EL CULTIU DEL GARROVER | EXPERIÈNCIES
Avaluació del comportament agronòmic de les cultivars de garrover en secà
Antecedents
Un dels compromisos del del Pla de reestructuració de la fruita seca a les Illes Balears 2021-2027, aprovat el 21 d’octubre de 2021, i que l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears duu a terme, és desenvolupar actuacions en matèria de la recerca i experimentació de fruits secs. En concret, la mesura definida en el punt IB3.3/A3, Avaluació del comportament agronòmic de les varietats de garrover més productives.
En els estatuts de l’IRFAP inclouen com objecte de l’entitat les competències de “Promoure, coordinar, planificar, desenvolupar i avaluar programes d’investigació i desenvolupament, d’innovació, de digitalització i d’experimentació en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació” (Decret 05/2021, de 15 de febrer i Decret 37/2022, de 29 d’agost).
A partir d’aquí l’Institut de Recerca Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) ha arrencat aquesta experiència amb l’objecte d’avaluar el comportament agronòmic de les cultivars de garrover en secà en un model d’explotació ecològica amb la finalitat d’obtenir dades fiables de 3 campanyes i poder difondre els resultats al sector.
L’any 2014 l’entitat Productos Martin, SA va executar una plantació de diferents cultivars locals de garrover. El 2014, l’empresa mostrà interès en col·laborar amb l’Institut de Recerca Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) i avaluar el comportament agronòmic del cultiu en un model d’explotació ecològica tal de millorar-lo, amb la finalitat d’obtenir dades per poder difondre els resultats al sector.
Objectius i justificació
La proposta de col·laboració persegueix com a objectiu principal el comportament agronòmic de les diferents cultivars locals de garrover sota un model de cultiu ecològic en secà.
A partir d’aquí, es pretenen assolir també els següents objectius específics:
- Determinar l’hàbit de creixement i el vigor dels arbres per optimitzar els paràmetres relatius al maneig del cultiu.
- Descriure morfològicament els fruits de les diferents cultivars de l’estudi.
- Determinar la productivitat i el rendiment en garroví de cada cultivar.
- Avaluar la sensibilitat a la cendrada (Pseudoidium ceratoniae) i la cercospora (Pseudocercospora ceratoniae), malalties fúngiques més habituals en el cultiu a l’illa.
Metodologia i disseny experimental
L’experiència es troba ubicada a la finca de Son Mulet, polígon 19 i parcel·la 763 al terme municipal de Llucmajor, propietat de l’empresa productora i comercialitzadora de garrova Productos Martin, SA.

Figura 1. Foto aèria de la parcel·la experimental. Font: SIGPAC.
A la taula següent es mostren les dades de la plantació de les diferents cultivars per espècie:
Taula 1. Cultivars plantades, número d’arbres per cultivar i portaempelt escollit.
Espècie
Cultivar
Exemplars
Ceratonia siliqua L.
N-35
D’en Pau
Lloseta
Bugadera
Vera
Bajoca
Pic d’abella
Des Mestre
Sa llebre
Bauçana
Duraió
Mollars
Rossa calonge
Granja
H2-12
5
16
7
16
10
14
13
5
3
5
30
9
1
4
4
El maneig del cultiu des de plantació es fa mitjançant agricultura ecològica i en secà, és a dir, sense reg. No obstant això, el primer any de plantació es realitzaren regs de suport a fi d’ajudar a la implantació del cultiu. El marc de plantació es a 8 x 8 m, a raó de 156 plantes per hectàrea, considerant-se un marc intensiu per al cultiu amb aquest maneig.
A nivell d’operacions culturals, no es realitzà cap tipus de poda fins al setè any de plantació, així com cap tractament fitosanitari, es realitzen aportacions periòdiques de matèria orgànica. Cada any durant la primavera i la tardor es realitzen dues labors superficials amb cultivadors a fi d’afavorir el control de la coberta i la infiltració d’aigua de pluja.
A l’inici de la col·laboració es fa una analítica de la qualitat del sòl i es comprova que les cultivars plantades corresponen realment amb el material de referència mitjançant una identificació genètica a partir de l’anàlisi de perfil d’ADN.
Una vegada entrades en producció tots les cultivars de cada espècie, es fan les següents determinacions durant 3 campanyes seguides, les quals s’ajusten al compliment dels objectius específics:
Taula 2. Determinacions que es pretenen fer per tal de caracteritzar cada cultivar.
Mètode d’anàlisi
Paràmetre
Mètode d’anàlisi
Identificació genètica
Perfil d’ADN
Marcadors moleculars per cultivar
Descripció de l’arbre
Hàbit de creixement i vigor
Anàlisi visual, amb descriptors bàsics del garrover segons Batlle i Tous (1997)
Caracterització física
Longitud
Pes del fruit
Longitud del peduncle
Amplada i grossor del fruit
Alçada de la vall
Nombre de llavors
Pes total
Longitud i amplada llavors
Grossor
Pes unitari de la llavor
Mesura amb cinta mètrica (unitat, cm)
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, g)
Mesura amb peu de rei (unitat, cm)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Recompte visual (unitats)
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, g)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, g)
Producció
Producció en massa per arbre
Rendiment
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, kg)
Quantitat de llavor en relació al fruit, pesat amb bàscula calibrada (unitat, kg)
Incidència de malalties fúngiques
Pseudoidium ceratoniae
Pseudocercospora ceratoniae
Anàlisi visual dins àrea de superfície coneguda
Resultats esperats
Amb els resultats de la present experiència es persegueix arribar a consolidar dades fiables de mínim 3 campanyes de producció, rendiments i de caracterització de les cultivars locals estudiades que actualment no es troben recollides.
A partir d’aquí i amb les dades obtingudes, es podrà transferir aquesta informació al sector, tal de donar a conèixer l’aptitud de cada una amb els resultats obtinguts.
L’estudi s’ajustarà a les recomanacions i directrius oportunes pel que fa als mètodes analítics utilitzats i als paràmetres dels resultats esperats.