de bullir
Pèsol – Pisum sativum L.
Inscripcions
Inscripció al registre:
Inscripció al catàleg: Sí (14-07-2022)
Sinonímies
Pèsol de bajocada, pèsol de garrova, tirabec, pèsol bo, pèsol bo amb la clovella, pèsol bo de clovella, pèsol de bajoca bona, xítxero bo amb sa clovella, pitxo de bajoca bona, fesol de bullir, xítxero de bullir, pitxo d’oli, xítxero d’oli, pèsol de sopa.
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| In situ | Mallorca | Porreres | Camí de sa Pedrera. Planters Ca Na Justa. | Finca agrícola |
| In situ | Mallorca | Manacor | Camí de Son Vell. Son Macià. Son Vell, Toni Sureda. | Finca agrícola |
| Ex situ | Mallorca | Porreres | C/ d'en Sala, 13. Associació Varietats Locals. | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Antigament es cultivaven per tot Mallorca, tot i que cadascú se’n feia els seus per autoconsum, i en sembraven pocs. També eren molt cultivats per la zona de Pòrtol.
Descripció de la varietat
És un pèsol que es consumeix amb la bajoca quan és verd. La flor és rosada, i la bajoca és bastant ampla, plana i grossa. Es cull quan encara no es nota la llavor, i la bajoca és totalment plana; tot i que es pot consumir també quan la llavor ja s’ha engrossit. Com que la floració és esglaonada i el cicle llarg, la collita s’allarga a mesura que les bajoques es formen.
La planta es fa grossa i es pot fer rastrera, però si s’emparra produeix molt més i té més resistència a cendrada (oïdi). Se solen fer en regadiu.
No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2019 el cultiu de pèsol sec a Mallorca va suposar 448 ha i 406 tones, mentre que el pèsol verd (per consum humà) es troba inclòs dins les 32 ha i 477 tones que suposen les “altres hortalisses”. Actualment el cultiu de pèsol en general ha davallat molt, ja que així ho ha fet el consum.
Usos i coneixements
Consum humà. Es consumeix tendre, i normalment cuit. Es sol utilitzar en plats típics de la gastronomia mallorquina com són les panades, però també es poden afegir al frit de freixura, als arrossos, fideus, escaldums, la sopa, amb el bullit, entre d’altres. Consum animal: també se’n donen per engreixar als porcs ja que és més econòmic que la fava i el ciuró, però no són tan bons i el tipus de carn i greix no és tant bo. També se’n dona als coloms.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Coloració antociànica a qualsevol dels seus òrgans | Present | |
| Tija | Fasciació | Absent | |
| Tija | Llargària (cm) | 151,87 ± 23,25 | |
| Tija | Nombre de nusos fins al primer nus fèrtil, amb inclusió d’aquest | 14,37 ± 2,33 | |
| Fulles | Fullatge: color | Verd | |
| Fulles | Fullatge: intensitat del color verd | Mitjana | |
| Fulles | Fulla: folíols | Present | |
| Fulles | Folíol: mida | 5,63 ± 0,64 | |
| Fulles | Folíol: indentació | Absent o molt dèbil | |
| Fulles | Estípula: amplada (cm) | 5,375 ± 0,70 | |
| Fulles | Estípula: llargària des de l’aixella fins a la punta (cm) | 6,587 ± 0,66 | |
| Fulles | Estípula: llargària del lòbul davall de l’aixella (cm) | 0,618 ± 0,27 | |
| Fulles | Estípula: motejat | Present | |
| Fulles | Estípula: densitat del motejat | Molt densa | |
| Fulles | Pecíol: llargària des de l’aixella fins el primer folíol/circell | 6,337 ± 0,63 | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Època de floració | Primerenca | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Nombre màxim de flors per nus | Dues | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Color de l'ala | Porpra vermellós | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Forma de la base de l’estendard | Moderadament arquejat | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Ondulació de l’estendard | Forta | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Forma de l’àpex del sèpal superior | Acuminat | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Peduncle: llargària de l’esperó | 2,75 ± 1,78 | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Peduncle: llargària des de la tija fins a la primera beina | 7,36 ± 2,23 | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Peduncle: llargària entre la primera i la segona beina | 4,35 ± 0,59 | |
| Flor (observar al segon nus floral) | Peduncle: nombre de bràctees | 0,062 ± 0,25 | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Llargària (cm) | 9,5 ± 0,73 | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Amplada | 2,23 ± 0,14 | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Pergamí | Absent o parcial | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Forma de la part distal | Roma | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Curvatura | Dèbil | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Color | Verd | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Intensitat del color verd | Clara | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Fils de sutura | Presents | |
| Beina (observar el segon nus fèrtil) | Nombre d’òvuls | 7,4 ± 0,82 | |
| Llavors | Color | Marró | |
| Llavors | Intensitat del color verd | Clara | |
| Llavors | Forma | El·lipsoide | |
| Llavors | Color del cotilèdon | Groc | |
| Llavors | Jaspiat del tegument | Present | |
| Llavors | Taques violetes o roses al tegument | Intenses | |
| Llavors | Color del fil | Més obscur que el tegument | |
| Llavors | Pes de 1000 llavors | 183,5 ± 7,90 |
Calendari de sembra
| Actuació/Moment | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sembra al sòl | X | X | X | X | X | X | X | |||||
| Planter | ||||||||||||
| Transplantament | ||||||||||||
| Floració | X | X | X | X | X | |||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X | X | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Mitjana |
| Resistència al fred |
| Més alta. Poden tenir problemes quan hi ha gelada i la bajoca és molt petita |
| Tolerància Fongs |
| SI |
| Maneig |
| Si la planta s’emparra produeix molt més i té més resistència a cendrada (oïdi). Convé anar-los entrecavant per llevar l’herba. Pot tenir problemes per “jopos” (Orobanche sp.), una espècie de planta paràsita; s’han d’arrabassar abans que produeixin llavor. |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial |
|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | PRADILLA, Miquel Àngel. | 2016 | Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell. Volum I. | Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili |
| Publicacions electròniques | PICORNELL, Climent. | 2008 | Esflorar xítxeros o esclovellar pèsols (entre la tradició i l’slowfood). | dBalears |
| Informe | MULET, Maria. | 2014 | Estudi per la implantació de terrats verds comestibles a Palma. | Universitat Politècnica de Catalunya: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona |
| Publicacions electròniques | MARRATXIPÈDIA. | 2016 | Fideus de conill amb verduretes. | Marratxipèdia. |
| Publicacions electròniques | MANRESA, Andreu. | 2016 | Pèsols o estiragassons, una classe. | El País |
| Publicacions electròniques | LLULL, Maria Antònia. | 2016 | Arròs brut amb picornells. | Cuina vegetariana. Verduretes a la mallorquina. |
| Llibres i altres monografies | IES ALCÚDIA, IES CALVIÀ, et al. | Illes Balears: Escola de cuina. | Govern Balear: Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent. | |
| Llibres i altres monografies | EURO+MED PLANTBASE | 2010 | ILDIS World Database of Legumes: Pisum sativum L. | Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem |
| Diccionari | DE BORJA MOLL, Francesc; ALCOVER, Antoni Maria | 1930-1962 | Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals | Moll |
| Informe | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS | 2021 | Catàleg de llavors 2021: Varietats d’hivern. Mallorca | |
| Informe | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS | 2016 | Catàleg AVL. Mallorca |