Skip to content

Vinya Maçanet

← Torna al catàleg

Illes
Eivissa
Catàleg
Inclosa

Descripció

La varietat maçanet (o massanet) és una de les varietats antigues més conegudes de les illes Pitiüses, encara present a moltes finques arran Eivissa i Formentera. És característica de la varietat maçanet la formació atapeïda i allargada del seu raïm. De baies verdes groguenques, forma arrodonida i pell grossa, aquesta varietat és preuada per la seva dolçor. Sol desenvolupar una, a voltes dos, inflorescències per pàmpol, formant uns raïms molt compactes i consistents que maduren als finals d’agost. És considerada una varietat primerenca. Produeix entre dos i tres kilograms per cep. Amb aquesta varietat es fa un vi dolç, de grau elevat, i amb gust de moscatell.

Origen

La varietat maçanet ha estat tradicionalment conreada per tot el territori pitiús, i encara es troba en algunes finques, plantat temps ençà per autoconsum. Era habitual emparrar-la als garrovers o a un pal de savina.

Són nombroses les referències històriques que citen aquesta varietat de vinya i gairebé totes les persones entrevistades durant els darrers anys de prospeccions l’han reconeguda com a varietat antiga d’Eivissa. S'ha trobat de nord a sud de l'illa d’Eivissa, amb altres denominacions com «monestrell blanc» a Sant Josep de sa Talaia, o «blanqueta» a Sant Agustí des Vedrà, que semblen més aviat confusions que no sinonímies. Etimològicament, alguns autors accepten la hipòtesi de Coromines, que afirma que «maçanet» és un mot d’origen mossàrab provinent de la paraula «mansana» (poma en mossàrab). Cap a l’any 1100, un document mossàrab del sud de la península Ibèrica nomena un raïm «mansanel». Al Diccionari de la Llengua Catalana de Pere Labèrnia (1840), se cita com a sinònim de «mansanilla»; alguns autors han suggerit la possible relació amb la varietat «manzanilla» andalusa, tot i que els estudis genètics realitzats recentment no han corroborat aquest lligam. Segons Favà, es tracta d’una varietat que podem trobar a Menorca, a alguns indrets del País Valencià i a l’illa d’Eivissa, amb la peculiaritat que al municipi de Santa Agnès de Corona se la coneix amb el nom de «mançaneta». R. González cita un possible sinònim, «blanqueta», però remarca que s’ha de contrastar amb més entrevistes.

Origen del material

Entitat Any Origen
Consell d'Eivissa 2015 Can Pep Codolar, Sant Llorenç de Balàfia

Usos i coneixements

Ús Notes
Consum humà Varietat tradicionalment destinada a consum en fresc i per a elaboració de vi blanc dolç de llarga conservació. També se asssecaven per guardar com a panses.

Conservació

Tipus Illa Municipi Ubicació Adreça Referència SIGPAC Coordenades
Ex situ Eivissa Santa Eulària des Riu Altres Can Marines. Carretera Sant Carles km 8 s/n 7/54/10/46/2 089376 / 432592

Morfologia

Sumitat/Pàmpol Jove
Obertura de la punta Semioberta
Presència de pèls tombats a la punta Densos
Presència de pèls erectes a la punta Absents o molt escassos
Distribució de la pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta Absent
Pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta Absent o molt dèbil
Fulla jove
Color de l'anvers del limbe (4a fulla) Verd grogós
Densitat pèls erectes entre les nervadures principals del revers Absent o molt dèbil
Densitat pèls tombats entre les nervadures principals del revers Molt densos
Intensitat de la pigmentació antociànica Absent o molt dèbil
Pàmpol
Port Erecte
Color de la cara dorsal de l'entrenús Verd i vermell
Color de la cara ventral de l'entrenús Verd
Color de la cara dorsal del nus Verd i vermell
Color de la cara ventral del nus Verd
Pèls erectes sobre l'entrenús Absents o molt escassos
Circells
Longitud dels circells (cm) Mitjans, 16,01
Flor
Òrgans sexuals Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat
Inserció de la primera inflorescència Tercer o quart nus
Nombre d'inflorescències per pàmpol 1,1 a 2 inflorescències
Fulla adulta
Longitud del limbe (cm) Mitjana, 19,00 ± 1,83
Amplada del limbe (cm) Mitjana, 19,60 ± 1,78
Forma del limbe Orbicular
Nombre de lòbuls Cinc
Posició dels lòbuls del sinus peciolars Fortament superposada
Disposició dels lòbuls dels sinus laterals superiors Fortament superposada
Longitud de les dents (cm) Curta, 0,3 – 1
Relació L/A de les dents Mitjana
Forma de les dents Barreja de rectílínies i convexes
Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica Absent o molt baixa
Densitat de pèls tombats entre les nervadures principals del revers Mitjans
Densitat de pèls drets sobre les nervadures principals del revers Densos
Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central Moderadament més curta
Raïm
Longitud del raïm sense peduncle (cm) Mitjana, 28,00 ± 1,41
Densitat/Compacitat Compacta
Longitud del peduncle del raïm principal (cm) Mitjana, 5,50 ± 2,12
Baia
Longitud de la baia (cm) Mitjana, 1,81 ± 0,12
Forma de la baia Globosa
Color de l'epidermis Verd grogós
Pigmentació antociànica de la polpa Absent o molt dèbil
Fermesa de la polpa Moderadament ferma
Formació de llavors Ben formades
Fenologia
Època del desborrament Mitjana, Desborrament darrera setmana de març
Època de l'inici del verolat Mitjana, Verolat mitjans juliol

Característiques agronòmiques

Precocitat
Primerenca
Tolerància a fongs
No
Tolerància a nematodes
No
Tolerància a virus
No
Resistència a fongs
No
Resistència a nematodes
No
Resistència a virus
No

Calendari de tasques

gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.
Recol·lecció No No No No No No No Sí Sí No No No

Assaigs

Any Plantes Fruits Marc Repeticions Notes
2024 10 10 1x2,5 7 Els pàmpols de les vinyes han estat podades i redirigides a finals del mes de abril

Localitats d'assaig

Municipi Illa Ubicació Sistema de producció
Santa Eulària des Riu Eivissa Finca agrícola Convencional

Varietats similars

Nom Idioma
Massanet CAT
Mançaneta CAT

Bibliografia

  • PASQUAL, Rosa & PUIG, Antoni. (2023) Els noms de les varietats de raïm a les illes balears. Recull de mencions publicades entre el 1787 i 2017. IRFAP. Conselleria de Agricultura, Pesa i Medi Natural
  • BOTA, J. (2019) Justificació Tècnica Ajuda BIA05/17. Recuperació Sanitària i Valoració Enològica de Varietats Minoritàries de Vinya de Balears Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca
  • Corominas, J.; Pasqual, J.A. (1979-1983) Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico Editorial Gredos, Madrid
  • Favà, X. (2001) Diccionari dels noms de ceps i raïms. L’ampelonímia catalana Institut d'Estudis Catalans, Barcelona
  • González, R.; Vargas, A.M.; Garnatje, T.; Vallès, J.; de Andrés, M.T. (2023) Exploring Diversity among Grapevines Varieties in Ibiza and Formentera Using Microsatellite Markers, Ampelographic Methods Horticulturae - doi.org/10.3390/horticulturae9121307
  • Labèrnia, P. (1840) Diccionari de la llengua catalana Estampa dels hereus de la V
  • MANONELLES, Toni (1994) El vi. A: VI Quadern del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús Eivissa
  • Pérez-Cabrero, A. (1909) Ibiza: arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía: guía del turista Joaquín Horta

← Torna al catàleg

Back To Top