- Illes
- Mallorca
- Descrita per
- Jardí Botànic Sóller (MUCBO)
- Catàleg
- Inclosa
Imatges
Descripció
Varietat de mongeta enfiladissa, tot i que presenta variabilitat en el vigor i alçada de la mata. La fulla és deltada però es pot presentar ovada-lanceolada durant les primeres fases del desenvolupament. El fruit és una beina verda amb molt poca corbatura, gairebé recte i de mida mitjana, que pot presentar una coloració secundària d’estries morades. La beina conté 5-6 llavors de forma oval i coloració amb un patró de taques i linies irregulars de color rosa-morat amb fons de color beix. Post-collita el color muda a un to marró més uniforme amb el temps.
Origen
Mallorca, diferents localitzacions. La nomenclatura pot donar lloc a confusió ja que segons la zona de Mallorca s'anomena Confits a diferents varietats de mongeta com la mongeta de careta o la pintada.
Origen del material
| Entitat | Any | Origen |
|---|---|---|
| JBS (02005900) | 10 | Multiplicada de 3894 (JBS - Llorenç Payeras 1993, Inca) |
Usos i coneixements
| Ús | Notes |
|---|---|
| Consum humà | Destinada al consum humà, en sec. Però com a més tradicional, en estat grenyal per elaborar els cuinats d’estiu, anomenats escudella fresca. Els confits ja eren coneguts a la cuina mallorquina del segle XVIII. Així ho trobem referit al primer llibre de cuina mallorquina de Fra Jaume Martí (1712-1788), «Modo de cuinar a la mallorquina». En aquesta obra hi ha la recepta «Escudella fresca de confits amb gallina». (MIRALLES I CANTALLOPS, 1989). |
Observacions
La planta sembla presentar variabilitat en la tipologia de creixement, amb diferències en quant a fer-se més o menys enfiladissa.
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Adreça | Coordenades |
|---|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Mallorca | Sóller | Banc de llavors del Jardí Botànic de Sóller | Carretera Palma – Port de Sóller, km 30,5 Sóller | 475140 / 4401728 |
Morfologia
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de creixement | Enfiladissa |
| Intensitat de color verd de la fulla | Mig |
| Inflorescència | |
| Color de l'estendard de la flor | Blanc rosaci |
| Color ales | Blanc amb la vora lila clar |
| Beina | |
| Longitud beina (exclòs bec) (cm) | Valor (cm): ±0,9535, Desviació estàndard (cm): 10,913 |
| Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) | Oval |
| Color del fons de la beina | Verda |
| Intensitat del color del fons de la beina | Mig |
| Color secundari | Violeta |
| Filament en la sutura ventral | Present |
| Longitud del bec (mm) | Mig, 7,9 |
| Curvatura del bec de la beina | Feble |
| Llavor | |
| Forma de la llavor (secció longitudinal central) | El·líptica |
| Número de colors de la llavor | Dos |
| Color principal (superfície més gran) | Blanc |
| Color secundari predominant | Violeta |
| Pes de la llavor (g) | Desviació estàndard (g): 0,4133 |
Característiques agronòmiques
- Nota sobre la precocitat
-
-Floració: 60 dies
-Presencia de fruits desenvolupant-se: 70 dies - Tolerància a fongs
- No
- Tolerància a nematodes
- No
- Tolerància a virus
- No
- Resistència a fongs
- No
- Resistència a nematodes
- No
- Resistència a virus
- No
- Maneig
- Encanyat i rec gota a gota
- Observacions
- Amb aquest calendari de sembra s’han pogut collir fruits fins a finals de novembre. S’han realitzat dues seleccions, una de les plantes més enfiladisses i una per les plantes de creixement semi-indeterminat.
Calendari de tasques
| gen. | febr. | març | abr. | maig | juny | jul. | ag. | set. | oct. | nov. | des. | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sembra al sòl | No | No | No | No | No | No | No | Sí | No | No | No | No |
| Floració | No | No | No | No | No | No | No | No | Sí | No | No | No |
| Recol·lecció | No | No | No | No | No | No | No | No | No | Sí | Sí | No |
Assaigs
| Any | Plantes | Fruits | Marc | Notes |
|---|---|---|---|---|
| 2024 | 18 | 30 | 4x1,5m | 300 llavors per a determinar el pes. Es va sembrar en primer lloc l'entrada 3894, que després de dues proves no va germinar. Es va optar per l'entrada 02005900, que va germinar un 40%. |
Localitats d'assaig
| Municipi | Illa | Ubicació |
|---|---|---|
| Sóller | Mallorca | Banc de llavors del Jardí Botànic de Sóller |
Bibliografia
-
(1989)
«Modo de cuinar a la mallorquina»
MIRALLES I CANTALLOPS
En aquesta obra hi ha la recepta «Escudella fresca de confits amb gallina» [...] es venen a un preu la meitat més alt que les comunes. Així i tot es conreen poc a Mallorca i són més aviat considerades una llepolia i també serveixen de vegades per fer un regal.
-
(1930-1962)
Diccionari català-valencià-balear
Mongetes de Confit: llegum de l’espècie Phaseolus sphaericus, que és gros i rodó com un confit. Cast.: Judias de Orleans. (Mall.). Hi ha mongetes de confit blanc (de color blanc i amb dos pics negres a l’ull), i de confit vermell (de fons vermell i un poc blanc a l’ull).
-
(1869-1884)
Després de les faves, són les mongetes que tenen la major importància; n’hi ha una infinitat de varietats, que en general duen el nom que se’ls donà d’acord amb la seva forma o el seu color. Les següents són algunes de les més notables i freqüents: confits blancs són rodones i petites, però molt bones per menjar: confits negres; mongetes mores, de forma allargada
