- Espècie
- Perera (Pyrus communis)
- Catàleg
- Inclosa
Imatges
Descripció
Floreix a final de març i madura cap a final d’agost. Fa una pera de color verd i mida mitjana, amb el perfil lateral convex i el diàmetre màxim al mig.
Origen
Segons el DCVB (1957), aquesta varietat no és originària de les Illes Balears sinó del País Valencià. Se'n conserven tres arbres a la col·lecció de pereres de sa Canova.
Usos i coneixements
| Ús |
|---|
| Consum humà |
Morfologia
| Arbre i ramificació | |
|---|---|
| Vigor | Mitjà |
| Port | Erecte |
| Fulla | |
| Llargària del limbe | Mitjana (6-8 cm), 77,6 ± 5,5 |
| Amplada del limbe | Ampla (> 5 cm), 63,9 ± 7,2 |
| Limbe: relació llargària/amplada | Petita (1-1,4), 1,11 |
| Llargària del pecíol | Llarga (>4 cm), 44,1 ± 11,0 |
| Limbe en relació a la branca | Descendent |
| Forma de la base del limbe | Truncada |
| Fruit | |
| Mida del fruit (cm) | Mitjana, 70,1 ± 4,3 |
| Perfil lateral del fruit (en plena maduresa) | Convex |
| Color de fons de l’epidermis | Verd |
| Zona relativa del color superficial (percentatge de color) | Molt gran (76-100 %) |
| Llargària del peduncle | Mitjana (21-35 mm), 23,87 ± 2,09 |
| Profunditat de la cavitat peduncular | Poc profunda, 2,18 ± 0,96 |
| Gruixa del peduncle | Mitjà, 4,27 ± 0,34 |
| Posició del peduncle | Vertical |
| Posició del diàmetre màxim | Al mig |
| Gruixa de la cavitat de l'ull | 11,30 ± 1,73, Estreta |
| Llavors | |
| Forma | El·líptica |
| Fenologia | |
| Inici de la floració (10 % de les flors obertes) | Mitjana, Cuarta setmana de març |
| Inici de maduresa | Mitjana, Tercera setmana d'agost |
| Altres | |
| Contingut en sucres (º Brix) | 16,33 ± 0,25 |
| Pes (g) | 171,53 ± 33,21 |
| Acidesa (g àcid màlic/l) | 5,16 ± 0,07 |
| pH | 3,63 ± 0,07 |
Assaigs
| Any | Plantes | Fruits | Marc | Repeticions | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 2017 | 3 | 15 | 7 x 5 m | 3 | dades d'una sola campanya 2016-2017 |
Localitats d'assaig
| Municipi | Illa | Ubicació | Sistema de producció |
|---|---|---|---|
| Sa Pobla | Mallorca | Col·lecció de fruiters a sa Canova | Convencional |
Bibliografia
- (2017) Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016 Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
- (2016) Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
-
(1957)
Diccionari català-valencià-balear
Diferents volums (1930-1962)
És petitona, groguenca, molt dolça, i madura pel mes de juny. La ubica, tanmateix, només a diferents zones del País Valencià. No a les Balears.
-
(2011)
“Els noms de les varietats locals d’alguns arbres fruiters a Mallorca”. A: XXIV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VI Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística.
Universitat de les Illes Balears
Citada entre les varietats situades a l’illa de Mallorca.
-
(2011)
Inventari de les varietats vegetals tradicionals de les Illes Balears. Tom I. Fruiters de la sub-família de les malòidies. Mallorca.
Rapit Book editorial
La pera de la reina és una fruita de mida mitjana, de forma ovalada o un poc llarguera. El clot de l’ull està a nivell, i poc o gens marcat. L’ull està obert i conserva els cinc sèpals íntegrament. El capoll és llarg, de gruixa mitjana i de color verd clar.
La pell és un poc gratellosa peró lluent, de color groc clar, amb una galta que agafa una tonalitat de roig molt suau, en forma de petits puntets. Tant el capoll com la part superior de la pera agafen freqüentment tonalitats marró clar poc esteses. La pell és de consistència mitjana. La polpa és fluixa, sucosa, compacta, de color blanc grogós. Té el gust dolç i és de bona qualitat. El cor és petit, amb cinc carpels que tenen una llavor grossa cada un.
Les mides mitjanes són 4,7 cm de diàmetre i 6,6 cm d’alçària. El capoll té una longitud mitjana de 3,9 cm.
És una pera delicada que no es conserva gaire temps.
Madura a l’estiu, entre el 25 de juliol i el 15 d’agost aproximadament.
Es onsumeix fresca. Té mala conservació.
Es va comercialitzar fins a la dècada de 1960. Actualment és molt rara, se’n troben pocs arbres, especialment a les zones del Pla i el Migjorn.
