Cor gelat
Pomera – Malus domestica
Inscripcions
Inscripció al registre: 30-08-2017
Inscripció al catàleg: 28-03-2019
Origen de la varietat
Les referències més antigues, Fontanet (1747)*, la situen a Sineu.
Descripció de la varietat
Fontanet (1747)* les descrivia com “pomeres de mida mitjana que no eren grosses ni petites”. Actualment, les que es conserven a la col·lecció amb la mateixa denominació, són pomes de mida més aviat petita i de forma globosa. Exteriorment, presenten un color verd groguenc amb el color sobreposat en forma d’estries, mentre que a l’interior, la polpa és de color blanc. És una pomera primerenca, tant respecte a la floració com a la maduració. La poma és petita, de forma globosa amb plaques estriades. El color de la pell és verd groguenc i blanc a la polpa.
Usos i coneixements
Consum humà.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Arbre i ramificació | Port | Erecte | |
| Arbre i ramificació | Vigor | Dèbil | |
| Fulla | Llargària del limbe | Llarga | 11,34 ± 0,77 |
| Fulla | Amplada del limbe | Ampla | 7,61 ± 0,69 |
| Fulla | Relació llargària/amplada | Petita | 1,49 |
| Fulla | Llargària del pecíol | Llarga | 3,54 ± 0,26 |
| Fulla | Posició en relació a la branca | Horitzontal | |
| Fulla | Pubescència del costat inferior de la fulla | Absent o molt feble | |
| Fruit | Alçada del fruit | Curta | 45,17 ± 5,05 |
| Fruit | Diàmetre | Petit | 57,10 ± 5,98 |
| Fruit | Relació alçada/diàmetre | Mitjana | 0,79 |
| Fruit | Forma | Globosa | |
| Fruit | Distribució del color superior | Estries | |
| Fruit | Color de la polpa | Blanc | |
| Fruit | Color de fons de l’epidermis | Verd groguenc | |
| Fruit | Acanalat | Absent o molt dèbil | |
| Fruit | Pruïna de l’epidermis | Absent o molt dèbil | |
| Fruit | Zona de bronzejat entorn de la base peduncular | Moderat | |
| Fruit | Zona de bronzejat de la cavitat de l’ull | Absent o molt petita | |
| Fenologia | Inici de la floració | Primerenca | Quarta setmana de març |
| Fenologia | Època de maduresa | Primerenca | Tercera setmana de juliol |
| Altres | Contingut en sucres (º Brix) | 11,93 ±0,25 | |
| Altres | Pes (g) | 69,46 ± 21,10 | |
| Altres | Acidesa (g àcid màlic/L) | 3,44 ± 0,17 | |
| Altres | pH | 3,49 ± 0,06 | |
| Altres | Índex de qualitat | 170,95 |
Acreditació Bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN | Cita bibliogràfica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Informe | Staller Gränicher, M. A. | 2017 | Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016 | Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca | ||
| Informe | Suau, T. | 2016 | Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes | Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca | ||
| Llibres i altres monografies | Payeras, Ll.; Falconer, J. | 2011 | Inventari de les varietats vegetals tradicionals de les Illes Balears. Tom I. Fruiters de la sub-família de les malòidies. | Rapit Book editorial | Poma mitjancera, de forma esfèrica. El clot del capoll és estret i fondo. El capoll és molt curt, gruixat, de color verd clar i pelut. El clot de l’ull és ample i poc fondo, i l’ull conserva els sèpals. La pell és de color verd clar i presenta algunes marbradures blanquinoses, sobretot a la part del capoll. Té una galta groga amb algunes clapes vermelloses. A la part de l’ull té alguns puntets marrons amb més o manco extensió. La pell és molt fina. La polpa és de color blanc, i deu el seu nom al fet que part de la polpa agafa un to translúcid, com gelat. És crocant, forta, i en madurar va afluixant. El gust és dolç, no té àcid. El cor és gros, amb cinc carpels amb una llavor grossa cada un. Les mides mitjanes són 6,7 cm de diàmetre i 5,7 cm d’alçària. El capoll té una longitud mitjana de 0,8 cm i un diàmetre mitjà de 0,4 cm. Madura entre el 25 d’agost i el 10 de setembre. Es consumeix fresca. És rara, quasi no se’n troben arbres. | |
| Comunicació d'un congrés | Fornés, J.; Ordinas, A. | 2011 | Els noms de les varietats locals d’alguns arbres fruiters a Mallorca". A: XXIV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VI Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística. | Universitat de les Illes Balears | Assenyalen que també és coneguda com a poma de cor d’aigua. | |
| Llibres i altres monografies | Alcover, A. M. i Moll, F. de B. | 1957 | Diccionari Català-valencià-balear | Diferents volums (1930-1962) | Poma de cor d’aigua és la que té per dintre porcions un poc translúcides, semblants a aigua gelada. | |
| Llibres i altres monografies | Cerdà, P. A | 1910 | Agricultura práctica regional | Estampa d’en Sebastià Pizà | La cita com una varietat mallorquina tardana, que tenen fama de bones. |







