d’esclovellar

Pèsol – Pisum sativum L.

Inscripcions

Inscripció al registre:

Inscripció al catàleg: Sí (14-07-2022)

Sinonímies

quarantins, d’esbessonar, d’esbajocar, d’esflorar, de garrova

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
In situ	Mallorca	Porreres	Camí de sa Pedrera. Planters Ca Na Justa.	Finca agrícola
In situ	Mallorca	Manacor	Camí de Son Vell. Son Macià. Son Vell, Toni Sureda.	Finca agrícola
Ex situ	Mallorca	Porreres	C/ d'en Sala, 13. Associació Varietats Locals.	Banc de llavors

Origen de la varietat

Mallorca. Antigament es cultivaven per tot Mallorca, tot i que cadascú se’n feia els seus per autoconsum, i en sembraven pocs. Actualment s’ha perdut molt, ja que és una llavor que no es troba a la venda com a varietat local, únicament en varietats comercials.

Descripció de la varietat

És un pèsol de bajoca grossa i plena, dolç i tirant a primerenc. Se’n consumeix el gra en verd, després d’esclovellar-lo o esflorar-lo.

La planta és de mata baixa i es sol fer rastrera, sent bastant productiva. Se solen cultivar en regadiu, tot i que necessiten poca aigua si l’hivern és plujos.

No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2019 el cultiu de pèsol sec a Mallorca va suposar 448 ha i 406 tones, mentre que el pèsol verd (per consum humà) es troba inclòs dins les 32 ha i 477 tones que suposen les “altres hortalisses”. Actualment el cultiu de pèsol en general ha davallat molt, ja que així ho ha fet el consum.

Usos i coneixements

Consum humà. Es consumeix tendre, i normalment cuit. Es sol utilitzar en plats típics de la gastronomia mallorquina com són les panades, però també es poden afegir al frit de freixura, als arrossos, fideus, escaldums, la sopa, amb el bullit, entre d’altres. Consum animal: també se’n donen per engreixar als porcs ja que és més econòmic que la fava i el ciuró, però no són tan bons i el tipus de carn i greix no és tant bo. També se’n dona als coloms.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Planta	Coloració antociànica a qualsevol dels seus òrgans	Absent
Tija	Fasciació	Absent
Tija	Llargària (cm)		71.06 ± 6.68
Tija	Nombre de nusos fins al primer nus fèrtil, amb inclusió d’aquest		12.8 ± 0.94
Fulles	Fullatge: color	Verd
Fulles	Fullatge: intensitat del color verd	Clara
Fulles	Fulla: folíols	Present
Fulles	Folíol: mida		4.55 ± 0.75
Fulles	Folíol: indentació	Dèbil
Fulles	Estípula: amplada (cm)		5.84 ± 0.83
Fulles	Estípula: llargària des de l’aixella fins a la punta (cm)		5.82 ± 0.73
Fulles	Estípula: llargària del lòbul davall de l’aixella (cm)		0.9 ± 0.35
Fulles	Estípula: motejat	Present
Fulles	Estípula: densitat del motejat	Laxa
Fulles	Pecíol: llargària des de l’aixella fins el primer folíol/circell		4.24 ± 0.39
Flor (observar al segon nus floral)	Època de floració	Mitjana
Flor (observar al segon nus floral)	Nombre màxim de flors per nus	Dues
Flor (observar al segon nus floral)	Color de l’estendard	Blanc
Flor (observar al segon nus floral)	Forma de la base de l’estendard	Moderadament arquejat
Flor (observar al segon nus floral)	Ondulació de l’estendard	Mitjana
Flor (observar al segon nus floral)	Forma de l’àpex del sèpal superior	Acuminat
Flor (observar al segon nus floral)	Peduncle: llargària de l’esperó		1.97 ± 1.89
Flor (observar al segon nus floral)	Peduncle: llargària des de la tija fins a la primera beina		6.00 ± 1.19
Flor (observar al segon nus floral)	Peduncle: llargària entre la primera i la segona beina		3.46 ± 0.66
Flor (observar al segon nus floral)	Peduncle: nombre de bràctees		0
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Llargària (cm)		9.27 ± 0.45
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Amplada		1.96 ± 0.09
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Pergamí	Complet
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Forma de la part distal	Roma
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Curvatura	Absent o molt dèbil
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Color	Verd
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Intensitat del color verd	Obscura
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Nombre d’òvuls		6.77 ± 0.83
Llavors	Color	Beix
Llavors	Intensitat del color verd	Mitjana
Llavors	Forma	Cilíndrica
Llavors	Color del cotilèdon	Verd
Llavors	Jaspiat del tegument	Absent
Llavors	Taques violetes o roses al tegument	Absents
Llavors	Color del fil	Més obscur que el tegument
Llavors	Pes de 1000 llavors		240.00 ± 9.09

Calendari de sembra

Actuació/Moment	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Oct	Nov	Des
Sembra al sòl	X	X				X	X	X
Planter
Transplantament
Floració
Fructificació	X	X	X	X
Recol·lecció			X	X	X

Característiques agronòmiques

Precocitat

Mitjana

Resistència al fred

Més alta. Poden tenir problemes quan hi ha gelada i la bajoca és molt petita o plena, fent que la llavor torni blanca.

Tolerància Fongs

Maneig

Convé anar-los entrecavant per llevar l’herba. Pot tenir problemes per “jopos” (Orobanche sp.) si rep molta d’aigua, una espècie de planta paràsita; s’han d’arrabassar abans que produeixin llavor. A l’hora de fer la llavor es pot protegir amb malles perquè els ocells no se la mengin.

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial
Publicacions electròniques	PRADILLA, Miquel Àngel	2016	Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell. Volum I.	Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili
Publicacions electròniques	PICORNELL, Climent	2008	Esflorar xítxeros o esclovellar pèsols (entre la tradició i l’slowfood)	Opinió. dBalears
Publicacions electròniques	MARRATXI PÊDIA	2016	Fideus de conill amb verduretes	Marratxipèdia
Publicacions electròniques	MANRESA, Andreu	2015	Els menjars que no moren	La crònica de Balears. El País.
Diccionari	DE BORJA MOLL, Francesc; ALCOVER, Antoni Maria.		Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals	Edició electrònica. Palma: editorial Moll, 1930-1962.
	Associació de Varietats Locals	2021	Catàleg de llavors. Mallorca
	Associació de Varietats Locals	2016	Catàleg AVL. Mallorca