to determine chill requirements in temperate fruit trees constrain guidelines for future plantings in a global warming context. Agricultural and Forest Meteorology, 349, 109970.