- Illes
- Eivissa
- Catàleg
- Inclosa
Imatges
Descripció
Dins de la rica diversitat de tomàquets de penjar que han estat cultivats tradicionalment a les illes Pitiüses, el tomàquet de penjar ferro es destaca com un dels més reconeguts. Aquesta varietat presenta un creixement determinat (tipus rastrer), amb fruits que exhibeixen una forma aplatada a la secció longitudinal i arrodonida a la secció transversal. La seva distintiva característica inclou l’absència d’acostillat a la zona peduncular i un extrem distal enfonsat, amb una cicatriu pistil·lar en forma d’estrella.
El tomàquet de penjar ferro es distingeix per la seva fermesa i per posseir una pell resistent que li confereix una excel·lent capacitat de conservació postcollita, sempre que s’emmagatzemi en un lloc sec i ben ventilat. A més, és reconegut per la seva alta productivitat.
Origen
S'ha cultivat tradicionalment a l'illa d'Eivissa.
Origen del material
| Entitat | Any | Origen |
|---|---|---|
| GALEF | 2019 | Vicent Serra, Sant Antoni de Portmany |
Usos i coneixements
| Ús | Notes |
|---|---|
| Consum humà | Aquesta varietat pot ser utilitzada com a tomàquet d'amanida, tot i que tradicionalment s'ha utilitzat per poder disposar de tomàquets frescos fora de temporada. Es pengen a llocs secs i airejats, de manera que poden durar fins ben entrat l'hivern, sovint fins a la temporada que ve. Es pot penjar directament el ram de tomàquets o enfilar-los pel pedicel formant un enfilall. Els tomàquets han d'estar sans, sencers i sense cops perquè aguantin sense podrir-se. |
Observacions
Actualment, aquesta varietat només es cultiva en alguns horts familiars.
El tomàquet de penjar té un maneig diferent dels altres tomàquets. El contingut d'aigua és
un factor important que determina la vida postcollita del tomàquet, motiu pel qual
tradicionalment s'ha cultivat en secà. Es colleix just en trencar el color i
preferiblement després d'uns dies sense ploure.
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Adreça | Referència SIGPAC | Coordenades |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Banc de llavors | Carretera Sant Carles, km 8, s/n, 07850 | 54/10/46/6 | 373.867 / 4.317.206 |
Morfologia
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de creixement | Determinada |
| Divisió del limbe | Bipinnada |
| Peduncle: abcisió | Present |
| Fulla | |
| Port | Horitzontal |
| Inflorescència | |
| Tipus | Generalment unípar |
| Color de la flor | Groc |
| Pilositat de l'estil | Present |
| Fruit | |
| Presència d’espatlla (coloració verd intens a la zona peduncular) | Present |
| Intensitat del color verd de l’espatlla | Intermèdia |
| Forma en secció longitudinal | Aixafada |
| Mida (Diàmetre màxim) (cm) | Intermèdia (5,1-8 cm) |
| Pes (g) | 141 ± 26 |
| Longitud (mm) | 51 ± 4 |
| Amplada (mm) (diàmetre màxim) | 64 ± 5 |
| Relació Llargària/amplada | 0.8, Petita |
| Color exterior | Vermell |
| Solcat a la zona peduncular | Molt lleuger |
| Depressió a la zona peduncular | Mitjana |
| Espessor del pericarpi (mm) | 9 ± 1.2 |
| Color de la polpa | Vermella |
| Forma en secció longitudinal | Circular |
| Nombre de lòculs | 4.1 ± 0.7 |
| Forma de la cicatriu del pistil | Estrella |
| Forma de l’àpex | Còncava |
| Fermesa (short) | Dura |
| Vida Post-collita | Llarga (>6 setmanes) |
| Llavor | |
| Pes de 1000 llavors | 3.6 ± 0.12 |
Calendari de tasques
| gen. | febr. | març | abr. | maig | juny | jul. | ag. | set. | oct. | nov. | des. | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Planter | No | Sí | Sí | Sí | No | No | No | No | No | No | No | No |
| Transplantament | No | No | No | Sí | Sí | No | No | No | No | No | No | No |
| Floració | No | No | No | No | No | Sí | Sí | Sí | Sí | No | No | No |
| Fructificació | No | No | No | No | No | No | Sí | Sí | Sí | Sí | No | No |
Assaigs
| Any | Plantes | Fruits | Marc | Repeticions |
|---|---|---|---|---|
| 2023 | 20 | 40 | 80x150cm | 4 |
Localitats d'assaig
| Municipi | Illa | Ubicació | Sistema de producció |
|---|---|---|---|
| Santa Eulària des Riu | Eivissa | Banc de llavors | Ecològica |
