Skip to content

Albercoquer Taronjal

← Torna al catàleg

Registre de varietats
Inscrita
Catàleg
Inclosa

Descripció

L’albercoquer taronjal és referenciat ja per l’arxiduc com un «dels més comuns. Destaquen per la seva qualitat. Són els més grans» (Augsburg, 1871)*. Apareix en Es Pagès Mallorquí (1900)* com a varietat conreada a Binissalem, i Pedro Estelrich (1907) l’assenyala «com una de les varietats més antigues, de bona mida, color groc clar i gust exquisit»*.

*Extret de Suau, T. Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears. 2016.

Origen

Hi ha diversitat respecte de la ubicació en les fonts documentals. Segons Estelrich (1900)* es conreava a Binissalem, mentre que Capó (1943)* parla del cultiu a Lloseta. En definitiva, però, a l'illa de Mallorca, com expressa Cerdà, (1910)*. Actualment es troba a la col·lecció de sa Canova.

*Extret de Suau, T. (2016). Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears.

Origen del material

Entitat Any Origen
IRFAP 2017 IRFAP

Usos i coneixements

Ús Notes
Consum humà És descrita antigament per la seva qualitat.
Presenta un contingut en sucres de 15,5 ºBrix i una acidesa de 15,1 g/l.

Morfologia

Arbre i ramificació
Vigor Mitjà
Port Entre erecte i divergent
Fulla
Llargària Mitjana, 79,40 ± 10,02, Llarga
Amplada Mitjana, 75,11 ± 8,78
Relació llargària/amplada 1,03
Forma de la base Cordiforme
Incisions de la vora Serrades
Llargària del pecíol Curta, 35,72 ± 2,80
Nombre predominant de nectaris Dos o tres
Fruit
Diàmetre (mm) Llarga, 51,21 ± 1,11
Forma (vista ventral) Circular
Forma (vista lateral) Ròmbic oblic
Color del fons de l'epidermis Ataronjat clar
Color de la polpa Ataronjat o clar
Proporció de color sobreposat Mitjana
Llavor en vista lateral Oval
Relació pes del fruit/pes de la llavor Gran, 26,07
Adherència del pinyol a la polpa Absent o molt débil
Profunditat de la cavitat peduncular Mitjana, 5,73 ± 0,88
Superfície Llisa
Forma de l'àpex Truncada
Sutura Lleugerament enfonsada
Simetria (vista ventral) Simètrica
Fenologia
Inici de la floració Mitjana, Segona setmana de març
Inici de la maduració Primerenca, Quarta setmana de juny
Altres
Contingut en sucre 15,47 ± 0,52
Pes (gr) 69,45 ± 4,45
Rendiment en polpa (%) 96,16
pH 3,80 ± 0,04
Acidesa (grams àcid màlic/l) 15,10 ± 1,27

Assaigs

Any Plantes Fruits Marc Repeticions Notes
2017 3 15 7 x 5 m 3 Dades d'una sola campanya 2016-2017

Localitats d'assaig

Municipi Illa Ubicació Sistema de producció
Sa Pobla Mallorca Col·lecció de fruiters a sa Canova Convencional

Bibliografia

  • Augsburg (1871) Die Balearen. Tom V. Mallorca. Edició de Caixa de Balears Sa Nostra, dirigida per Isabel Moll Blanes (1987, Palma)

    De los más comunes. Destacan por su buena calidad. Són los más grandes.

  • Es Pagès Mallorquí. Revista bilingüe d'agricultura práctica Imp. Reus de Felanitx. Núm. 1 (abril de 1899) - Núm. 25 (maig de 1904).

    El cita entre les varietats que es conreen a Binissalem. Definit com una de les varietats més fines i saboroses.

  • Estelrich (1907) El albaricoquero, el cerezo y el ciruelo. Notas de cultivo leídas en el Congreso Agrícola celebrado en Manacor en 1907. Establecimiento tipográfico de Rotger.

    Assenyala a la pàg. 53 que és una de les varietats més antigues, juntament amb l’albercoc de damasc i l’albercoc de pinyol dolç.
    El defineix de la manera següent: de buen tamaño, color amarillo claro y gusto exquisito, pero al estar su fruto muy maduro se vuelve bastante fibroso, por cuya causa se debe coger apenas esté amarillo para la fabricación de pulpa, que resulta muy buena en este caso. Madura a mediados de junio.

    El cita entre les varietats d’albercocs conreats a Binissalem, segons un recull fet per Sebastià Ramonell Terrasa, de color amarillo rojizo al lado del sol.

  • Cerdà, P. A. (1910) Agricultura práctica regional. Estampa d'en Sebastià Pizà

    El cita com una de les varietats més conegudes a Mallorca. Distingeix entre l’albercoc taronjal de pinyol net i l’albercoc taronjal de pinyol brut, ambdós de classes fines. També distingeix l’albercoc taronjal de pasta fina i l’albercoc taronjal de pasta filosa. Del primer manifesta que és la varietat més apreciada per ser destinada al comerç, juntament amb l’albercoc de pinyol dolç, mentre que del segon assenyala que és refusat.

  • Alcover, A. M. i Moll, F. de B. (1935) Diccionari català-valencià-balear Diferents volums (1930-1962)

    Gros, vermell, molt sucós i saborós, amb el pinyol dolç; madura devers el juny.

  • Capó, J. (1943) Descripción geográfica de la Parroquia de Lloseta Manuscrit

    Conreat a Lloseta.

  • Rosselló, V. (1964) Mallorca. El Sur y Sureste. Municipios de Llucmajor, Campos, Ses Salines, Santanyí, Felanitx y Manacor Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación. Palma.

    Assenyala que és una de les varietats més freqüents
    a les zones sud i sud-est de l’illa de Mallorca. Esmenta així mateix que és la varietat
    millor valorada, per la seva mida.

  • Fornés, J. i Ordinas, A. (2011) "Els noms de les varietats locals d'alguns arbres fruiters a Mallorca". A: XXIV Jornada d'Antroponímia i Toponímia. VI Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística Universitat de les Illes Balears

    Citat entre les varietats locals que es fan a l’illa de Mallorca.

  • Staller Gränicher, M. A. (2017) Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016 Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
  • Suau, T. (2016) Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

← Torna al catàleg

IRFAP

Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears

Back To Top