de Confit
Mongeta – Phaseolus vulgaris
Inscripcions
Inscripció al registre:
Inscripció al catàleg: Sí (12-12-2025)
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Mallorca | Sóller | Jardí Botànic de Sóller | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Mallorca, diferents localitzacions. La nomenclatura pot donar lloc a confusió ja que segons la zona de Mallorca s’anomena Confits a diferents varietats de mongeta com la mongeta de careta o la pintada.
Descripció de la varietat
Varietat de mongeta enfiladissa, tot i que presenta variabilitat en el vigor i alçada de la mata. La fulla és deltada però es pot presentar ovada-lanceolada durant les primeres fases del desenvolupament. El fruit és una beina verda amb molt poca corbatura, gairebé recte i de mida mitjana, que pot presentar una coloració secundària d’estries morades. La beina conté 5-6 llavors de forma oval i coloració amb un patró de taques i linies irregulars de color rosa-morat amb fons de color beix. Post-collita el color muda a un to marró més uniforme amb el temps.
Usos i coneixements
Consum humà. Destinada al consum humà, en sec. Però com a més tradicional, en estat grenyal per elaborar els cuinats d’estiu, anomenats escudella fresca. Els confits ja eren coneguts a la cuina mallorquina del segle XVIII. Així ho trobem referit al primer llibre de cuina mallorquina de Fra Jaume Martí (1712-1788), «Modo de cuinar a la mallorquina». En aquesta obra hi ha la recepta «Escudella fresca de confits amb gallina». (MIRALLES I CANTALLOPS, 1989).
Observacions
La planta sembla presentar variabilitat en la tipologia de creixement, amb diferències en quant a fer-se més o menys enfiladissa.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Tipus de creixement | Enfiladissa | |
| Planta | Intensitat de color verd de la fulla | Mig | |
| Inflorescència | Color de l'estendard de la flor | Blanc rosaci | |
| Inflorescència | Color ales | Blanc amb la vora lila clar | |
| Beina | Longitud beina (exclòs bec) (cm) | 10,913 | |
| Beina | Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) | Oval | |
| Beina | Color del fons de la beina | Verda | |
| Beina | Intensitat del color del fons de la beina | Mig | |
| Beina | Color secundari | Violeta | |
| Beina | Filament en la sutura ventral | Present | |
| Beina | Longitud del bec (mm) | Mig | 7,9 |
| Beina | Curvatura del bec de la beina | Feble | |
| Llavor | Forma de la llavor (secció longitudinal central) | El·líptica | |
| Llavor | Número de colors de la llavor | Dos | |
| Llavor | Color principal (superfície més gran) | Blanc | |
| Llavor | Color secundari predominant | Violeta | |
| Llavor | Pes de la llavor (g) | 0,4133 |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | |||||||||||
| Planter | ||||||||||||
| Transplantament | ||||||||||||
| Floració | X | |||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X |
Característiques agronòmiques
Està uns 60 dies en fer floració i uns 70 dies des de l’inici del cultiu en presentar fruits desenvolupats.
Es recomana encanyat i rec gota a gota. Amb el calendari de sembra establert s’han pogut collir fruits fins a finals de novembre. S’han realitzat dues seleccions, una de les plantes més enfiladisses i una per les plantes de creixement semi-indeterminat.
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | Cita bibliogràfica | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. | 1869-1884 | Die Balearen in wort und bilder. | Després de les faves, són les mongetes que tenen la major importància; n’hi ha una infinitat de varietats, que en general duen el nom que se’ls donà d’acord amb la seva forma o el seu color. Les següents són algunes de les més notables i freqüents: confits blancs són rodones i petites, però molt bones per menjar: confits negres; mongetes mores, de forma allargada | ||
| Diccionari | ALCOVER, A. M. i MOLL, F. de B. | 1930-1962 | Diccionari català-valencià-balear | Mongetes de Confit: llegum de l’espècie Phaseolus sphaericus, que és gros i rodó com un confit. Cast.: Judias de Orleans. (Mall.). Hi ha mongetes de confit blanc (de color blanc i amb dos pics negres a l’ull), i de confit vermell (de fons vermell i un poc blanc a l’ull). | ||
| Llibres i altres monografies | Fra Jaume Martí (1712-1788) | 1989 | «Modo de cuinar a la mallorquina» | MIRALLES I CANTALLOPS | En aquesta obra hi ha la recepta «Escudella fresca de confits amb gallina» [...] es venen a un preu la meitat més alt que les comunes. Així i tot es conreen poc a Mallorca i són més aviat considerades una llepolia i també serveixen de vegades per fer un regal. |