Vacal
Figuera – Ficus carica
Inscripcions
Inscripció al registre: —
Inscripció al catàleg: SÍ (27/06/2025)
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Mallorca | Llucmajor | Son Mut Nou | Col·lecció de fruiters |
| Ex situ | Mallorca | Santa Margalida | Son Real | Col·lecció de fruiters |
Sinonímies
Bocal.
Illa de varietat
Mallorca.
Origen de la varietat
La figuera està localitzada a Son Mut Nou, a Llucmajor, i la figuera mare està conrada a Míner de Josep Sacarès i Mulet.
Descripció de la varietat
L’arbre assoleix un gran desenvolupament. La capçada és arrodonida de brancam prim, allargat i clar, i fullam també clar de fulles primes. El tronc sol tenir una bona grossària . No és molt espleter però si de figues molt grosses, de les més grosses del conreu de les illes, amb un rendiment productiu mitjà, i un mitjà-alt període de collita.
Les figues, són ovades, un poc còniques, de color verd groguenc bastant clar, simètriques i uniformes. Presenten un baix percentatge de siconis emparellats, i no presenten formacions anormal. Tenen una bona abscisió del peduncle i una mitjana facilitat de pelada. L’epidermis és de mitjana gruixa, aspra de textura i amb un clivellat reticular molt petit però abundant. La polpa és d’un vermell clar, poc dolça i no gaire saborosa, cal dir que en anys favorables madura figues flors, escasses i dolentes, són molt voluminoses i poden assolir un pes extrem de més de 112 g. Són molt resistents a les pluges, alta al transport, i resistents al badament, amb poca facilitat de despreniment.
Les fulles són majoritàriament trilobades, amb menys de pentalobades. Tenen els marges dentats, poc marcats, escassa pilositat al revers, i l’angle peciolar agut.
Usos i coneixements
Consum animal.
Observacions
La varietat Vacal és molt poc coneguda i conrada, ja en temps d’Estelrich era difícil localitzar-la, i se nombra així per la mida tan grossa de les figues. Probablement té les figues mes grosses del conreu de les Illes.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Fenologia | Data inici de la brotació | 12-18 de març | |
| Fenologia | Distribució de la collita | Figues agostenques | Figues flor en anys favorables |
| Fenologia | Inici de la maduració | Molt primerenca (<20 de juliol) | 14 de marrç |
| Fenologia | Plena maduresa de les figaflors | Tardana (16-30 de juny) | 16 de juny |
| Fenologia | Plena maduresa de les figues | Mitjana (11-31 d'agost) | 14 agost - 22 de setembre |
| Fenologia | Període de collita (dies) | Mitjà - Llarg (21 - 60) | |
| Fenologia | Data d'abscisió de fulles | Principis d'octubre | |
| Arbre i ramificació | Hàbit de creixement | Erecte | |
| Arbre i ramificació | Vigor | Elevat | |
| Arbre i ramificació | Port | Espargit | |
| Arbre i ramificació | Ramificació | Dominància apical present, desenvolupament lateral present | |
| Arbre i ramificació | Densitat de ramificació | Clara | |
| Arbre i ramificació | Forma del borró terminal | Cònica | |
| Arbre i ramificació | Color del borró terminal | Verd groguenc | |
| Arbre i ramificació | Emissió de brots de l'arbre | Nul·la | |
| Arbre i ramificació | Llargària dels brots (cm) | Mitjana (11-20 cm) | 10-15 |
| Arbre i ramificació | Diàmetre dels brots (mm) | Mitjà (10 - 15 mm) | 10,1 |
| Arbre i ramificació | Color dels brots | Marró | |
| Arbre i ramificació | Tendència a emetre tanyades | Nul·la | |
| Arbre i ramificació | Presència de bonys nodals | A la soca i les branques | |
| Fulla | Color de la fulla | Verd fort | |
| Fulla | Nombre de fulles/brot | 7,67 | |
| Fulla | Nombre de lòbuls | Trilobades i pentalobades | Trilobades (80%); Pentalobades (20%) |
| Fulla | Amplada de la fulla (cm) | 17,2 | |
| Fulla | Llargària de la fulla (cm) | 18,5 | |
| Fulla | Presència de dents als lòbuls | Presents | |
| Fulla | Marges dels lòbuls | Dentats. Poc marcats | |
| Fulla | Sinus peciolar | Agut | |
| Fulla | Densitat de pèls a l'envers | Escassa | |
| Fulla | Densitat de pèls al revers | Escassa | |
| Fulla | Llargària del pecíol (cm) | Mitjana (5-8 cm) | 6,8 |
| Fulla | Diàmetre del pecíol (mm) | 5,2 | |
| Fulla | Secció del pecíol | Redona | |
| Fulla | Color del pecíol | Verd groguenc | |
| Fruit | Forma segons la situació del diàmetre màxim | Ouada cònica | |
| Fruit | Forma (I= amplada/llargària) | Globosa o circular (I = 0,9-1,1) | 0,93 |
| Fruit | Percentatge de siconis emparellats (%) | 0 | |
| Fruit | Pes (g) | 87,63 | |
| Fruit | Amplada del fruit (mm) | Ampla (50-60) | 57 |
| Fruit | Llargària del fruit (mm) | Llarga (52-70) | 61 |
| Fruit | Uniformitat de les dimensions | Uniforme | |
| Fruit | Simetria | Simètric | |
| Fruit | Diàmetre de l'ostíol (mm) | 5-7 | |
| Fruit | Gota a l'ull | Absent | |
| Fruit | Grandària de les esquames | Grossa | |
| Fruit | Color de les esquames | Rosat | |
| Fruit | Color del peduncle del fruit | Verd groguenc | |
| Fruit | Forma del peduncle | Cilíndric | |
| Fruit | Llargària del peduncle (mm) | 0,6-0,8 | |
| Fruit | Formacions anormals (%) | 0 | |
| Fruit | Abscició del peduncle | Fàcil | |
| Fruit | Facilitat de pelada | Mitjana | |
| Fruit | Costelles | Prominents | |
| Fruit | Clivells | Abundants | |
| Fruit | Forma dels clivells | Petits | |
| Fruit | Gruix de l'epidermis (mm) | Mitjà (0,3-0,7) | 0,5-0,8 |
| Fruit | Textura de l'epidermis | Aspra | |
| Fruit | Color de fons de l'epidermis | Verd groguenc | |
| Fruit | Color de l'albedo | Clar | |
| Fruit | Color de la polpa | Vermell clar | |
| Fruit | Cavitat interna | Grossa | |
| Fruit | Quantitat d'aquenis | Molts | |
| Fruit | Sabor | Fat | |
| Fruit | Consistència del fruit | Mitjana | |
| Característiques de les figues seques | Color | Clar | |
| Característiques de les figues seques | Període d'assecament | Curt (<8 dies) | |
| Caràcters agronòmics | Eficiència productiva (núm. fruits/brot) | 3,8 | |
| Caràcters agronòmics | Rendiment per arbre | Mitjà | |
| Caràcters agronòmics | Resistència al transport | Alta | |
| Caràcters agronòmics | Resistència a agrit | Susceptible | |
| Caràcters agronòmics | Resistència a badament | Resistent |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN | Cita bibliogràfica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | Rosselló, J. | 2007 | Caracterització de cultivars de figuera a Mallorca | Conselleria d'Agricultura i Pesca | 978-84-606-4224-4 | |
| Llibres i altres monografies | Pons, M. | 2009 | Les figueres a les Illes Balears. Camp d'experimentació de Son Mut Nou (Llucmajor) | Montserrat Pons Boscana | ||
| Llibres i altres monografies | Rosselló, J., Rallo, J., Sacarès, J | 1994 | Les figueres mallorquines | Fundació Illes Balears |
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
| Actuació/Moment | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sembra al sòl | X | |||||||||||
| Planter | X | |||||||||||
| Transplantament | X | |||||||||||
| Floració | X | |||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X |
Característiques agronòmiques que es coneguin
Entutorat.







