eivissenca

Col – Brassica oleracea L. var. capitata L.

Inscripcions

Inscripció al registre: 24-05-2023

Inscripció al catàleg: 03-07-2020

Sinonímies

Col pagesa

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació	Tipus d'ubicació
Ex situ	Eivissa	Santa Eulària des Riu	Carretera de Sant Carles s/n 07850	Banc de llavors

Origen de la varietat

Tota l’illa d’Eivissa.

Descripció de la varietat

La col pagesa tradicional eivissenca és una varietat de col que es caracteritza per l’enorme grandària del seu cabdell. Rodó i un poc eixatat, el cabdell pot arribar a mesurar 30 cm de diàmetre i pesar fins a 5 kg. Les fulles externes són lleugerament abonyegades i de color verd grisós, degut a la capa de cera o pruïna que, a banda de protegir-les de l’oxidació solar, l’evaporació i de determinats patògens, les fa molt suaus al tacte. Sembrada al juliol, les primeres cols es poden collir al novembre. La seua tendresa i apreciat sabor front les varietats comercials ha fet que s’hagi continuat conreant en horts familiars eivissencs, pel que ha sobreviscut fins avui en molts indrets de l’illa. Peraixò, presenta menor grau d’erosió genètica que altres varietats locals.

Usos i coneixements

Consum humà. Molt preuada per la gent eivissenca pel seu sabor i aroma suaus, és l’ingredient tradicional de plats d’hivern i protagonista de plats emblemàtics com els ossos amb col, plat especial del diumenge de Carnestoltes, així com dels bullits quotidians amb patata i altres verdures. També és tradicional, gràcies al seu sabor suau, la utilització en cru, picada molt fina en amanida. I a la matança del porc, era un dels plats que ajudava a facilitar la digestió dels altres menjars més consistents. S’utilitza íntegrament tota la fulla, ja que el nervi és tendre, i només es deixa el tronxo de la col, del que no se’n fa cap aprofitament.

Observacions

Donada la facilitat d’hibridació, molt sovint trobem les cols eivissenques hibridades amb altres varietats de col. Per evitar-ho, la pràctica habitual dels pagesos era marcar amb una canya el cabdell més polit, i en començar la pujada a flor, tallar el tronc i trasplantar l’exemplar lluny del lloc de la plantació per obtenir-ne les llavors. Molt preuada per la gent d’Eivissa com a ingredient de plats durant l’hivern i ben diferenciada d’altres cultivars. La col pagesa és una de les poques varietats tradicionals que mai han arribat a desaparèixer dels mercats locals de les illes pitiüses. Entre 2009 i 2013 el GALEF va realitzar un seguiment de la producció comercial de varietats locals, i es va constatar que la col pagesa era l’única varietat local produïda i comercialitzada de manera continua, amb una producció entre 1.700 i 5.700 kg per temporada. Aquesta producció ha anat ajustant-se segons la demanda a les illes. Actualment, es produeixen i comercialitzen al voltant dels 12.000 kg, i en podem trobar planter als planteristes principals de l’illa. Així mateix, es va observar l’elevat grau d’hibridació de les cols trobades a l’illa, pel que es va considerar iniciar una selecció de la col pagesa. Així, a l’any 2017 el GALEF, amb la participació del Consell Insular d’Eivissa, van recollir diferents entrades de col pagesa procedents de diferents orígens de l’illa i es van seleccionar en camp amb ajuda de vàries persones enteses en varietats locals i agricultores de l’illa. Resultat d’aquella selecció entre diverses entrades es va obtenir la llavor que ha donat lloc a les cols que es descriuen a la present memòria.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Plàntula	Coloració antociànica de l'hipocòtil	Absent
Plàntula	Coloració dels cotiledons	Verd fosc
Planta	Mida	Gran
Planta	Alçada de la planta		56,75 ± 5,24
Planta	Diàmetre màxim		93,08 ± 6,07
Planta	Llargària de la tija externa (cm)		20,75 ± 4,37
Planta	Longitud del peu (cm)	Intermèdia
Planta	Port	Semierecte
Fulla	Mida	Gran
Fulla	Longitud del pecíol	Curt
Fulla	Forma	El·líptica transversal ampla
Fulla	Perfil de la superfície del limbe	Còncau
Fulla	Marcat del nervi principal	Intermedi
Fulla	Grau d'ondulació de la vora	Intermèdia
Fulla	Curvatura de la vora	Present
Fulla	Concavitat	Present
Fulla	Forma de l'extremitat	Rodona
Fulla	Intensitat de l'abonyegat	Feble
Fulla	Pruïna	Intermèdia
Fulla	Color (amb pruïna, si n'hi ha)	Verd gris
Cabdell	Forma en secció longitudinal	El·líptica transversal
Cabdell	Forma de la base en secció longitudinal	Arrodonida
Cabdell	Longitud (cm)		22,33 ± 3,06
Cabdell	Diàmetre (cm)		26,08 ± 2,11
Cabdell	Posició del diàmetre màxim	Al mig
Cabdell	Cobertura	Cobert
Cabdell	Color de la fulla de cobertura	Verd
Cabdell	Intensitat de color de la fulla de cobertura	Clara
Cabdell	Pigmentació antociànica de la fulla de cobertura	Absent o molt feble
Cabdell	Color intern	Groguenc
Cabdell	Intensitat de color intern	Intermedi
Cabdell	Densitat	Intermèdia
Cabdell	Estructura interna	Intermèdia
Cabdell	Longitud de la tija interna en relació a la longitud del cabdell	Intermèdia
Cabdell	Pes (g)		3.029,25 ± 1.014,60
Cabdell	Precocitat	Intermèdia
Flor	Color	Blanc
Llavor	Pes de mil llavors (g)		3,9 ± 0,3

Calendari de sembra

Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

Sembra al sòl

Planter

Transplantament

Floració

Fructificació

Recol·lecció

Característiques agronòmiques

Precocitat

Mitjana

Resistència al fred

Més baixa. Que altres cols amb la fulla més grossa i pruïnosa.

Maneig

De les 38 cols plantades, 3 han tingut incidència de fong.

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial	ISBN
Publicacions periòdiques		1961	Diario de Ibiza