Ros gruixat
Pebre – Capsicum annuum
Inscripcions
Inscripció al registre: 20240140 Pendiente
Inscripció al catàleg: 17-12-2020
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| In situ | Mallorca | Sant Joan | Ctra. Sant Joan – Vilafranca, Km 3. | Altres |
| Ex situ | Mallorca | Porreres | C/Veiet, 17 | Banc de llavors |
| Ex situ | Mallorca | Palma | C/Eusebi Estada, 145, Palma | Banc de llavors |
| Ex situ | Mallorca | Sóller | Ctra. Palma – Port de Sóller, km 30,5 | Banc de llavors |
| In situ | Mallorca | Porreres | Camí de sa Pedrera. | Altres |
| In situ | Mallorca | Palma | Ctra.de Valldemossa, km. 8,6 | Altres |
Sinonímies
Pebre ros de Muro
Origen de la varietat
Mallorca. El pebre ros gruixat s’ha cultivat històricament per tot Mallorca així com se segueix cultivant. Ara bé, tal i com indica el seu nom segurament un dels llocs on es produïa en major importància era al municipi de Muro.
Descripció de la varietat
És un pebre allargat, en forma de tres caires, acabat en punta. Té la pell gruixada i de color verd clar. Té més polpa que el pebre ros. De gust suau i dolç, de textura un poc dura. S’utilitza sobretot cuinat, quan és madur, per fregir, torrar i fer-ne confitura. En verd es pot consumir tan fresc com cuinat, amb trempó i com a acompanyament o per fregir i torrar.
És molt productiu, excepte si es deixa per vermell a la planta; així produeix menys. És un cultiu exigent en aigua i en matèria orgànica, però l’aigua de reg no ha de tocar la tija. Antigament es feia emprivada només per tirar als solcs dels pebrers. Té baixa conservació post collita.
Usos i coneixements
Consum humà. Utilitzat per consumir-se en vermell degut a tenir la pell més gruixada, per això s’utilitza més fregit i torrat. Però també és consumit en verd per a trempó i per acompanyar els plats d’arròs i sopa.
Observacions
El ros gruixat és més poc conegut i menys comú que el pebre ros. Així i tot, encara es cultiva, sobretot per autoconsum o a petits horts. És més comú a la zona de Campos i de Muro. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2018 el cultiu de pebre a Mallorca va suposar 96 ha i 2.764 tones. El pebre ros i el pebre ros gruixat s’assemblen molt, però el pebre ros, que és més prim, és més cultivat i més consumit. Generalment el ros es consumeix tendre i el ros gruixat es consumeix madur, en ser vermell, per torrar.
06.- Conservació
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Plàntula | Pigmentació antociànica de l'hipocòtil | Present | |
| Planta | Port | Semierecte | |
| Planta | Alçada de la planta (cm) | Mitjana (45 - 65 cm) | 50,88 ± 4,70 |
| Planta | Escurçament dels entrenusos | Present | |
| Fulla | Port del peduncle | Horizontal | |
| Flor | Pigmentació antociànica de les anteres | Absent | |
| Flor | Color de la flor | Blanc | |
| Fruit | Color del fruit abans de la maduració | Verd clar | |
| Fruit | Color del fruit en la maduresa | Vermell | |
| Fruit | Port del fruit | Penjant | |
| Fruit | Llargària del fruit (cm) | 16,68 ± 2,44 | |
| Fruit | Amplada (cm) | 4,93 ± 0,55 | |
| Fruit | Relació llargària/amplada | Molt gran | 3,42 ± 0,58 |
| Fruit | Pes (g) | 88,18 ± 22,28 | |
| Fruit | Forma del fruit (secció longitudinal) | Moderadament triangular | |
| Fruit | Forma del fruit (secció transversal a nivell de placenta) | El·líptica | |
| Fruit | Sinuositat del pericarpi en la part basal | Intermèdia | |
| Fruit | Textura de la superfície | Lleugerament rugosa | |
| Fruit | Cavitat peduncular | Absent | |
| Forma de l'àpex | Aguda | ||
| Fruit | Número de lòculs | 3 - 4 | |
| Fruit | Gruix de la polpa (cm) | 0,75 ± 0,05 | |
| Fruit | Aspecte del calze | No envolupant | |
| Fruit | Capsaïcina | Absent | |
| Llavor | Pes de mil llavors (g) | 7,75 |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | ||||||||||||
| Planter | X | X | X | X | X | X | ||||||
| Transplantament | X | X | X | X | X | |||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X | X | X | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Primerenca |
| Resistència al fred |
| Més baixa |
| Resistència Virus |
| SI |
| Maneig |
| En el cas de pebres per llavor en alguns casos es posa una estructura amb politjons i fils de ràfega per tal que els fruits no toquin el terra. És menys conegut, consumit i conservat que la varietat de pebre ros. |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN |
|---|---|---|---|---|---|
| Revista | MÉS PORRERES | 2021 | Entrevista a Catalina Vaquer Sorell. | Boletín informativo núm. 6 Diciembre 2021 | |
| Revista | Socies Fiol, A. i Moscardó Sáez, J. | 2010 | “Quins pebrots!”. Revista Agrocultura, Núm. 40: Secció Biodiversitat | ||
| Llibres i altres monografies | UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS | 2012 | XXV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VII Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística. Pàgina 149 -155 | Universitat de les Illes Balears | 978-84-697-3129-1 |
| Publicacions electròniques | Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación | 2020 | Autorizaciones concedidas para la utilización de semillas y patatas de siembra no obtenidas mediante el método de la producción | © Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones | NIPO: 003191269 |
| Revista | Associació de Varietats Locals | 2020 | Catàleg de llavors 2020: Varietats d'hivern | ||
| Revista | Associació de Varietats Locals | 2017 | Catàleg AVL | ||
| Revista | Associació de Varietats Locals | 2014 | Catàleg de Varietats Locals: Estiu 2014 | ||
| Publicacions electròniques | Amengual, L. | 2013 | Sabores en peligro (y II). Diorio de Mallorca: Medio Ambiente | Editorial Balear |