Skip to content

Mongeta bombeta

← Torna al catàleg

Illes
Eivissa
Catàleg
Inclosa

Descripció

La mongeta bombeta és una de les mongetes tradicionals d’Eivissa més coneguda. És una varietat de mata alta, i per al seu cultiu és recomanable entutorar-la. La beina és semiplana a la seva immaduresa, i ovalada al moment de l’ompliment de la beina, té un color verd intermedi sense colors secundaris. La beina compta amb un grau de curvatura molt feble en forma còncava. La llavor té una forma reniforme, i és de color blanc.

Es pot sembrar a l’abril per collir fins a l’agost, i a l’agost per collir fins al novembre i el desembre.

Origen

Tradicionalment s'ha cultivat a l'illa d'Eivissa.

Origen del material

Entitat Any Origen
GALEF 2011 Vincent Marí Serra, Sant Josep de Sa Talaia

Usos i coneixements

Ús Notes
Consum humà La mongeta bombeta es cultiva per a consum humà, tant la beina com el gra. Atès que és tendra i “no fa llenya”, la beina magrana es pot consumir i fins i tot seca, es rehidrata amb aigua i s'afegeix als guisats. Hi ha molts plats tradicionals en què s'utilitza la mongeta bombeta: el bullit, el bullit fresc, guisats...
La primera sembra de la mongeta es realitza per a Sant Vicent i la segona, a l'agost, es porta a terme el dia de Sant Llorenç (10 d'agost) o de Sant Bartomeu (24 d'agost), segons diverses fonts entrevistades.

Observacions

Les mongetes són elements molt valorats i bàsics en l'alimentació tradicional
mediterrània, tant pel seu nivell nutricional com per la seva capacitat d'emmagatzematge per
consumides durant tot l'any. És per aquest motiu que existia una gran diversitat de
varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció.
Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement
extintes, com la palaueta, del confitet, palava vermella, vermella, bombeta, de la punxa, plana,
de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, garbancera, xebel·lina... És
probable que s'hagin conservat les més apreciades, que molts encara conreen als seus
horts.
Hi ha varietats comercials molt similars, que es poden confondre amb la varietat
local. Actualment continua cultivada en alguns horts familiars.

Conservació

Tipus Illa Municipi Ubicació Adreça Referència SIGPAC Coordenades
Ex situ Eivissa Santa Eulària des Riu Banc de llavors Carretera Sant Carles, km 8, s/n, 07850 54/10/46/6 373.867 / 4.317.206

Morfologia

Planta
Tipus de creixement Enfiladissa
Intensitat de color verd de la fulla Fosc
Inflorescència
Color de l'estendard de la flor Blanc
Color ales Blanc
Beina
Longitud beina (exclòs bec) (cm) Valor (cm): 13,1 ± 1,1
Amplada beina (mm) 1,19 ± 0,06
Relació L/A beina 1,04 ± 0,08
Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) El·líptica
Color del fons de la beina Verda
Intensitat del color del fons de la beina Mig
Color secundari Absent
Filament en la sutura ventral Present
Longitud del bec (mm) Curt
Curvatura del bec de la beina Mitjana
Llavor
Forma de la llavor (secció longitudinal central) Reniforme
Número de colors de la llavor Un
Color principal (superfície més gran) Blanc
Color secundari predominant Absent
Pes de la llavor (g) Mitjana (g): 0,27 ± 0,03

Calendari de tasques

gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.
Sembra al sòl No No No Sí No No No Sí No No No No
Planter No No No Sí No No No Sí No No No No
Transplantament No No No Sí No No No Sí No No No No
Fructificació No No No No No Sí No No Sí No No No
Recol·lecció No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

Assaigs

Any Plantes Fruits Marc Repeticions Notes
2023 40 30 150x30 2 En un sistema de cultivo aire libre con
barraca de cañas el marco e plantación, debe ser a 80 – 100 cm entre plantas y 120
cm entre líneas, con golpes de 2-5 semillas.

Localitats d'assaig

Municipi Illa Ubicació Sistema de producció
Santa Eulària des Riu Eivissa Finca agrícola Ecològica

← Torna al catàleg

Back To Top