ANALÍTIQUES: AIGUA, SÒL I FULLES
Recomanacions generals
Anàlisi de terra
Com s’han de delimitar les diferents zones d’una finca?
Per agafar correctament una mostra de terra, la finca s’ha de dividir en parcel·les de mostreig homogènies. La superfície de cadascuna d’elles no ha de sobrepassar les cinc hectàrees, en el cas de cultius extensius, o les dues hectàrees, si es tracta de cultius hortícoles.
Per delimitar les diferents parcel·les s’han de tenir en compte els elements següents:
- La forma del terreny (inclinació, orientació, depressions, etc.)
- L’aspecte del sòl (material, color, zones d’acumulació d’aigua, etc.)
- El desenvolupament de les plantes
Profunditat del mostreig
La profunditat a la que s’ha d’agafar la mostra de terra depèn del cultiu que hi hagi a la parcel·la, en qualsevol cas en general és convenient eliminar els primers 5 centímetres de terra superficial. Per a la majoria de cultius n’hi ha prou en recollir terra dels primers 30 centímetres de profunditat. En el cas de cultius llenyosos amb arrels profundes, és recomanable prendre una mostra dels primers 30 centímetres, però també una mostra del subsol, entre els 30 i els 60 centímetres.
Procediment del mostreig
Per a cada parcel·la es recomana prendre entre quinze i quaranta mostres. Per escollir els punts de recollida de les mostres s’ha de seguir una trajectòria en zig-zag o bé s’ha de fer de manera sistemàtica cada certa distància, recorrent tota la superfície. Les mostres recollides s’han de ficar dins un poal o una bossa de plàstic totes juntes i mesclar-les per obtenir una mostra homogènia, convé eliminar-ne totes les restes de cultiu, les pedres, etc.
Per agafar les mostres s’ha d’utilitzar una barrina o, si no se’n té, una pala. S’ha de fer un forat en forma de V i s’ha de tallar una porció d’1,5 cm de la paret del forat, al llarg de tota la profunditat.
Dins una bossa de plàstic ben tancada es presentaran 0,5 kg de terra seca i porgada (0,5 cm de llum de la reixa del garbell).
Anàlisi d’aigua
La recollida de mostra òptima és la que no modifica les propietats de l’aigua. Se n’ha de recollir aproximadament 0,5 litres. L’envàs ha d’estar ben net i el tap o tapadora ben tancant de manera que no permeti que surti aigua ni que hi entrin elements contaminants.
La mostra ha de ser representativa i homogènia. Si prové d’un sistema de distribució, s’ha d’obrir l’aixeta amb antelació i deixar córrer l’aigua uns segons, atès que en la primera escomesa hi pot haver elements contaminats o corrosius. Si procedeix d’un lloc embassat, com per exemple un safareig, la mostra s’ha d’agafar de la part central, a una profunditat mitjana. En qualsevol cas, s’ha d’omplir tot l’envàs i tapar-lo procurant no deixar-hi cap càmera d’aire.
Seguidament s’ha de dur al laboratori el més aviat possible i evitar que hi incideixi el sol de manera directa. Si pel motiu que sigui la tramesa s’ha d’atrassar, convé conservar la mostra en una gelera, degut a que alguns paràmetres (com els nitrats, els nitris o l’amoníac) poden modificar-se per la calor a causa de la proliferació microbiana.
La mostra anirà dins una botella de plàstic neta de 0,5 litres.
Anàlisi foliar
Les anàlisis de teixits vegetals, juntament amb les del sòl, ens permeten tenir una visió més completa de l’estat nutricional de la planta. Aquest tipus d’anàlisi ens serveix per determinar les possibles mancances en micronutrients, més difícils de determinar en el sòl.
Els nivells de nutrients varien considerablement segons l’edat, l’època i els diferents teixits de la planta, i és per això que, abans de fer l’anàlisi, s’ha de determinar quina és la part que s’ha utilitzat i quin és l’estat de creixement en què es troba el vegetal.
Procediment de mostreig
Cada unitat de mostra serà un conjunt de plantes visualment semblants, amb un desenvolupament similar, que estiguin en un mateix tipus de sòl i a les quals es practiquin unes tècniques culturals similars. Les plantes han de ser representatives de la unitat del mostreig.
Quan el terreny sembli igual, la unitat de mostreig no ha de representar una extensió superior a les següents:
- En regadius: 10.000 m2
- En cultius extensius: 25.000 m2
Normes generals per a la recollida de la mostra
La fulla que es reculli ha de ser la primera desenvolupada totalment, amb limbe i pecíol (ha de ser la quarta, cinquena o sisena començant per l’àpex). Les fulles sempre s’han d’agafar amb el pecíol.
El millor moment per a la presa de mostres són les primeres hores del matí.
La representativitat de la mostra té relació directa amb el nombre de fulles que s’hagin recollit. Per aquest motiu, s’aconsella agafar entre 25 i 30 fulles en el cas de fulles mitjanes (ametller), i més quantitat, entre 50 i 70 fulles, en el cas de fulles petites (olivera).
Resultats i interpretació
Els resultats es trameten per correu electrònic en un termini aproximat de tres setmanes des de la recepció de la mostra i la documentació. En cas d’entregar la mostra a una delegació diferent de la seu central, aquest termini es pot ampliar fins a quatre setmanes.
Anàlisi de terra
Matèria orgànica oxidable
La matèria orgànica del sòl es refereix al contingut de carboni oxidable mitjançant el procediment de Walkey-Black (en %). El pas de carboni orgànic a matèria orgànica implica una correcció mitjançant un factor. La matèria orgànica té un paper rellevant en la física, la química i la biologia del terra. Nivells molt baixos de matèria orgànica, en un horitzó superficial, indiquen algun tipus de factor limitant.
Humitat
La humitat (residual) fa referència a la pèrdua de pes de la mostra seca a l’aire (Phum) i el peix de la mostra després de l’assecatge a 105 ºC (P105), en relació amb el pes de la terra fina seca a 105 ºC (P105). És un factor estàndard de correcció dels resultats en anàlisi de sòls. El resultat s’expressa en % sobre sòl sec a 105 ºC. Tots els resultats analítics de l’anàlisi de sòls es refereixen a pes sec (excepte si no s’indica explícitament una altra referència)
pH
El pH és el mesurament en una suspensió aquosa sòl: aigua amb una relació 1:2,5 de la concentració de ions H+. És un indicador de l’acidesa o la basicitat del sòl. Els intervals més freqüents als sòls agrícoles se situen entre 6,0 i 8,4. Els sòls molt àcids presenten en molts casos concentracions altes de elements que poden provocar fitotoxicitat. D’altra banda, a sòls molt bàsics o alcalins es redueix la solubilitat de certs micronutrients.
Conductivitat elèctrica 25 °C
El mesurament de la conductivitat elèctrica és un indicador de la quantitat de sals solubles presents a la solució del sòl. La prova prèvia de salinitat inclou el mesurament de la conductivitat en un extracte sòl: aigua a la relació 1:5. Els resultats s’expressen normalment a dS/m. Els excessos de sals poden afectar de diferent manera els sòls i cultius. En funció dels resultats de la prova prèvia és recomanable procedir a l’anàlisi de l’extracte de pasta saturada, procediment específicament desenvolupat per al diagnòstic de la quantitat i tipologia de les sals presents a terra.
Carbonat càlcic equivalent
La determinació dels carbonats indica, en percentatge de carbonat càlcic equivalent, el contingut de carbonats totals en pes, a la mostra de sòl. Es pot determinar per volumetria (calcímetre de Bernard) o acidimetria. És una propietat característica de la composició del sòl, del material original o de processos edàfics que s’han desenvolupat.
Calcària activa
La calcària activa es considera una fracció del total de carbonats que presenta una major reactivitat química. Té impacte en els fenòmens de clorosi fèrrica, al qual moltes plantes presenten una sensibilitat específica.
Sodi (Na)
És el sodi que s’obtenen a les extraccions realitzades en el procés de determinació de la CEC. Contribueix a la suma de “cations canviables” que aporten capacitat de canvi
Potassi sms
És el potassi que s’obté a les extraccions realitzades en el procés de determinació de la CIC. Contribueix a la suma de “cations canviables” que aporten capacitat de canvi
Capacitat d’intercanvi catiònic
La capacitat d’intercanvi catiònic (CIC) és la quantitat total de cations que el sòl pot retenir a el complex adsorbent, a un pH concret. Les unitats utilitzades per a la seva expressió són el meq/100 g o el cmol+/kg. Hi ha diversos mètodes de determinació de la CIC, que s’ajusten a entorns edàfics concrets a cada cas.
Magnesi (Mg)
El magnesi extraïble fa referència a l’obtingut a l’extracció amb acetat amònic. Els continguts normals de magnesi amb aquesta extracció se situen entre 80 i 180 ppm, però poden ser més alts en algunes tipologies de sòls. És el magnesi que s’obté a les extraccions realitzades en el procés de determinació de la CEC. Contribueix a la suma de “cations canviables” que aporten capacitat de canvi.
Calci sms
És el calci que s’obté a les extraccions realitzades en el procés de determinació de la CIC. Contribueix a la suma de “cations canviables” que aporten capacitat de canvi. És el catió llargament dominant en sòls calcaris.
Fòsfor sms
El fòsfor obtingut pel mètode Olsen indica la quantitat extreta amb l’aplicació d’aquesta metodologia de anàlisi. És equiparable a la forma “assimilable” per les plantes. És un mètode d’estimació del fòsfor robust i reconegut pels resultats. Els continguts normals se situen entre 12 i 24 ppm.
Potassi sms
El potassi extraïble fa referència al potassi obtingut amb l’extracció amb acetat amònic, mètode robust d’acceptació àmplia per a la determinació de les reserves disponibles d’aquest element per a les plantes. Els continguts normals se situen entre 100 i 250 ppm, però poden ser més alts en algunes tipologies de sòls.
Nitrogen total
Inclou la quantitat total de nitrogen a terra (excepte els nitrats), majoritàriament present en formes orgàniques. Els valors més freqüents oscil·len de 0,05% a 0,2%. El resultat obtingut, combinat amb el % de carboni orgànic, permet el càlcul de la relació C/N.
Calci sms
El calci extraïble fa referència a l’obtingut a l’extracció amb acetat amònic. Normalment els valors obtinguts són molt alts en sòls calcaris, per dissolució del calci a la solució extractant. Dóna una certa indicació orientativa del contingut del catió calci a terra.
Propietats físiques
Font: FAO (2024)
Anàlisi de fulla
MICROELEMENTS
Nitrogen total
El contingut de nitrogen (N) inclou el total d’aquest element contingut al full a la fracció orgànica i a la fracció mineral (excepte els nitrats). El N és un element crític a la planta, tant en situacions de excés com de dèficit. Els intervals a planta oscil·len de l’1% al 6%.
Fòsfor sms
El fòsfor (P) és un element essencial en la nutrició de plantes per les seves múltiples funcionalitats (regulació de metabolisme, transport d’energia, constitució dels àcids nucleics, reserva d’energia i constitució de molècules orgàniques, etc.). Els intervals en planta oscil·len del 0,15% al 0,5%.
Potassi sms
El potassi (K) és un element essencial en la regulació de l’estat d’humitat de la planta, transport de molècules producte de la fotosíntesi i síntesi de la cel·lulosa. Els intervals a planta oscil·len de l’1,5% al 4%.
Calci sms
El calci (Ca) té un paper estructural, participa en diversos processos de creixement i també en processos enzimàtics. Els intervals a planta oscil·len del 0,5% al 2%.
Manganès sms
El manganès (Mn) és un microelement que participa, per les seves propietats químiques, en els processos de òxid-reducció i sistema enzimàtic. Els nivells normals poden ser molt variables i oscil·lar entre 10 ppm i 200 ppm.
MICROELEMENTS
Ferro sms
El ferro (Fe) és un microlement amb un paper relacionat amb els estats d’òxid-reducció i és també un component dels sistemes enzimàtics i entra de la composició de molècules orgàniques. Els nivells normals, però amb una important variabilitat, oscil·len de 40 ppm a 100 ppm, però poden presentar un ventall més ampli.
Zinc
El zinc (Zn) és un microelement essencial relacionat amb el funcionament dels sistemes enzimàtics, al metabolisme i en nombroses reaccions químiques que ocorren a nivell cel·lular. L’interval de contingut normal oscil·la entre 15 ppm i 50 ppm.
Magnesi
El magnesi (Mg) és un element essencial en la constitució de la molècula de clorofil·la i també intervé en l’equilibri iònic associat amb els components orgànics. Els intervals en planta oscil·len del 0,1% al 0,6%.
Potassi sms
El potassi (K) és un element essencial en la regulació de l’estat d’humitat de la planta, el transport de molècules producte de la fotosíntesi i la síntesi de la cel·lulosa. Els intervals en planta oscil·len de l’1,5% al 4%.
Zinc
El zinc (Zn) és un microelement essencial relacionat amb el funcionament dels sistemes enzimàtics, en el metabolisme i en nombroses reaccions químiques que tenen lloc a nivell cel·lular. L’interval de contingut normal oscil·la entre 15 ppm i 50 ppm.