LABORATORI DE SANITAT ANIMAL

El Laboratori de Sanitat Animal de l’IRFAP és el laboratori oficial, que actua com a instrument de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural de les Illes Balears, per a temes de sanitat animal. Com a tal, du a terme estudis, assaigs i diagnòstics de les malalties en la ramaderia, especialment les que estan emmarcades dins els programes nacionals de prevenció, control, lluita i la seva eradicació, sempre en relació amb la sanitat animal.

Per tal de poder escometre el diagnòstic de les patologies animals que es presentin, aquest laboratori es divideix en diferents àrees de treball, en funció de les tècniques analítiques utilitzades, la naturalesa de les mostres diagnosticades, així com pels diferents nivells d’implantació de normes de bioseguretat. Aquestes àrees són: Serologia, Microbiologia, EET, Parasitologia i Biologia Molecular. Les àrees implicades en els assaigs de sanitat animal tenen una sèrie d’assaigs acreditats per l’ENAC i, per tant, segueixen un SISTEMA DE LA QUALITAT d’acord amb la norma UNE-EN ISO/IEC 17025.

Models de sol·licitud

Formulari per a presentar de forma presencial (només persones físiques):

Sol·licitud d’anàlisi Lab Sanitat Animal (presencial)

Per a la presentació de la sol·licitud de forma telemàtica (persones físiques o jurídiques) a través de la Seu Electrònica de la CAIB:

Col·laboració amb altres organismes

El Laboratori de Sanitat Animal de l’IRFAP està integrat dins la xarxa nacional de laboratoris oficials de sanitat animal i es coordina amb els altres laboratoris oficials de la resta de comunitats autònomes, especialment amb els laboratoris de referència nacional de sanitat animal.

www.magrama.gob.es/es/ganaderia/temas/laboratorios

A continuació s’exposen els laboratoris nacionals de referència:

LABORATORI CENTRAL DE VETERINÀRIA (LCV) d’Algete (Madrid)
LABORATORI CENTRAL DE VETERINÀRIA (LCV) de Santa Fe (Granada)

Col·laboració amb els laboratoris nacionals de referència (LCV):

a) Participació en assaigs d’intercomparació organitzats pels LCV, sobre assaigs de detecció de malalties objecte de programes oficials de lluita, control i eradicació.

b) Comunicació d’informació de lots d’equips comercials de diagnòstic verificats pels LCV per al seu ús.

c) Suport tècnic i científic referent a tècniques diagnòstiques i qualitat de les anàlisis.

d) Subministrament de controls de qualitat de tests relacionats amb campanyes o programes oficials.

e) Confirmació de mostres animals testades com a positives o sospitoses.

f) Reunions de coordinació a escala nacional.

Ens agradaria conèixer la seva opinió i valoració sobre el nostre servei. Les seves aportacions ens ajudaran a millorar i fer un seguiment del control de la qualitat.

Enquesta: Clicau aquí

Serologia

El Laboratori de Serologia fa principalmente analítiques de detecció d’anticossos específics en les mostres de sèrum, llet i altres fluids orgànics davant diversos agents causants de malalties dels animals. Aquestes proves es duen a terme mitjançant tècniques d’assaigs traçables, ràpides i automatitzades.

Les peticions d’anàlisi es classifiquen en funció del marc on s’englobi el problema presentat pel client. En conseqüència, es poden trobar treballs desenvolupats per a les següents peticions:

Programes de lluita, control, eradicació o vigilància de malalties oficials del bestiar.

Petició de particulars, que poden ser tant ramaders, propietaris de finques ramaderes o veterinaris particulars o d’ADS que desenvolupin treballs de control sanitari o relacionats amb patologies animals.

Tipus de mostres

Les tècniques de serologia permeten comprovar la presència d’anticossos (en alguns casos d’antígens) que es detecten en l’animal a causa de l’exposició a un virus o microorganisme patogen. Pel fet de ser tècniques ràpides i de baix cost, s’utilitzen per valorar l’estatus immune dels animals de les explotacions davant una gran varietat de patologies animals. Les tècniques serològiques principals són els ELISA, les tècniques de fixació del complement, la macroaglutinació en placa i en microplaca, la immuno gel difusió i l’IFI, i es fan en animals de les espècies domèstiques bovina, caprina, ovina i porquina, a partir de les mostres següents:

1. Sèrum sanguini
2. Sang completa
3. Sèrum de llet
4. Plasma sanguini
5. Altres fluïds orgànics

I. Peticions d’analítiques: programes oficials de lluita, control, vigilància i eradicació

Dins d’aquests programes s’analitzen les malalties següents d’acord amb la seva espècie:

1. Bestiar boví: brucel·losi, peripneumònia contagiosa, leucosi enzoòtica i llengua Blava

2. Bestiar oví / caprí: brucel·losi i llengua Blava

3. Bestiar porcí: aujeszky, EVP, PPA i PPC

II. Peticions d’analítiques: peticions de particulars

En relació a la petició particular d’anàlisis (veterinaris, ramaders, associacions…), s’analitzen una gran varietat de malalties del bestiar domèstic que estan fora de l’àmbit dels programes oficials de què són objecte de vigilància, control o lluita. Així, és possible fer assaigs de diagnòstic en mostres de diferents espècies animals i de gran diversitat de malalties, com les que s’enumeren a continuació:

Agalàxia contagiosa, BVD, clamidiosi, febre Q, IBR, influença aviària, Maedi-visna-CAEV, mal roig, neosporosis, paratuberculosi, piroplasmosi, rinopneumonitis equina, toxoplasmosi i tuberculosi (gamma- interferó)

Microbiologia

El laboratori de Microbiologia de l’IRFAP realitza la identificació i aïllament de microorganismes implicats en processos bacterians relacionats en alguna ruta dins la xarxa de gestió d’animals d’abastament i dels productes derivats.

Entre les activitats desenvolupades, destaca l’assaig “Marc dels Programes Nacionals de Vigilància i Control de *Salmonel·la” que es realitza en les mostres de procedència d’aus, excrements i suport de femtes.

I. Tipus de mostres i detecció de grups específics

A més de les mostres ja esmentades en el Programa Nacional de Vigilància i Control de Salmonel·la (aus, excrements, suport de femtes), el Laboratori de Microbiologia també participa en la realització d’assaigs per a la detecció de:

1. Salmonel·la: matèries primeres, en el marc del Pla Nacional d’Alimentació Animal.

2. Grups bacterians específics: mostres alimentàries d’origen animal (llet, la nata i formatges) i mostres d’origen no alimentari (excrements, aigües, saleres, òrgans, líquids orgànics)

II. Tipus de microorganismes

1. Salmonel·la

La salmonel·la és l’agent principal de producció de zoonosis transmeses per aliments a Espanya i a la Unió Europea, que ha conduït a establir l’obligatorietat d’adoptar mesures apropiades i eficaces per a la detecció i control de la salmonel·la en totes les etapes de producció, amb l’objectiu de disminuir la seva prevalença i, per tant, el risc per a la salut pública (Reglament CE 2160/2003). D’aquesta manera, el control i la vigilància s’estableixen de manera progressiva per a les diferents espècies animals: aus de l’espècie Gallus gallus, indiots i porcs. L’ordre de les poblacions a controlar és el següent, de les quals el laboratori analitza les tres primeres:

Gallines reproductores
Gallines ponedores
Pollastres d`engreix

Indiots
Porcs d’abastament

Porcs reproductors

Els programes nacionals de control de salmonel·la (PNC) van dirigits a la protecció de la salut pública, per la qual cosa es fixen una sèrie d’objectius d’actuació que abasten períodes de tres anys consecutius amb l’objectiu de reduir-ne la prevalença en poblacions animals en la cadena primària i, quan sigui necessari, també a altres fases de la cadena alimentària.

Com a laboratori de control en programes sanitaris de vigilància i autocontrol de salmonel·la a avicultura es fan les analítiques següents:

Aïllament de salmonel·la
Serotipat de salmonel·la per diferenciar Salmonella enteritis i S. tiphymurium, i fins a cinc serotipus (també S. virchow, S. infantis i S. hadar), objecte de control segons el Reglament (UE) 200/2010.

Els assaigs per a la detecció de salmonel·la en femtes aviàries i suports estan acreditats i avaluats per ENAC segons la norma ISO 17025.

2. Clostridium. Anàlisi de Clostridium en aliments d’origen animal

Dins del grup dels bacteris anaerobis, Clostridium és un gènere caracteritzat per ser bacils grampositius que interessen a la indústria alimentària per ser potencialment causants de perjudicis econòmics i que, concretament en el sector lacti, provoca alteracions importants a la llet i als seus derivats.

Clostridium detectats en aliments:

A. Clostridium formadors d’espores en llet.

Diverses espècies del gènere Clostridium produeixen àcid butíric en condicions que eviten la formació normals d’àcid làctic. La llet, sotmesa a un tractament tèrmic capaç de destruir totes les formes vegetatives bacterianes però no les espores de Clostridium, pot patir la fermentació butírica amb formació de gas i, conseqüentment, arruïnar el producte final (llet o subproducte).

B. Clostridium sulfit reductors en llet i subproductes

Encefalopaties Espongiformes Transmissibles (EET)

Les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) fan referència a un conjunt de malalties del sistema nerviós central causades per un agent patogen atípic denominat Priósc, aquest conjunt de malaties afecta tant els humans com determinats animals, i tenen un caràcter degeneratiu i progressiu. A més, tenen un període de latència molt prolongat, l’evolució del qual és mortal. Són malalties de gran importància des del punt de vista sanitari i econòmic, amb una gran repercussió i impacte social, especialment en el sector de la carn de boví.

Conseqüentment i des dels primers casos, la Unió Europea i Espanya com a país membre, varen adoptar una sèrie de mesures de protecció davant les EET (Reglament 999/2001) i es varen establir les pautes de vigilància i control (RD 3454/2000) mitjançant el Programa Integral Coordinat de Vigilància i Control de les EET dels Animals. Aquest programa es complementa amb les disposicions del Reglament CE 999/2001.

Programa integral coordinat de vigilància i control de les EET dels animals

S’executen els mostreigs en troncs encefàlics i les analítiques mitjançant tècniques de diagnòstic ràpid. Prèviament a la detecció, les mostres són digerides en un procés amb la finalitat d’aïllar únicament la proteïna priònica causant d’EET, en el cas que es trobàs dins les mostres per assajar. La detecció es fa mitjançant proves ELISA d’enzimoimmunoassaig que estan acreditades per l’ENAC.

Material d’assaig: mostres de teixit nerviós central obtingudes preferentment del tronc encefàlic complet procedent de bestiar boví, oví i caprí.

Parasitologia

Diagnòstic

En parasitologia es fa el diagnòstic de malalties principalment en mostres de femtes. S’analitza la presència de: paràsits gastrointestinals, paràsits hepàtics i paràsits pulmonars. També s’investiga la presència d’ectoparàsits en mostres de pell.

Mètodes d’anàlisi

Els mètodes d’anàlisi són mètodes d’identificació de gènere, en què a més es fan recomptes d’oocists i ous parasitaris per gram de mostra analitzada i també de larves. S’analitza la presència de paràsits gastrointestinals i hepàtics mitjançant microscòpia i recompte en cambra McMaster, paràsits pulmonars mitjançant el mètode de Baerman i microscòpia, i ectoparàsits mitjançant l’observació estereomicroscòpica i microscòpica.