- Catàleg
- Inclosa
Imatges
Descripció
És un pèsol que es consumeix amb la bajoca quan és verd. La flor és rosada, i la bajoca és bastant ampla, plana i grossa. Es cull quan encara no es nota la llavor, i la bajoca és totalment plana; tot i que es pot consumir també quan la llavor ja s’ha engrossit. Com que la floració és esglaonada i el cicle llarg, la collita s’allarga a mesura que les bajoques es formen.
La planta es fa grossa i es pot fer rastrera, però si s’emparra produeix molt més i té més resistència a cendrada (oïdi). Se solen fer en regadiu.
No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2019 el cultiu de pèsol sec a Mallorca va suposar 448 ha i 406 tones, mentre que el pèsol verd (per consum humà) es troba inclòs dins les 32 ha i 477 tones que suposen les “altres hortalisses”. Actualment el cultiu de pèsol en general ha davallat molt, ja que així ho ha fet el consum.
Origen
Antigament es cultivaven per tot Mallorca, tot i que cadascú se’n feia els seus per autoconsum, i en sembraven pocs. També eren molt cultivats per la zona de Pòrtol.
Origen del material
| Entitat | Any | Origen |
|---|---|---|
| Associació de Varietats Locals | 15 | Son Vell,Son Macià. Origen inicial varietat: Can Brijo, Sta Marg |
Usos i coneixements
| Ús | Notes |
|---|---|
| Consum humà | ⎯ Consum humà: es consumeix tendre, en el moment en què no es nota la llavor, i la bajoca és totalment plana; tot i que es pot consumir també la bajoca quan la llavor ja s’ha engrossit. Es sol afegir dins la sopa, les burballes, etc. I també es consumeix bullit, passats per la paella o dins el frit. No s’han de coure massa, només escaldar-los. ⎯ Consum animal: també se’n donen per engreixar als porcs ja que és més econòmic que la fava i el ciuró, però no són tan bons i el tipus de carn i greix no és tant bo. També se’n dona als coloms. |
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Adreça | Referència SIGPAC | Coordenades |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Mallorca | Porreres | Banc de llavors | C/ d’en Sala, 13. Associació de Varietats Locals | 43/6/9000/1 | 502.180’49 / 4.374.140’04 |
| In situ | Mallorca | Palma | Finca agrícola | Ctra.de Valldemossa, km 8,6 (Son Sardina). Hort professional, Sa Casa Pagesa, Antoni Feliu | 40/17/13/7 | 470.352’39 / 4.388.347’70 |
| In situ | Mallorca | Manacor | Finca agrícola | Camí de Son Vell (Son Macià). Hort professional, Son Vell, Toni Sureda. | 33/23/223/1 | 516.605’45 / 4.374.617’34 |
Morfologia
| Planta | |
|---|---|
| Coloració antociànica a qualsevol dels seus òrgans | Present |
| Tija | |
| Fasciació | Absent |
| Llargària (cm) | 151,87 ± 23,25 |
| Nombre de nusos fins al primer nus fèrtil, amb inclusió d’aquest | 14,37 ± 2,33 |
| Fulles | |
| Fullatge: color | Verd |
| Fullatge: intensitat del color verd | Mitjana |
| Fulla: folíols | Present |
| Folíol: mida | 5,63 ± 0,64 |
| Folíol: indentació | Absent o molt dèbil |
| Estípula: amplada (cm) | 5,375 ± 0,70 |
| Estípula: llargària des de l’aixella fins a la punta (cm) | 6,587 ± 0,66 |
| Estípula: llargària del lòbul davall de l’aixella (cm) | 0,618 ± 0,27 |
| Estípula: motejat | Present |
| Estípula: densitat del motejat | Molt densa |
| Pecíol: llargària des de l’aixella fins el primer folíol/circell | 6,337 ± 0,63 |
| Flor (observar al segon nus floral) | |
| Època de floració | Primerenca |
| Nombre màxim de flors per nus | Dues |
| Color de l'ala | Porpra vermellós |
| Forma de la base de l’estendard | Moderadament arquejat |
| Ondulació de l’estendard | Forta |
| Forma de l’àpex del sèpal superior | Acuminat |
| Peduncle: llargària de l’esperó | 2,75 ± 1,78 |
| Peduncle: llargària des de la tija fins a la primera beina | 7,36 ± 2,23 |
| Peduncle: llargària entre la primera i la segona beina | 4,35 ± 0,59 |
| Peduncle: nombre de bràctees | 0,062 ± 0,25 |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | |
| Llargària (cm) | 9,5 ± 0,73 |
| Amplada | 2,23 ± 0,14 |
| Pergamí | Absent o parcial |
| Forma de la part distal | Roma |
| Curvatura | Dèbil |
| Color | Verd |
| Intensitat del color verd | Clara |
| Fils de sutura | Presents |
| Nombre d’òvuls | 7,4 ± 0,82 |
| Llavors | |
| Color | Marró |
| Intensitat del color verd | Clara |
| Forma | El·lipsoide |
| Color del cotilèdon | Groc |
| Jaspiat del tegument | Present |
| Taques violetes o roses al tegument | Intenses |
| Color del fil | Més obscur que el tegument |
| Pes de 1000 llavors | 183,5 ± 7,90 |
Característiques agronòmiques
- Precocitat
- Mitjana
- Nota sobre la precocitat
- Comparada amb altres varietats estàndard com "cometodo".
- Resistència al fred
- Més alta
- Nota sobre la resistència al fred
- Poden tenir problemes quan hi ha gelada i la bajoca és molt petita
- Tolerància a fongs
- Sí
- Nom de la tolerància a fongs
- Cendrada/oïdi. Tenen problemes de cendrada. Se'ls tracta amb sofre
- Tolerància a nematodes
- No
- Tolerància a virus
- No
- Resistència a fongs
- No
- Resistència a nematodes
- No
- Resistència a virus
- No
- Maneig
-
Si la planta s’emparra produeix molt més i té més resistència a cendrada (oïdi).
Convé anar-los entrecavant per llevar l’herba.
Pot tenir problemes per “jopos” (Orobanche sp.), una espècie de planta paràsita; s’han d’arrabassar abans que produeixin llavor. - Marc de plantació
- 15-25 × 120 cm
Calendari de tasques
| gen. | febr. | març | abr. | maig | juny | jul. | ag. | set. | oct. | nov. | des. | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sembra al sòl | Sí | Sí | No | No | No | No | No | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí |
| Floració | No | Sí | Sí | Sí | No | No | No | No | No | Sí | Sí | No |
| Recol·lecció | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí | No | No | No | No | No | Sí | Sí |
Assaigs
| Any | Plantes | Fruits | Marc | Repeticions |
|---|---|---|---|---|
| 2021 | 20 | 20 | 20 x 100 | 1 |
Localitats d'assaig
| Municipi | Illa | Ubicació | Sistema de producció |
|---|---|---|---|
| Manacor | Mallorca | Finca agrícola | Ecològica |
Varietats similars
| Nom | Notes |
|---|---|
| de clovella bona, bo amb clovella | pèsol de bajocada, pèsol de garrova, tirabec, pèsol bo, pèsol bo amb la clovella, pèsol bo de clovella, pèsol de bajoca bona, xítxero bo amb sa clovella, pitxo de bajoca bona, fesol de bullir, xítxero de bullir, pitxo d’oli, xítxero d’oli, pèsol de sopa... |
| bo de clovella | |
| de bajocada | |
| de bajoca bona | |
| bo | |
| de garrova | |
| tirabec | |
| d'oli | |
| de sopa |
Bibliografia
- (2016) Catàleg AVL. Mallorca
- (2021) Catàleg de llavors 2021: Varietats d’hivern. Mallorca
- (1930-1962) Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals Moll ISBN 8427300255
- (2010) ILDIS World Database of Legumes: Pisum sativum L. Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem
- Illes Balears: Escola de cuina. Govern Balear: Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent.
- (2016) Arròs brut amb picornells. Cuina vegetariana. Verduretes a la mallorquina.
- (2016) Pèsols o estiragassons, una classe. El País
- (2016) Fideus de conill amb verduretes. Marratxipèdia.
- (2014) Estudi per la implantació de terrats verds comestibles a Palma. Universitat Politècnica de Catalunya: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
- (2008) Esflorar xítxeros o esclovellar pèsols (entre la tradició i l’slowfood). dBalears
- (2016) Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell. Volum I. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili ISBN 978-84-8424-443-1
