Ase Balear
Categoria: Races Autòctones de Bestiar
Espècie: Espècie Equina Asenca
Àmbits: Autonòmic
Orígens: Illes Balears
Situació: Amenaçada
Cens(31/12/2023): Reproductors Mascles 30; Reproductors Femelles 186;
Funcionalitats: Té un paper determinant en la gestió de paisatges forestals de les Balears, sense descartar l’aptitud per a la hipoterpapia. De manera testimonial, fa tasques agrícoles, càrrega en zones muntanyoses, tir de carros lleugers i producció mular.
Associacions: Institut de Recerca i Formació Agrolalimentària i Pesquera de les Illes Balears (gestió raça asenca balear)
Descripció
Té un format Subhipermètric un perfil còncau i proporcions sublongilínies a mediolínies; aquestes proporcions es corresponen amb l’aparença d’un animal esvelt i un poc estirat o allargat.
Té una capa negra-pansa amb degradacions blanc-grisenques entorn dels oronells, el morro i els ulls, a l’espai submandibular, al pit, a les aixelles, a la cara interna de les extremitats, al ventre i a la bragada; les zones de degradacions són extenses, especialment al ventre. Hi ha exemplars que presenten la capa negra-pansa més intensa, sense les degradacions pigmentàries.
L’Ase Balear té el cap alt i gros, braquicèfal i lleugerament afuat. Les seves orelles es mostren alçades, grosses, musculoses i mòbils. Té el front ample i una mica enfonsat. Les òrbites són grosses però poc prominents. Els ulls són grossos i molt expressius. La part maxil·lar la té ben desenvolupada, molt musculosa i potent. El coll és rectangular i no gaire llarg, però si és gruixat i potent, ben inserit al tronc amb una crinera de pèl curt.
Creu ample i no prominent. Pit alt i proporcionat. Línia dorsal correcte, en ocasions lleugerament ensellada. Costellam molt visible i rodonenc, més en els mascles que en les femelles. Ventre recollit. Gropa en forma d’ametla, a l’entrada no més alta que el golès. Cua de naixement baixa, llarga, amb una mica de crinera a l’extrem distal. Extremitats anteriors robustes, amb les articulacions gruixades i ben equilibrades, amb tendència a tancar els garrons. Els animals tenen tendència a ser curts de travadors la qual cosa hi configura un casc alt i estret (camacurt).
