El cultiu de la vinya

Prospecció i recuperació de la biodiversitat de vinya

El sector vitivinícola de les Illes Balears està vivint un moment de revitalització a través de la recuperació de varietats de vinya ancestrals. Aquesta aposta per les varietats antigues està impulsada per la voluntat de retornar a sabors autèntics, particulars i diferenciats, aspecte que resulta cada cop més atractiu tant per als viticultors com per als consumidors. En aquest context, l’IRFAP juga un paper clau liderant els esforços per preservar i conservar aquests recursos fitogenètics.

El potencial genètic de les Illes Balears encara no està totalment explorat, fet que converteix aquest patrimoni en un veritable tresor en el qual, malgrat anys d’abandonament, es poden trobar varietats prometedores. A través de l’IRFAP, aquestes varietats s’estan recuperant i conservant a la col·lecció de vinyes de sa Granja. No obstant això, el procés de recuperació d’una varietat ancestral no és immediat; implica anys de treball intensiu per identificar, protegir i finalment posar aquestes varietats a disposició dels viticultors.

Aquesta tasca no només és tècnica, sinó que també és una contribució al patrimoni cultural de les Illes, ja que les varietats ancestrals estan intrínsecament lligades a la identitat històrica i agrícola del territori. L’objectiu final de l’IRFAP és proporcionar una àmplia gamma de varietats que permetin als viticultors elaborar vins singulars, amb un caràcter distintiu i un reconeixement basat en la seva autenticitat i identitat.

Conservació de les varietats recuperades

Aquest treball és fonamental per garantir el benestar de l’agricultura local i assegurar un futur sostenible per a les generacions futures. La protecció i l’estudi d’aquestes varietats no només permeten mantenir viva una tradició vinícola única, sinó que també doten al sector agrari d’eines per afrontar els desafiaments ambientals i socioeconòmics que es presenten en el futur.

Actualment, se segueixen duent a terme campanyes de prospecció arreu de l’illa, consultant al sector l’existència de ceps antics, sovint marginals, abandonats a les voreres d’antigues plantacions de vinya.

La col·lecció de Sa Granja conserva una quarantena de varietats procedents principalment de Mallorca, però també d’Eivissa, i en menor mesura de Menorca.

Podeu consultar les varietats de la col·lecció a l’apartat La caracterització de varietats ancestrals.

Història de les denominacions varietals

Més enllà de la necessitat de preservar la biodiversitat vitícola, hi ha un objectiu igualment clar: respondre a l’interès creixent del sector i dels consumidors per l’elaboració de vins a partir de varietats tradicionals. Aquest interès no se centra únicament en obtenir vins de qualitat, sinó en crear un producte diferenciat, peculiar i original, estretament lligat al seu origen, història i cultura vitivinícola, que ha perdurat al llarg de generacions.

En aquest context, l’IRFAP ha elaborat un estudi històric per recopilar referències bibliogràfiques sobre les diferents varietats de raïm. Aquest enfocament ressalta el valor històric que acompanya cadascuna d’aquestes varietats, un llegat que enriqueix la identitat dels vins i els atorga una singularitat especial. Un relat únic per a que viticultors i bodeguers acompanyin als seus vins i vinyes.

Un exemple d’aquest llegat es troba en els escrits de Tofiño de San Miguel l’any 1787, on es mencionava la qualitat dels vins de Mallorca, destacant varietats com el pàmpol rodat, el mollar i la malvasia, juntament amb altres procedents de localitats com Banyalbufar i Pollença, com la momona. Aquestes referències històriques subratllen la importància de recuperar i protegir aquestes varietats, ja que no només contribueixen a la biodiversitat vitícola, sinó que també mantenen viva una tradició que fusiona el passat amb el present, oferint al consumidor una experiència enològica que va més enllà del simple gaudi sensorial.

En definitiva, aquest esforç no només busca conservar la diversitat vitícola, sinó també rescatar i transmetre un valuós patrimoni cultural i enològic, permetent que cada varietat expliqui la seva pròpia història, carregada de tradició, autenticitat i un profund arrelament al territori.

Podeu consultar la publicació d’aquest treball a Els noms de les varietats de raïm de les Illes Balears.

La caracterització de varietats ancestrals

La descripció de les varietats inclou tant la descripció morfològica de la planta i el seu fruit, com també l’estudi sanitari, la identificació genètica de les varietats i la recopilació històrica de les mateixes. Conèixer i caracteritzar aquestes varietats és un element clau per a la preservació del patrimoni agrícola i cultural de les Illes Balears, a més de contribuir a la investigació per a la resiliència i adaptació del nostre territori en un context de canvi climàtic.

Actualment, hi ha descrites una quarantena de varietats de vinya, i s’està treballant amb la descripció de les varietats procedents de les noves prospeccions, tant de Mallorca com d’Eivissa.

Podreu trobar les varietats descrites a Catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears, així com la publicació de Varietats de vinya de les Illes Balears, o el fulletó divulgatiu de les varietats de vinya, en aquesta web.

Sanejament de varietats de vinya

Per tal de complir amb els requisits establerts pel Reial decret 1338/2018, de 29 d’octubre, pel qual es regula el potencial de producció vitícola, és indispensable dur a terme el sanejament de les virosis de les varietats de vinya que es pretenen autoritzar. Aquest procés es duu a terme en col·laboració amb altres centres de recerca, que duen a terme el procés de sanejament a partir de les varetes que es remeten des de l’IRFAP.

El primer pas per procedir al sanejament consisteix en l’establiment de les plantes in vitro, i un cop superat aquest pas, es realitza l’aïllament dels meristems. Durant la fase d’establiment, és essencial ajustar el medi de cultiu per a cada varietat, ja que habitualment presenten comportaments diferents in vitro.

Aquest procés implica adaptar els nutrients, l’equilibri hormonal, així com les condicions de llum i temperatura, per assegurar que cada varietat es desenvolupi de manera òptima. La personalització del medi de cultiu és clau per garantir l’èxit del sanejament i la regeneració de plantes sanes a partir de material vegetal afectat o contaminat, tal com requereix la normativa vigent per a l’autorització de noves varietats de vinya.

Obtenció de material sa de varietats minoritàries de vinya

Reservoris de camp de peus mare lliures de virosis

L’IRFAP disposa d’un camp de peus mare de material vegetal lliure de virosis de diverses varietats, actualment en fase de sanejament per a la seva futura autorització per part de l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals.

Per tal de garantir l’estat sanitari d’aquest material, es conserva en contenidors dins un hivernacle de seguretat, aïllat de la possible entrada d’insectes vectors. Es realitzen controls periòdics de virosis cada 6 mesos, a més de garantir la desinfecció de tot el material i les eines utilitzades en el seu maneig.

Així mateix, cal es multipliquin 10 plantes de cada varietat sobre Ritcher-110, les quals seran enviades a l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals

Reservori de varietats locals de vinya lliure de Xylella fastidiosa en condicions de bioseguretat

Per garantir la salvaguarda de material vegetal de vinya lliure de Xylella fastidiosa, la coneguda plaga de quarentena que afecta aquest culitu, l’IRFAP ha implantat un hivernacle de bioseguretat on s’hi conserva una rèplica de la col·lecció in vivo de germoplasma de vinya.

Les plantes es conserven per duplicat en contenidors i s’hi realitzen controls periòdics de seguiment per detectar la presència del bacteri i garantir la preservació d’aquest material.

Microvinificacions experimentals de varietats minoritàries

D’acord amb el Reial decret 1338/2018, de 29 d’octubre, que regula el potencial de producció vitícola, per autoritzar la incorporació d’una varietat de vinificació en una comunitat autònoma, és necessari dur a terme un examen d’aptitud. Aquest examen consisteix en l’estudi de l’aptitud cultural de les varietats de vinya en les condicions de cultiu considerades normals per a la regió. L’objectiu és avaluar la seva capacitat productiva i adaptabilitat en comparació amb varietats ja establertes.

Durant aquest examen, es cultiven i s’observen com a varietats testimoni una o més varietats de vinya que estiguin incloses en els Registres de Varietats Comercials i Protegides, i que estiguin sent cultivades en condicions agroclimàtiques similars. Això permet comparar les noves varietats amb les ja existents en les mateixes condicions de cultiu. La inclusió d’una nova varietat en la classificació només pot tenir lloc després de cinc anys consecutius de producció, a partir de l’inici de l’examen.

Per garantir una avaluació precisa del potencial diferencial de cada varietat, el protocol d’elaboració de les microvinificacions a les finques experimentals que col·laboren amb l’IRFAP. El procés de vinificació pautat és de mínima intervenció per garantir aquest requisit. Això implica que la fermentació es realitza, preferentment, en tancs de fermentació a temperatures controlades, i a partir de la inoculació de llevats comercials per assegurar el control del procés.

Aquest enfocament permet una comparació objectiva del rendiment i les característiques enològiques de les noves varietats respecte a les ja establertes, amb la finalitat de determinar si són adequades per ser incorporades a la classificació oficial de varietats de vinificació de la comunitat autònoma.

El procés d’autorització de varietats a les Illes Balears

El procés de recuperació d’una varietat ancestral de vinya és llarg i complex, amb diverses fases i reptes tècnics. L’IRFAP porta anys treballant per retornar al sector vitivinícola de les Illes Balears una riquesa varietal que, després de dècades d’abandonament, es presenta ara com una oportunitat única per obtenir vins singulars i amb una forta identitat cultural. Aquest interès per les varietats ancestrals no només respon a la necessitat de conservar la biodiversitat vitícola, sinó també a la creixent demanda de productes diferenciats i vinculats a una història i un territori.

Fases del procés d’autorització de varietats ancestrals:

1. Estudis previs i preparació del material vegetal:

La primera fase implica la identificació ampelogràfica i genètica de la varietat, així com la comprovació del seu vincle històric amb la regió. A més, es prepara el material vegetal d’acord amb els requisits normatius, on el major repte és obtenir plantes lliures de virus, un fet extremadament difícil. Alternatives com la termoteràpia o cultius in vitro han mostrat un baix percentatge d’èxit fins ara. Aquesta etapa és un veritable coll d’ampolla, ja que aconseguir material sa de varietats antigues és com “buscar una agulla en un paller”.

2. Registre al Registre de Varietats Comercials (RVC):

Un cop es disposa de 10 plantes lliures de virus empeltades sobre portaempelts R-110, es sol·licita la inclusió de la varietat a l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals. Aquí comença el procés d’autorització mitjançant assajos que duren un mínim de 5 anys, i la varietat queda registrada al RVC. Aquesta fase garanteix que la varietat compleix amb els estàndards per a la seva explotació comercial. En aquest punt, però, cal precisar que encara no es pot plantar la varietat a la comunitat autònoma.

3. Autorització autonòmica i adaptació de la varietat:

Després del registre, es realitzen estudis d’adaptació de la varietat en l’entorn específic de les Illes Balears, un procés que també dura uns 5 anys i en el qual s’inclouen vinificacions experimentals. Finalitzat l’estudi, es sol·licita l’autorització al Butlletí Oficial de la comunitat autònoma, fet que permet finalment que la varietat pugui ser plantada i cultivada.

Aquest procediment no només abasta els aspectes tècnics de la conservació genètica i sanitària, sinó que, a més, ha d’ajustar-se a les normatives de les IGP (Indicació Geogràfica Protegida) i DOP (Denominació d’Origen Protegida), que requereixen estudis i justificacions addicionals per a la inclusió de les varietats en els seus reglaments.

Varietats autoritzades des de 2012:

• Giró ros (2012)
• Gorgollassa (2012)
• Escursac (2016) (veure informe; veure BOIB)
• Esperó de Gall (2020) (veure informe; veure BOIB)
• Mancès de Tibús (2020) (veure informe; veure BOIB)
• Callet negrella (2020) (veure informe; veure BOIB)
• Giró negre (2023) (veure informe; veure BOIB)