FRUITERS | EXPERIÈNCIES
Avaluació del germoplasma de cirerer de Mallorca: fenologia de floració, necessitat de fred i qualitat de fruit
Antecedents
La present actuació és la continuació d’una línia de recerca centrada en l’avaluació de la diversitat genètica del cirerer per al seu ús en la millora del cultiu, mitjançant l’estudi de mecanismes genètics que regulen caràcters d’interès, concretament de biologia reproductiva, fenologia i qualitat de fruit i la seva aplicació en la millora genètica.
L’actuació s’emmarca dins el projecte “Millora genètica de Cirerer. Reproducció, fenologia, maduració i qualitat” coordinat pel Centro de Investigación y Tecnología Alimentaria de Aragón (CITA), ja que cerca generar i transferir coneixement científic d’alt impacte i materials vegetals, a més de descobrir i explotar la biodiversitat. Contribueix a la Prioritat Temàtica 6 (alimentació, bioeconomia, recursos naturals i medi ambient) del Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023, amb l’objectiu de promoure la innovació en el sector agroalimentari, produir productes sostenibles, de qualitat, segurs i nutritius, i fomentar la sostenibilitat econòmica europea. També s’alinea amb les polítiques europees de biodiversitat, promovent la conservació dels recursos naturals i la biodiversitat.
La necessitat de fred en els fruiters és un dels aspectes que està sobre la taula de la investigació. Això és degut a la previsió de manca de fred dels nous escenaris climàtics considerant-se, per tant, un factor crític per garantir la sostenibilitat i la prosperitat d’aquests cultius.
En els estatuts de l’IRFAP inclouen com objecte de l’entitat les competències de “Promoure, coordinar, planificar, desenvolupar i avaluar programes d’investigació i desenvolupament, d’innovació, de digitalització i d’experimentació en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació” (Decret 05/2021, de 15 de febrer i Decret 37/2022, de 29 d’agost).
A partir d’aquí l’Institut de Recerca Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) va arrencar aquesta experiència amb l’objecte de dur a terme la caracterització morfològica, fenològica i nutricional de varietats tradicionals de cirerer, així com l’estudi de les necessitats de fred.
Objectius i justificació
L’IRFAP desenvolupa les seves actuacions de recerca sobre l’avaluació de germoplasma i material vegetal, als caràcters d’interès estudiats.
A partir d’aquí, es pretenen assolir també els següents objectius específics:
- Avaluació del germoplasma i material vegetal: disposar de cultivars mallorquins de cirerer i determinar-ne els principals descriptors, i si és possible, conèixer els paràmetres de producció.
- Dormància, biologia reproductiva i fenologia: conèixer la fenologia de floració de diferents varietats mallorquines.
- Determinar les necessitats de fred de les varietats locals de Mallorca.
- Producció i qualitat del fruit: dur a terme l’avaluació dels paràmetres de producció i la caracterització de paràmetres físics i qualitatius dels fruits de les diferents varietats estudiades. L’anàlisi sensorial es durà a terme al CITA amb el jurat entrenat.
Metodologia i disseny experimental
L’experiència es troba ubicada a la finca de Planícia, al recinte 7 de la parcel·la 1 i del polígon 1 del terme municipal de Banyalbufar.
A la taula següent es mostren les dades de la plantació de les diferents varietats de cirerers del banc de germoplasma que seran objecte d’estudi:
Taula 1. Varietat i codi del banc de germoplasma de l’IRFAP de les accessions objecte d’estudi.
Varietat
Codi
Son Miró
Cabana grossa
Comosa
Primerenca d’en Majoral
Eivissa
Primerenca Sóller
Blanca primerenca
Primerenca d’Estellencs
Porreres 1
Primerenca d’abril
Primerenca d’Estellencs
BGIB0103 0411
BGIB0103 0703
BGIB0103 0215/0214
BGIB0103 0513/0514
BGIB0103 0506
BGIB0103 0312
BGIB0103 0607
BGIB0103 0415
BGIB0103 0509
BGIB0103 0609
BGIB0103 0411
Determinació de la sortida de la dormància hivernal i floració
Per determinar el moment de sortida de la dormància hivernal de les diferents varietats estudiades es començaran a recollir mostres a partir del mes de desembre de cada campanya. Es seleccionaran 2 varetes per cada arbre, de 2 arbres de cada varietat amb gemmes potencialment florals, de les quals a una de cada arbre se’n comprovarà l’estat fenològic i se’n pesaran totes gemmes. Les varetes restants seran submergides en un vas de precipitats amb aigua i sacarosa i sotmeses a un fotoperíode de 16 h sota tubs fluorescents blancs i un període fosc de 8 h, en condicions de temperatura (22 ± 1 °C) i humitat (70 %) constants, en una càmera de creixement.
Les varetes es mantindran en aquestes condicions durant 8 dies. Aleshores es retiraran de la càmera i es repetirà la determinació inicial per observar diferències. S’interpretaran i compararan els resultats segons les dues metodologies proposades per Delgado et al. (2024), obtenint les necessitats de fred i calor per sortida de dormància amb valors de chilling portions.
Figura 1. Vasos de 500 mL amb les 3 varetes per cultivar, col·locades dins la càmera de cultiu en condicions de forçat.
Determinació de l’època de floració a camp
Per al seguiment de la fenologia de floració de es determinarà visualment l’estadi de les flors d’acord amb l’escala de Baggiolini (1952), amb una freqüència setmanal. L’època mitjana de la floració es determinarà en funció del percentatge de flors obertes en: F5 (inici de la floració: 5% de flors obertes), F50 (plena floració: 50% de flors obertes) i F95 (final de la floració: 95% de flors obertes). Posteriorment, es calcularà l’època mitjana de la floració de cada varietat i representarà en nombre dies d’avançament (-) o d’endarreriment (+) de la plena floració (F50) respecte la varietat que es consideri de referència (0).
Figura 1. Estats fenològics del cirerer.
Producció i qualitat de fruit
Es realitzaran les determinacions del fruit una vegada aptes per consum dels paràmetres que es llisten a la taula següent:
Taula 2. Aparells i mètodes utilitzats per a la determinació de paràmetres de caracterització de fruit.
Bloc
Paràmetre
Mètode d’anàlisi
Producció
Producció en massa per arbre
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, kg)
Caracterització física
Forma del fruit
Forma de la llavor
Diàmetre lateral/ventral
Perímetre
Alçada
Pes del fruit
Color
Força de penetració
Duresa
Valoració visual qualitativa
Valoració visual qualitativa
Mesura del diàmetre a l’equador del fruit amb peu de rei (unitat, mm), als 0º i als 90º de la circumferència del fruit.
Mesura del perímetre a l’equador del fruit amb peu de rei (unitat, mm)
Mesura de l’alçada del fruit amb peu de rei (unitat, mm)
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, g)
Espectrofotometria, utilitzant l’escala cartesiana de CIELab* i la polar CIELCh
Pressió que s’ha d’exercir (en kg) per penetrar la fruita, amb penetròmetre Effegi, FT 327, punta de secció 8 mm
Duresa de l’epidermis, amb un duròmetre HPE II, Bareiss
Caracterització química
Sòlids solubles (Graus Brix)
pH
Acidesa total (g d’àcid màlic o cítric/kg de fruita)
Índex de maduresa
EN 12143 (1996). IFU nº 8.
pH-metre calibrat amb solucions amortidores de pH 4,0 i 7,0
EN 12147 (1996). IFU nº 3.
Quocient entre l’extracte sec i l’acidesa total
Caracterització sensorial
Atributs sensorials
Fase olfactiva
Fase aromàtica
Fase gustativa
Textura
Resultats esperats
Amb els resultats de la present experiència es persegueix arribar a consolidar dades fiables de 3 campanyes de producció i fenologia de floració, i de caracterització fisicoquímica i sensorial de varietats mallorquines de cirerer. Així mateix, es pretenen determinar les necessitats de fred de les diferents varietats a partir del càlcul amb el model dinàmic (chill portions) i col·laborar amb el CITA per completar el projecte.
A partir d’aquí i amb les dades obtingudes es podrà transferir aquesta informació al CITA, per a la realització dels estudis genètics i moleculars, enfocats a determinar els caràcters per a la selecció de varietats primerenques. Amb tot, es pretenen establir les bases per a programes de millora genètica de varietats de cirerer mitjançant creuaments i processos de selecció.
Bibliografia
Baggiolini M., 1952. Les stades repères dans le développement annuel de la vigne et leur utilisation pratique. Revue romande d’Agriculture et d’Arboriculture 8 (1), 4–6.
Delgado, A., Egea, J. A., Fernandez, E., Campoy, J. A., Egea, J., Dicenta, F., & Ruiz, D. (2024). Discrepancies in methodologies to determine chill requirements in temperate fruit trees constrain guidelines for future plantings in a global warming context. Agricultural and Forest Meteorology, 349, 109970.