Pinya de col
Colflori – Brassica oleracea L. var. botrytis L.
Inscripcions
Inscripció al registre:
Inscripció al catàleg: 28-06-2021
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Carretera Sant Carles, km 8, s/n, 07850 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Tradicionalment s’ha cultivat a les illes Pitiüses. Pinya de col és el terme amb què es denomina a Eivissa i Formentera la coliflor. Aquesta varietat de pinya de col forma un corimbe blanc, gran i compacte, cobert parcialment o totalment per les fulles internes, que el protegeixen de la rosada i l’afectació per fongs com l’alternària. Les fulles externes són grosses i ondulades al marge, d’un color verd grisós. Es tracta d’una planta que sovent fa un metre de diàmetre. Se sembra a l’agost i setembre, es trasplanta al setembre i octubre, i es recull cinc mesos després (140 dies), entre gener i març, fins que comença a arribar la calor. El marc de plantació és de 80 x 80 cm.
La pinya de col és present en un dels plats tradicionals eivissencs més típics, l’arròs amb gerret frit i pinya de col, la qual cosa constata que era una hortalissa àmpliament cultivada a l’illa d’Eivissa. Malgrat ser molt rústica (no presenta problemes de conreu) i saborosa, aquesta varietat ha estat totalment desplaçada per les pinyes de col comercials. El seu cultiu és vestigial, fins i tot en els horts familiars, fet que el situa en risc elevat d’extinció, com moltes altres varietats locals eivissenques. es.
Segons l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, existia diversitat de varietats de pinya de col, que permetien obtenir una recol·lecció esglaonada des de l’estiu fins a la primavera. Algunes d’aquestes varietats pitiüses són la Santa Catalina o Catalina, bola de neu, Tots Sants (més primerencs), Nadal (recol·lecció hivernal) i tardana de Quaresma (que es recollia entre abril i març).
Descripció de la varietat
Pinya de col és el terme amb què es denomina a Eivissa i Formentera la coliflor. Aquesta varietat de pinya de col forma un corimbe blanc, gran i compacte, cobert parcialment o totalment per les fulles internes, que el protegeixen de la rosada i l’afectació per fongs com l’alternària. Les fulles externes són grosses i ondulades al marge, d’un color verd grisós. Es tracta d’una planta que sovent fa un metre de diàmetre. Se sembra a l’agost i setembre, es trasplanta al setembre i octubre, i es recull cinc mesos després (140 dies), entre gener i març, fins que comença a arribar la calor. El marc de plantació és de 80 x 80 cm.
La pinya de col és present en un dels plats tradicionals eivissencs més típics, l’arròs amb gerret frit i pinya de col, la qual cosa constata que era una hortalissa àmpliament cultivada a l’illa d’Eivissa. Malgrat ser molt rústica (no presenta problemes de conreu) i saborosa, aquesta varietat ha estat totalment desplaçada per les pinyes de col comercials. El seu cultiu és vestigial, fins i tot en els horts familiars, fet que el situa en risc elevat d’extinció, com moltes altres varietats locals eivissenques.
Usos i coneixements
Consum humà. La pinya de col es cultivava per a consum humà. Es consumia la inflorescència crua, bullida o fregida, tot i que també s’aprofitaven les fulles. És present en plats tradicionals eivissencs, com ara la pinya de col ofegada o el popular arròs amb gerret i pinya de col. A Formentera és típic el tradicional arròs amb bacallà i pinya de col.
Observacions
Aquesta varietat prospectada l’any 2014 a Benimussa, i de la qual no se sap denominació varietal específica, és l’única que s’ha trobat a les Pitiüses fins al moment.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Mida | Gran | |
| Planta | Longitud del peu | Intermèdia | |
| Fulla | Port | Semierecte | |
| Fulla | Forma | El·líptica | |
| Fulla | Marge de la fulla | Sencer | |
| Fulla | Pruïna (component ceri que cobreix les fulles) | Intermèdia | |
| Fulla | Color (amb pruïna, si n'hi ha) | Verd gris | |
| Fulla | Torsió de l'àpex | Absent o molt feble | |
| Fulla | Forma de la secció transversal | Còncava | |
| Fulla | Rugositat | Absent o molt feble | |
| Plisat | Feble | ||
| Fulla | Ondulació de la vora | Present | |
| Fulla | Grau d'ondulació de la vora | Fort | |
| Fulla | Marcat del nervi principal | Intermedi | |
| Fulla | Longitud del pecíol | Llarg | |
| Fulla | Forma de l'extremitat | Rodona | |
| Capça | Cobertura de la capça per les fulles interiors | Parcialment coberta | |
| Capça | Mida en relació a la mida de la planta | Mitjana | |
| Capça | Forma en secció longitudinal | El·líptica mig aplatada | |
| Capça | Curvatura superior | Intermèdia | |
| Capça | Color | Blanc | |
| Capça | Coloració antociànica | Absent | |
| Capça | Protuberàncies | Intermèdies | |
| Capça | Granulació | Intermèdia | |
| Capça | Vellositat | Absent (gra dur) | |
| Capça | Compacitat | Forta | |
| Capça | Precocitat | Tardana |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | ||||||||||||
| Planter | X | X | ||||||||||
| Transplantament | X | X | ||||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Maneig |
| No necessita maneig específic. És una varietat molt rústica, no presenta problemes agronòmics. |