Skip to content

Ciuró mallorquí

← Torna al catàleg

Registre de varietats
20150240
Catàleg
Inclosa

Descripció

És un ciuró petit, rodonet i de color terra; molt gustós i cremós. Necessita més temps de cocció que els habituals, no se pela i la consistència és forta. També és molt apreciat com a aliment pels porcs, sent un bon engreixador.

No és una planta molt vigorosa, però és molt resistent a la sequera i de cicle curt. Es solen fer en secà, tot i que regats produeixen més, així com més cultivada i més força dugui el terreny. En funció del tipus de terra on s’hagin sembrat canvia el color: si es sembra dins call vermell, el ciuró és més marró i bo de coure; si es sembra dins terra blanca o argila, és més pàl·lid i menys cuitor. La palla és molt bona, i es sol batre o capolar damunt del sementer. No convé sembrar-los massa prest, ja que el fred i la humitat els pot afectar amb el desenvolupament de malalties de fulla.

A més, millora el terreny on es sembren, sent un bon cultiu de rotació per a cereals al següent any. Després d’haver sembrat ciuró és òptim sembrar blat i ordi, i com a mínim convé esperar 4 anys més per tornar a sembrar ciurons a la mateixa parcel·la. Quant més temps fa que no s’han sembrat en la mateixa terra, que hi ha hagut més anys de rotació, els ciurons són més bons.

No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2019 el cultiu de ciuró a Mallorca va suposar 362 ha i 208 tones. Actualment se’n sembra poc, tot i que dins del cultiu de ciuró, la varietat mallorquina és coneguda i apreciada, i compta amb més producció que varietats foranes, segons alguns productors.

Origen

Actualment se’n sembra poc, tot i que dins del cultiu de ciuró, la varietat mallorquina és apreciada i compta amb més producció que varietats foranes, segons alguns productors. Antigament se sembrava sobretot per la zona de secà, i en terres bones quan no s'havia pogut sembrar cereal. A fora vila, cada casa sembrava ciurons per autoconsum ja que eren molt apreciats; encara que se'n sembrava poca quantitat ja que totes les labors es feien manualment.

Origen del material

Entitat Any Origen
Associació de Varietats Locals 2020 De la llavor: Son Vell, Son Macià (Manacor)
Associació de Varietats Locals 2020 De la varietat: So na Jaume Nou, Son Sardina (Palma)

Usos i coneixements

Ús Notes
Consum animal i humà - Consum humà: cuinat. Tarda més en coure que el ciuró forà, i s'ha de deixar en remull d'un dia per l'altre. Normalment hi posen cendra o bicarbonat per tornar-los fluixos, mentre està en remull (4 litres d’aigua per 1 kg de ciurons i 2 cullerades de bicarbonat). Una vegada bullits se'n fa ciurons cuinats amb verdures (amb o sense arròs) o ciurons trempats, sobretot. Es poden menjar tendres, tant crus com cuinats; però duen molta de feina d'esclovellar, ja que únicament hi ha una o dues llavors per bajoca. També se'n fa farina, que es pot utilitzar per arrebossats, entre d'altres preparacions.

- Consum animal: són molt bons per engreixar els animals com porcs, ja que tenen molta proteïna i fan bona carn i bon greix. Els ciurons se solen donar sencers, tot i que quan l'animal ja és vell es poden posar en remull un temps abans. També se'ls donen als coloms.

Conservació

Tipus Illa Municipi Ubicació Adreça Referència SIGPAC Coordenades
Ex situ Mallorca Porreres Banc de llavors C/ d’en Sala, 13 43/6/9000/1 502.180’49 / 4.374.140’04
Ex situ Mallorca Palma Banc de llavors C/ Eusebi Estada, 145 40/24/39/2 471.221,55 / 4.382.220,11
Ex situ Mallorca Sóller Banc de llavors Palma-Port de Sóller, km 30,5 61/4/9000/1 475.078,62 / 4.401.682’34
In situ Mallorca Palma Finca agrícola Ctra.de Valldemossa, km 8,6 40/17/13/7 470.352’39 / 4.388.347’70
In situ Mallorca Manacor Finca agrícola Camí de Son Vell 33/23/322/1 516.839’35 / 4.374.596’41
In situ Mallorca Manacor Finca agrícola Son Ramon Vell 33/28/281/1 515.983’29 / 4.382.846’82

Morfologia

Planta
Altura 31,9 ± 4,58
Port Semi erecte
Ramificació Mitjana
Pigmentació antociànica de la tija Absent
Fullatge: Intensitat del color verd Fosca
Folíol: mida 17,19 ± 2,03
Flor
Color Blanc
Beina
Nombre de llavors Predominantment una
Longitud del peduncle 13,66 ± 2,85
Mida 29,10 ± 1,02
Intensitat del color verd Mitjana
Longitud del bec 5,00 ± 1,21
Llavor
Color Beig
Pes Baix
Forma Rodona a angular
Acostellat Feble
Pes de 1000 llavors 311 ± 6,76

Característiques agronòmiques

Precocitat
Mitjana
Resistència al fred
Més baixa
Tolerància a fongs
No
Tolerància a nematodes
No
Tolerància a virus
No
Resistència a fongs
No
Resistència a nematodes
No
Resistència a virus
No
Maneig
Especificau el maneig: com que es solen fer en secà, la pluja és important per tenir aigua suficient. A més, com que és un cultiu d’estiu, el terreny ha d’estar ben cultivat i amb bona frescor o saó.
Pot tenir problemes de míldiu i de papallona. Té bona conservació post-collita.
Observacions
No solen tenir gaires problemes de malalties.
Marc de plantació
15-40 × 5-15 cm

Calendari de tasques

gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.
Sembra al sòl No Sí Sí No No No No No No No No No
Floració No No No Sí Sí Sí No No No No No No
Recol·lecció No No No No No No Sí Sí No No No No

Assaigs

Any Plantes Fruits Marc Repeticions Notes
2021 20 20 15 x 5-10 cm 1 Cultiu en secà. La caracterització es va dur a terme en un any de molta sequera, i per tant els valors referents a les mesures d’alçada, entre d’altres, poden variar molt en condicions de reg o en secà però en un any més plujós.

Localitats d'assaig

Municipi Illa Ubicació Sistema de producció
Manacor Mallorca Finca agrícola Ecològica

Bibliografia

  • ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS (2012) Catàleg de varietats locals de Mallorca
  • ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS (2016) Catàleg AVL
  • ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS (2021) Catàleg de llavors 2021: Varietats d’hivern
  • CARRAVEDO, Miguel; MALLOR, Cristina (2008) Variedades autóctonas de Legumbres españolas conservades en el Banco de Germoplasma de Especies Hortícolas de Zaragoza Centro de Investigación de Tecnología Agroalimentaria de Aragón (CITA) ISBN 978-84-8380-118-5
  • CARRION, Joan (2020) Sobrassades amb ànima Vinassos
  • CONECT-E (Conocimiento ecològico tradicional) (2021) Variedades tradicionales: Pebre blau (Mallorca)
  • FUSTER, Maria (2019) Miquel Alemany: “Hi ha gent que viu del camp, però en són quatre” Arabalears
  • INSTITUT DE RECERCA I FORMACIÓ AGRÀRIA I PESQUERA DE LES ILLES BALEARS (IRFAP) (2021) Llistat banc de llavors BGIB
  • JARDÍ BOTÀNIC DE SÓLLER (2014) Llavors de cereals i hortalissa Jardí botànic de Sóller
  • JARDÍ BOTÀNIC DE SÓLLER (2020) Fesol fava i altres lleguminoses. Tallers “de l’hort a la cuina”, Sóller
  • JOAN MARC RESTAURANT (2015) Porc negre mallorquí
  • MANJARIA (2010) La despensa de... Maria Solivellas, chef de Ca na Toneta. Mallorca: Manjaria, cuaderno sobre vinos y alimentos de Mallorca y del entorno mediterráneo
  • MULET, Maria (2014) Estudi per la implantació de terrats verds comestibles a Palma Universitat Politècnica de Catalunya: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
  • SERRA SANSÓ, Miquel (2007) L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns d’Agricultura 16 Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i Pesca ISBN 978-84-690-6761-1

← Torna al catàleg

Back To Top