Mort
Blat – Triticum turgidum
Inscripcions
Inscripció al registre:
Inscripció al catàleg: Sí (23-02-2023)
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Mallorca | Palma | C/Eusebi Estada, 145 | Banc de llavors |
Origen de la varietat
Mallorca. Les primeres referències del blat mort apareixen en el llibre de Pierre Rokset, 1923. El seu nom deriva de l’aparença cremada que té quan està granat, a Llucmajor anomenat “de la mort”. D’altra banda també existeix la creença de que d’una possible confusió històrica amb el nom, el qual es podria referir a “blat moro” en referència històrica al passat de Mallorca. La seva farina no té tanta força com el xeixa o varietats més modernes, el pa queda atapeït i presenta uns aromes i una bona digestibilitat
Descripció de la varietat
Es tracta d’una varietat amb un hàbitat de creixement erecte, poc fillolament, de port alt un amb una canya mitjana i presenta una espiga ampla, no molt llarga i gruixada amb tendència al desgranat. El color de la llavor es blanquinós. En quant al cultiu destaca per la seva rusticitat, se fa bé en terres pobres, es tracta d’una varietat adaptada al medi. Sol tenir produccions baixes, no obstant, es mes productiu que la xeixa però també depèn molt de les condicions ambientals. Es tracta d’una varietat poc homogènia que degenera molt i es mescla ràpidament.
Usos i coneixements
Consum humà. En general es fa servir per panificar, per fer coques i salats. A dia d’avui gran part dels productors fan un doble aprofitament, d’un primer moment es pastura i es deixa rebrotar per després de la recol·lecció
Observacions
Actualment la seva producció es gairebé testimonial, encara que en els darrers anys crescut l’interès per les varietats tradicionals, gràcies a les línies d’ajudes de programa de desenvolupament rural PDR, per al foment de les varietats amb risc d’erosió genètica.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Planta | Hàbit de creixement | Erecte | |
| Planta | Alçada de la planta (cm) | 147,60±13,61 (Mitjana) | |
| Espiga i barbes | Llargària de l'espiga | 64,40±4,50 (curta) | |
| Espiga i barbes | Nombre d’espiguetes per espiga | 17,00±2,28 | |
| Espiga i barbes | Densitat de l’espiga | 15,26±2,28 (Clara) | |
| Espiga i barbes | Color de les glumes | Vermell o marró | |
| Espiga i barbes | Vellositat de les glumes | Pubescent | |
| Espiga i barbes | Longitud de les barbes (cm) | 15,16±1,45 | |
| Espiga i barbes | Color de les barbes | Púrpura mitjà | |
| Espiga i barbes | Rugositat de les barbes | Llises | |
| Gra | Color de la llavor | Blanc | |
| Gra | Llargària de la llavor (mm) | 6,68±0,40 | |
| Gra | Amplada de la llavor (mm) | 3,76±0,23 | |
| Gra | Relació llargària/amplada | 1,77±0,05 | |
| Gra | Pes de 500 llavors (g) | 29,38±0,85 | |
| Gra | Pes específic (kg/hL) | 831,20±4,32 |
Calendari de sembra
| Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Sembra al sòl | X | |||||||||||
| Planter | ||||||||||||
| Transplantament | ||||||||||||
| Floració | ||||||||||||
| Fructificació | X | |||||||||||
| Recol·lecció | X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
| Mitjana |
| Resistència al fred |
| Més alta |
| Resistència Fongs |
| Si. Resistent a Septoria tritici |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol |
|---|---|---|---|
| Diccionari | Alcover Moll | 1941 | Diccionari Català-València-Balear |




