Alfals Mallorquí

Alfals – Medicago sativa L.

Inscripcions

Inscripció al registre:

Inscripció al catàleg:

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
In situ	Mallorca	Palma	S'Aranjassa	Hort

Origen de la varietat

Abans es cultivà arreu de Mallorca, especialment a les zones ramaderes i de reguiu (Campos, Ses Salines, Felanitx, Sant Jordi, Son Ferriol, S’Aranjassa,…). Però, també es cultiva de secà en algunes zones del nord de l’illa. Actualment només es troba a la zona de Sant Jordi, Son Ferriol i S’Aranjassa.

Descripció de la varietat

Planta de tiges dretes, primes, verdes, i resistens a la sega. Les fulles són trifoliades, llevat de les primeres, que només tenen un folíol. Els folíols de 10-15 mm, oboblongues, pubescents per la cara baixa.

Raïms densos amb 10-30 flors, amb el peduncle més llarg que el pecíol de la fulla subjacent. Pedicels de 1.5-3.5 mm. Calze de 4-5.5 mm, amb tricomes eglandulars llargs; amb dents de 2.5-3 mm, linearsubulats, més llargs que el tub. Corol·la de 7-8 mm, normalment de color violeta o porpra, amb l’estendard estretament oblong, i ales una mica més llargues que la quilla.

Fruit de 4-8 mm de diàmetre, de color marro fosc al madurar, amb 2-3 voltes d’espiral no compactes, Llavors de 2 1.5 mm, llises, de color groc marronós.

Té una gran capacitat de rebrot i creixement.

Usos i coneixements

Consum animal. Els cultius es destinen a l’alimentació animal com a farratge d’excel·lent qualitat. Es fa aprofitament en verd, però la major part es fenifica. És molt demandat, apreciat i cotitzat.

Observacions

Similitud morfològica amb la varietat Aragón. La varietat Mallorquina mostra més capacitat de rebrot. Més velocitat de creixement i major alçada al moment de la sega. També manifesta naixements més ràpids i homogenis.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu
Planta	Alçada natural planta (Primavera)	Alta
Planta	Longitud de la tija més llarga en plena floració	Alta
Planta	Alçada planta (3 setmanes després del 1r tall)	Alta
Planta	Alçada planta (3 setmanes després del 2n tall)	Alta
Planta	Alçada planta (3 setmanes després del 3r tall)	Alta
Planta	Alçada planta (3 setmanes després del 4t tall)	Alta
Inflorescència	Època d’inici de la floració	Primerenca
Inflorescència	Freqüència de plantes amb flors de color violeta blavós molt fosc	Alta
Inflorescència	Freqüència de plantes amb flors variegades	Absent o molt baixa
Inflorescència	Freqüència de plantes amb flors de color crema, blanc o groc	Absent o molt baixa

Característiques agronòmiques

Es recomana reg setmanal per inundació.

Realitzar sega cada 20 – 21 dies

Calendari de sembra

Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

Sembra al sòl

Planter

Transplantament

Floració

Fructificació

Recol·lecció

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial	Cita bibliogràfica
Llibres i altres monografies	FONTANET, M.	1747	Art de conrró	El Gall Editor. 2001. Pollença.	Com que l’alfalç ha d’estar al mateix lloc durant set anys, cal sembrar-lo en terra ben conreada i femada, i això s’ha de fer entre abril i maig. S’ha de sembrar mesclat amb un poc de civada i ordi, i la primera i la segona vegada que se sega no és bo per donar al bestiar si no és després d’haver-lo ben assecat. És l’aliment d’elecció per als pollins i mulats quan es desmamen".
Informe	JAUME MIRALLES, J	1973	Evolución Social Económica Agraria. Islas Baleares.	Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares. Palma.	En Campos se han practicado múltiples alumbramientos de aguas y creado huertos que por el porcentaje de salinidad se hace difícil el desarrollo de ciertas plantes, però que aceptan muy bien la alfalfa".
Llibres i altres monografies	HABSBURG-LORENA, Arxiduc Lluís Salvador d'	1869-1884	Die Balearen in Wort und Bild Geschildert	F. Brockhau	En les plantes apropiades per alimentar els animals, és a dir plantes farratgeres en el sentit més ampli de la paraula, hem de distingir les cultivades de les que neixen silvestres. Entre les primeres esmentam abans de res sobretot l’ordi, el blat, la civada, les faves, les garroves i l’alfals (Medicago sativa), que serveixen per nodrir els animals domèstics. De gran interès seria la introducció de pasturatges naturals i artificials; car tot i que Mallorca està ben proveïda per el nodriment del bestiar de peülla i dels porcs, es pot dir que en general manquen els pasturatges per el bestiar boví, és a dir, per al nombre d’aquests animals que són necessaris per als interessos agrícoles . Sobretot amb la gran quantitat de plantes farratgeres excel·lents, que creixen silvestres, moltes terres emprades ara per conrear cereals, que sovint no produeixen pe cobrir les despeses del treball i de la llavor, es podrien utilitzar fàcilment per a aquest fi. Però seria millor aconseguir-ho amb la introducció d’algunes plantes de conreu forasteres, especialment, com ja hem tingut ocasió d’indicar, mitjançant el cultiu de la coronada (Hedysarium coronarium), que sembla molt adequada al clima i al sòl de Mallorca, sense abandonar emperò el conreu de l’alfals (Medicago sativa) ni de les diferents varietats de trèvol, que ja s’està fent