Skip to content

Pèsol de bullir

← Torna al catàleg

Catàleg
Inclosa

Descripció

És un pèsol que es consumeix amb la bajoca quan és verd. La flor és rosada, i la bajoca és bastant ampla, plana i grossa. Es cull quan encara no es nota la llavor, i la bajoca és totalment plana; tot i que es pot consumir també quan la llavor ja s’ha engrossit. Com que la floració és esglaonada i el cicle llarg, la collita s’allarga a mesura que les bajoques es formen.

La planta es fa grossa i es pot fer rastrera, però si s’emparra produeix molt més i té més resistència a cendrada (oïdi). Se solen fer en regadiu.

No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2019 el cultiu de pèsol sec a Mallorca va suposar 448 ha i 406 tones, mentre que el pèsol verd (per consum humà) es troba inclòs dins les 32 ha i 477 tones que suposen les “altres hortalisses”. Actualment el cultiu de pèsol en general ha davallat molt, ja que així ho ha fet el consum.

Origen

Antigament es cultivaven per tot Mallorca, tot i que cadascú se’n feia els seus per autoconsum, i en sembraven pocs. També eren molt cultivats per la zona de Pòrtol.

Origen del material

Entitat Any Origen
Associació de Varietats Locals 15 Son Vell,Son Macià. Origen inicial varietat: Can Brijo, Sta Marg

Usos i coneixements

Ús Notes
Consum humà ⎯ Consum humà: es consumeix tendre, en el moment en què no es nota la llavor, i la bajoca és totalment plana; tot i que es pot consumir també la bajoca quan la llavor ja s’ha engrossit. Es sol afegir dins la sopa, les burballes, etc. I també es consumeix bullit, passats per la paella o dins el frit. No s’han de coure massa, només escaldar-los.
⎯ Consum animal: també se’n donen per engreixar als porcs ja que és més econòmic que la fava i el ciuró, però no són tan bons i el tipus de carn i greix no és tant bo. També se’n dona als coloms.

Conservació

Tipus Illa Municipi Ubicació Adreça Referència SIGPAC Coordenades
Ex situ Mallorca Porreres Banc de llavors C/ d’en Sala, 13. Associació de Varietats Locals 43/6/9000/1 502.180’49 / 4.374.140’04
In situ Mallorca Palma Finca agrícola Ctra.de Valldemossa, km 8,6 (Son Sardina). Hort professional, Sa Casa Pagesa, Antoni Feliu 40/17/13/7 470.352’39 / 4.388.347’70
In situ Mallorca Manacor Finca agrícola Camí de Son Vell (Son Macià). Hort professional, Son Vell, Toni Sureda. 33/23/223/1 516.605’45 / 4.374.617’34

Morfologia

Planta
Coloració antociànica a qualsevol dels seus òrgans Present
Tija
Fasciació Absent
Llargària (cm) 151,87 ± 23,25
Nombre de nusos fins al primer nus fèrtil, amb inclusió d’aquest 14,37 ± 2,33
Fulles
Fullatge: color Verd
Fullatge: intensitat del color verd Mitjana
Fulla: folíols Present
Folíol: mida 5,63 ± 0,64
Folíol: indentació Absent o molt dèbil
Estípula: amplada (cm) 5,375 ± 0,70
Estípula: llargària des de l’aixella fins a la punta (cm) 6,587 ± 0,66
Estípula: llargària del lòbul davall de l’aixella (cm) 0,618 ± 0,27
Estípula: motejat Present
Estípula: densitat del motejat Molt densa
Pecíol: llargària des de l’aixella fins el primer folíol/circell 6,337 ± 0,63
Flor (observar al segon nus floral)
Època de floració Primerenca
Nombre màxim de flors per nus Dues
Color de l'ala Porpra vermellós
Forma de la base de l’estendard Moderadament arquejat
Ondulació de l’estendard Forta
Forma de l’àpex del sèpal superior Acuminat
Peduncle: llargària de l’esperó 2,75 ± 1,78
Peduncle: llargària des de la tija fins a la primera beina 7,36 ± 2,23
Peduncle: llargària entre la primera i la segona beina 4,35 ± 0,59
Peduncle: nombre de bràctees 0,062 ± 0,25
Beina (observar el segon nus fèrtil)
Llargària (cm) 9,5 ± 0,73
Amplada 2,23 ± 0,14
Pergamí Absent o parcial
Forma de la part distal Roma
Curvatura Dèbil
Color Verd
Intensitat del color verd Clara
Fils de sutura Presents
Nombre d’òvuls 7,4 ± 0,82
Llavors
Color Marró
Intensitat del color verd Clara
Forma El·lipsoide
Color del cotilèdon Groc
Jaspiat del tegument Present
Taques violetes o roses al tegument Intenses
Color del fil Més obscur que el tegument
Pes de 1000 llavors 183,5 ± 7,90

Característiques agronòmiques

Precocitat
Mitjana
Nota sobre la precocitat
Comparada amb altres varietats estàndard com "cometodo".
Resistència al fred
Més alta
Nota sobre la resistència al fred
Poden tenir problemes quan hi ha gelada i la bajoca és molt petita
Tolerància a fongs
Sí
Nom de la tolerància a fongs
Cendrada/oïdi. Tenen problemes de cendrada. Se'ls tracta amb sofre
Tolerància a nematodes
No
Tolerància a virus
No
Resistència a fongs
No
Resistència a nematodes
No
Resistència a virus
No
Maneig
Si la planta s’emparra produeix molt més i té més resistència a cendrada (oïdi).
Convé anar-los entrecavant per llevar l’herba.
Pot tenir problemes per “jopos” (Orobanche sp.), una espècie de planta paràsita; s’han d’arrabassar abans que produeixin llavor.
Marc de plantació
15-25 × 120 cm

Calendari de tasques

gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.
Sembra al sòl Sí Sí No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí
Floració No Sí Sí Sí No No No No No Sí Sí No
Recol·lecció Sí Sí Sí Sí Sí No No No No No Sí Sí

Assaigs

Any Plantes Fruits Marc Repeticions
2021 20 20 20 x 100 1

Localitats d'assaig

Municipi Illa Ubicació Sistema de producció
Manacor Mallorca Finca agrícola Ecològica

Varietats similars

Nom Notes
de clovella bona, bo amb clovella pèsol de bajocada, pèsol de garrova, tirabec, pèsol bo, pèsol bo amb la clovella, pèsol bo de clovella, pèsol de bajoca bona, xítxero bo amb sa clovella, pitxo de bajoca bona, fesol de bullir, xítxero de bullir, pitxo d’oli, xítxero d’oli, pèsol de sopa...
bo de clovella
de bajocada
de bajoca bona
bo
de garrova
tirabec
d'oli
de sopa

Bibliografia

  • ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS (2016) Catàleg AVL. Mallorca
  • ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS (2021) Catàleg de llavors 2021: Varietats d’hivern. Mallorca
  • DE BORJA MOLL, Francesc; ALCOVER, Antoni Maria (1930-1962) Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals Moll ISBN 8427300255
  • EURO+MED PLANTBASE (2010) ILDIS World Database of Legumes: Pisum sativum L. Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem
  • IES ALCÚDIA, IES CALVIÀ, et al. Illes Balears: Escola de cuina. Govern Balear: Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent.
  • LLULL, Maria Antònia. (2016) Arròs brut amb picornells. Cuina vegetariana. Verduretes a la mallorquina.
  • MANRESA, Andreu. (2016) Pèsols o estiragassons, una classe. El País
  • MARRATXIPÈDIA. (2016) Fideus de conill amb verduretes. Marratxipèdia.
  • MULET, Maria. (2014) Estudi per la implantació de terrats verds comestibles a Palma. Universitat Politècnica de Catalunya: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
  • PICORNELL, Climent. (2008) Esflorar xítxeros o esclovellar pèsols (entre la tradició i l’slowfood). dBalears
  • PRADILLA, Miquel Àngel. (2016) Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell. Volum I. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili ISBN 978-84-8424-443-1

← Torna al catàleg

Back To Top