Blau nano

Pèsol – Pisum sativum L.

Inscripcions

Inscripció al registre:

Inscripció al catàleg: Sí (28-06-2021)

Sinonímies

Pèsol blau curt, Pèsol cap de gat (Formentera)

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
Ex situ	Eivissa	Santa Eulària des Riu	Carretera Sant Carles, km 8, s/n, 07850	Banc de llavors

Origen de la varietat

Eivissa i Formentera

Descripció de la varietat

El pèsol blau nano o curt és una varietat tradicional pitiüsa de gra color verd amarronat i de mata de mitja canya. Si s’emparrala, la planta assoleix un metre d’alçada; si no, forma una mata densa de vora 60 cm. El fullatge és verd fosc amb 10-14 nusos fins a la primera flor. Desenvolupa una o dues flors per pis, de color lila i porpra vermellós. Cada flor dona lloc a una beina de 15 cm de llarg, de punta truncada, que conté entre 7-9 grans. Els grans secs són cilíndrics, un poc arrugats, de grandària mitjana i de color verd amarronat, que vira a marró vermellós amb el temps. Volen humitat, però no els agrada la calor. Se sembra a partir de novembre fins a Nadal, per començar a collir pèsols a l’abril. Es pot cultivar en secà o en regadiu. El marc de plantació és de 30-40 cm i és preferible emparralar-la.

Aquesta varietat, com el blanc nano, és un pèsol de desgranar, i s’aprofita tant en fresc com en sec. S’utilitza per fer guisats com el tradicional conill amb pèsols. Actualment el seu cultiu es relictual, només el conserven algunes poques famílies als seus horts particulars.

Usos i coneixements

Consum humà. El pèsol blau nano es destinava a consum humà, tant en fresc com en sec. D’aquesta varietat es pot menjar també la pellofa, tot i que no és tan tendra i fina com la del pèsol blanc nano. Una volta trets els grans de la bajoca, es treu la capa fina que envolta l’interior de la pellofa (el pergamí), per tal d’aprofitar-la. S’utilitzava tradicionalment per fer truita de pèsols o elaborar guisats i estofats, com el conill amb pèsols. Els pèsols se sembraven en lluna nova, a partir de Tots Sants fins a Nadal. Se solia sembrar en terres de secà pobres i lliures d’adventícies. Preferiblement en llocs frescos, però no excessivament freds. Se sembrava en clots o munts de 4 a 6 llavors, a la distància del llarg d’un peu, a mesura que es caminava pel rec preparat. Les sembres es feien escalonades fins a Nadal per cobrir tota la temporada amb producte fresc. No se solia ni regar ni adobar, tot i que de vegades s’utilitzava terrassa (superfosfat de calç) que es mesclava amb la llavor. Les proporcions eren dues parts de llavor per tres de superfosfat, o tres parts de llavor per cinc d’adob animal. Les lleguminoses tenien un paper important en la preparació de terres noves, ja que quan es guanyava espai al bosc i es rompien (llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu) terres noves, la primera sembra sempre era de pèsols. També complien un paper essencial en les rotacions de cultius, en nitrogenar la terra abans de cultius com el blat i l’ordi.

Observacions

Segons l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, les varietats de llavor llisa són més rústiques i resistents al fred i a la humitat, i les de llavor rugosa suporten millor la calor. Esmenta algunes varietats conreades tradicionalment a les Pitiüses, com ara el pèsol pagès, el pèsol blanc i el dià.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Planta	Coloració antociànica a qualsevol dels seus òrgans	Present
Tija	Fasciació	Absent
Tija	Llargària (cm)		98 ± 8 cm
Tija	Nombre de nusos fins al primer nus fèrtil, amb inclusió d’aquest		12 ± 2
Fulles	Fullatge: color	Verd
Fulles	Fullatge: intensitat del color verd	Obscura
Fulles	Fulla: folíols	Present
Fulles	Folíol: indentació	Mitjana
Fulles	Estípula: llargària (cm)		8,7 ± 0,6 cm
Fulles	Estípula: amplada (cm)		5,6 ± 0,6 cm
Fulles	Estípula: llargària des de l’aixella fins a la punta (cm)		6,1 ± 0,5 cm
Fulles	Estípula: motejat	Present
Fulles	Estípula: densitat del motejat	Densa
Fulles	Pecíol: llargària des de l’aixella fins el primer folíol/circell		5,7 ± 0,6
Flor (observar al segon nus floral)	Època de floració	Mitjana
Flor (observar al segon nus floral)	Nombre màxim de flors per nus	Dues
Flor (observar al segon nus floral)	Color de l'ala	Porpra vermellós
Flor (observar al segon nus floral)	Forma de la base de l’estendard	Recte
Flor (observar al segon nus floral)	Ondulació de l’estendard	Absent o molt dèbil
Flor (observar al segon nus floral)	Forma de l’àpex del sèpal superior	Arrodonit
Flor (observar al segon nus floral)	Peduncle: llargària de l’esperó		70 % sense esperó. Llargària entre 0 i 0,7
Flor (observar al segon nus floral)	Peduncle: llargària des de la tija fins a la primera beina		4,9 ± 0,6 cm
Flor (observar al segon nus floral)	Peduncle: llargària entre la primera i la segona beina		1,9 ± 0,4
Flor (observar al segon nus floral)	Peduncle: nombre de bràctees		Nul o baix
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Amplada		1,4 ± 0,1 cm
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Pergamí	Complet
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Forma de la part distal	Roma
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Curvatura	Dèbil
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Color	Verd
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Intensitat del color verd	Mitjana
Beina (observar el segon nus fèrtil)	Nombre d’òvuls		8 ± 1
Llavors	Color	Marró vermellós
Llavors	Forma	Cilíndrica
Llavors	Color del cotilèdon	Groc
Llavors	Taques violetes o roses al tegument	Dèbil
Llavors	Color del fil	Del mateix color que el tegument
Llavors	Pes de 1000 llavors		207,3 ± 6,3 g

Calendari de sembra

Actuació/Moment	Gen	Abr	Mai	Jun	Nov	Des
Sembra al sòl					X	X
Planter					X	X
Transplantament	X					X
Floració
Fructificació
Recol·lecció		X	X	X

Característiques agronòmiques

Precocitat

Mitjana

Maneig

Es pot plantar amb malla o sense. Tradicionalment s'ha plantat a colps i en secà.