- Espècie
- Pomera (Malus domestica)
- Illes
- Eivissa, Formentera
- Catàleg
- Inclosa
Imatges
Descripció
La varietat de revellet és la pomera tradicional més característica de les illes Pitiüses. El seu nom prové del port arbustiu (revell) del fruiter. La flor és blanca amb coloració antociànica, disposada en pomells. Aquestes donen lloc a un pomell atapeït de 3 a 4 pomes petites, de color verd blanquinós que esdevé verd groguenc en la maduració. Té forma aplatada o acorada, i peduncle molt curt. La floració és primerenca, pel mes d’abril, i les pomes maduren per Sant Joan (finals de juny). És, per tant, una pomera molt primerenca. Es tracta d’un fruiter molt rústic i resistent. Tradicionalment, es plantava a “terra seca”, a horts de secà. És àcida i farinosa al tast; en general, no és especialment preuada pel seu gust. Actualment, encara es troba a moltes feixes arran Eivissa i Formentera. Està probablement emparentada amb les varietats «de Sant Joan» de Mallorca i la «de randa» de Menorca. La rusticitat d’aquesta varietat la fa molt interessant en l’actual context de canvi climàtic.
Origen
Per tot el territori d’Eivissa i Formentera. Encara es troben molts exemplars a les feixes pitiüses.
Origen del material
| Entitat | Any | Origen |
|---|---|---|
| Associació de varietats locals d’Eivissa i Formentera | 2024 | Can Fontet, Sant Rafel |
Usos i coneixements
| Ús | Notes |
|---|---|
| Consum humà | Consum en fresc, al forn o bullida. |
Observacions
No s’ha trobat cap referència a la bibliografia de la denominació «revellet» tot i que és la més estesa a l’imaginari col·lectiu de la pagesia pitiüsa. Suau (2016) cita els altres sinònims esmentats amb descripcions fenotípiques molt semblants. Es coneix també com a pomera de Sant Joan i de randa (Menorca). Al diccionari Alcover-Moll (1957) s’inclou el sinònim varietal de «poma blanca».
En darreres prospeccions s’ha trobat altres pomeres amb la denominació varietal de «revellet», pel que probablement es tracta d’un grup de pomeres homònimes, amb alguna característica comuna, ja sigui del fruit o de l’arbre.
L’anàlisi genètica comparativa entre les varietats de Sant Joan (Mallorca), de randa (Menorca) i de revellet (illes Pitiüses) evidencien un parentiu proper, si més no es tracta de la mateixa varietat en el cas de la menorquina i la pitiüsa.
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Adreça | Referència SIGPAC | Coordenades |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Finca agrícola | Can Marines. Carretera Sant Carles km 8 s/n | 7/54/10/46/2 | 089376 / 432592 |
Morfologia
| Arbre i ramificació | |
|---|---|
| Port | Estès |
| Vigor | Dèbil |
| Fulla | |
| Llargària del limbe (cm) | Llarga, 8,0 ± 0,9 |
| Amplada del limbe (cm) | Estreta, 3,9 ± 0,3 |
| Relació llargària/amplada | 2,1 ± 0,3, Gran |
| Llargària del pecíol (cm) | Mitjana, 2,4 ± 0,3 |
| Posició en relació a la branca | Horitzontal |
| Pubescència del costat inferior de la fulla | Absent o molt feble |
| Fruit | |
| Alçada del fruit (cm) | Curta, 32,6 ± 5,8 |
| Amplada del fruit (cm) | Petit, 41,7 ± 8,1 |
| Relació Longitud/Amplada del fruit | Mitjana, 0,78 ± 0,04 |
| Forma | aplatada, ocasionalment cónica |
| Acanalat | Absent o molt dèbil |
| Pruïna de l’epidermis | Moderada |
| Color de fons de l’epidermis | Verd blanquinós |
| Distribució del color superior | De manera purament uniforme |
| Zona de bronzejat entorn de la base peduncular | Absent o molt petita (0-5%) |
| Zona de bronzejat de la cavitat de l’ull | Absent o molt petita (0-5%) |
| Color de la polpa | Blanc |
| Fenologia | |
| Inici de la floració | Primerenca, Principis d’abril (13/04/2025) |
| Època de maduresa | Molt primerenca, Maduració a finals de juny, per Sant Joan. |
| Altres | |
| Pes del fruit (g) | 26,7 ± 12,8 |
Característiques agronòmiques
- Precocitat
- Primerenca
- Resistència al fred
- Més alta
- Tolerància a fongs
- No
- Tolerància a nematodes
- No
- Tolerància a virus
- No
- Resistència a fongs
- No
- Resistència a nematodes
- No
- Resistència a virus
- No
- Observacions
- Varietat molt rústica. Tolera sequera, insolació, patògens...
Calendari de tasques
| gen. | febr. | març | abr. | maig | juny | jul. | ag. | set. | oct. | nov. | des. | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Recol·lecció | No | No | No | No | No | Sí | No | No | No | No | No | No |
Assaigs
| Any | Plantes | Fruits |
|---|---|---|
| 2024 | 4 | 10 |
Varietats similars
| Nom | Idioma |
|---|---|
| de Sant Joan (Mallorca) | CAT |
| de randa (Menorca) | CAT |
| de ravellet | CAT |
| de ramellet | CAT |
| blanca | CAT |
Bibliografia
- (2016) Recerca bibliogràfica de varietats locals a les illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
