El raor (Xyrichtys novacula), un dels peixos més singulars i estimats de les Illes Balears, es recupera amb força a les nostres aigües. Un equip investigador de l’IRFAP, juntament amb un de l’IMEDEA (CSIC-UIB), han estudiat 26 anys de dades biològiques de més de 5.000 raors. Els resultats no deixen lloc a dubtes. La veda que es realitza cada any a les àrees marítimes protegides de les Illes Balears, entre l’1 d’abril i el 31 d’agost, aconsegueix que els peixos siguin més grans, més resistents, i amb una major capacitat reproductiva. Però això no és tot. El raor és una espècie especial, ja que és hermafrodita seqüencial. És a dir, tots els individus neixen femelles i, segons les condicions de l’entorn, algunes canvien de sexe a mascles. La pesca recreativa solia capturar els mascles més grans, fet que obligava a les femelles a transformar-se abans d’hora i amb una mida menor, reduint així el seu potencial reproductiu. Gràcies a les mesures de protecció establertes, la tendència negativa de l’espècie està canviant. El projecte METARAOR, finançat pel Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2021-2023, ha demostrat que ara el raor canvia de sexe quan arriba als 18 cm, enfront dels 14 cm d’abans. “Aquest aspecte és fonamental per a la sostenibilitat del raor, ja que les femelles més grans produeixen molts més ous”, destaca la Dra. Amàlia Grau, investigadora de l’IRFAP. I afegeix “A més, les reserves marines d’interès pesquer tenen un paper cabdal com a bancs de biodiversitat genètica. En protegir una major diversitat genètica de l’espècie, aquesta esdevé més resilient davant d’amenaces com el canvi climàtic, la contaminació o la sobrepesca”.
Els resultats són contundents. Una gestió pesquera basada en la ciència i la sostenibilitat, funciona. L’experiència amb el raor a les Illes Balears és un exemple a considerar.
