EL CULTIU DEL GARROVER | EXPERIÈNCIES
Caracterització de les varietats de garrover de les Illes Balears: Anàlisi de sinonímies i homonímies.
Antecedents
Un dels compromisos del Pla de reestructuració de la fruita seca a les Illes Balears 2021-2027, aprovat el 21 d’octubre de 2021, i que l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears duu a terme, és desenvolupar actuacions en matèria de la recerca i experimentació de fruits secs. En concret, la mesura definida en el punt IB3.2/A2. Caracterització de les varietats de garrover de les Illes Balears.
En els estatuts de l’IRFAP inclouen com objecte de l’entitat les competències de “Promoure, coordinar, planificar, desenvolupar i avaluar programes d’investigació i desenvolupament, d’innovació, de digitalització i d’experimentació en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació” (Decret 05/2021, de 15 de febrer i Decret 37/2022, de 29 d’agost).
A partir d’aquí l’Institut de Recerca Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) ha arrencat aquesta experiència amb l’objecte de caracteritzar i descriure les cultivars locals de garrover amb la finalitat de obtenir dades fiables d’aquestes i proporcionar els resultats al sector.
Objectius i justificació
La proposta de col·laboració persegueix com a objectiu principal la caracterització de les diferents varietats locals de garrover, amb la finalitat de destriar les varietats, analitzant les sinonímies i homonímies.
A partir d’aquí, es pretenen assolir també els següents objectius específics:
- Establir un llistat no confós de les varietats de garrover conegudes a Mallorca i Eivissa.
- Identificar genèticament les varietats de garrover per aclarir sinonímies i homonímies.
- Determinar l’hàbit de creixement i el vigor dels arbres per optimitzar el maneig del cultiu.
- Conèixer els paràmetres de producció, el comportament agronòmic i els rendiments en garroví de les diferents varietats estudiades.
- Caracteritzar la planta, la fulla, els fruits i la llavor.
- Incloure les varietats conservades i caracteritzades als catàlegs i registres pertinents.
Metodologia i disseny experimental
L’experiència es troba ubicada a la finca de Son Real, amb recinte 53, parcel·la 176 i al polígon 12 del terme municipal de Santa Margalida.
Figura 1. Foto aèria de la parcel·la experimental. Font: SIGPAC.
La plantació es va executar al 2014, amb la finalitat d’incorporar totes les varietats prospectades a Mallorca i Eivissa. El marc de plantació és de 10 x 7 m. Es van plantar 4 repeticions de cada una de les accessions que es van prospectar.
A la taula següent es mostren les dades de la plantació de les diferents varietats per espècie:
Taula 1. Varietats. Origen, sinonímia i sexe.
Varietat
Origen/Procedència
Sinonímies
Sexe
H2-12 (E13-P)
Mallorca
M-6
Hermafrodita
5-37
Mallorca
Matalafera (clon Perafort)
Femení
Algerina (Algeresa)
Desconegut
Femení
Bajoca
Mallorca
Femení
Banyeta
Eivissa
Hermafrodita
Bauçana
Mallorca
De la Mel i 2-14
Femení
Granja
Mallorca
4-31
Femení
Boval
Eivissa
Boval (IRTA Mas Bover)
Femení
Bugadera
Mallorca
Llucmajorera, De ses Sitjoles i Vermella
Femení
Capoll curt
Mallorca
Femení
Costella
Mallorca
Femení
D’en Pau
Mallorca
Femení
Des Mestre
Mallorca
Hermafrodita
Duraió
Mallorca
De ramell, Duraió I-40, Mollar, Pic d’abella, Pic d’abella (IRTA Mas Bover), Vera, 1-28 i 1-18
Femení
Fina
Eivissa
Femení
Fina
IRTA Mas Bover
Femení
Lloseta
Mallorca
MSD, 3-35 i 3-5
Hermafrodita
Matalafera
València
Femení
Negrill
Mallorca
Femení
Negrilla
Mallorca
Femení
Ordines
Mallorca
Femení
Rojal
Tarragona
Espanya
Femení
Rossa
Mallorca
Femení
Rossa (Calonge)
Mallorca
Femení
Roja d’Eivissa
Eivissa
Hermafrodita
Sa Llebre
Mallorca
Hermafrodita
Santa Maria
Mallorca
M-10
Hermafrodita
Uraiona
Eivissa
M-10
Femení
Vermella
IRTA Mas Bover
M-10
Femení
Es duen a terme dues línies de seguiment diferents per varietat. Una primera on s’avalua l’arbre sense tractament de cap tipus i amb pol·linització natural (pol·linització natural-control) i, una segona on s’impedeix la pol·linització d’altres branques i individus (pol·linització no creuada).
La plantació ocupa una superfície d‘1,42 ha i fou realitzada en tres fases durant la qual es plantaren 52 varietats de garrovers, de les quals segons els estudis genètics d’identificació, algunes han resultat ser sinonímies. La plantació es dugué a terme a l’any 2014, un total 228 arbres.
La conducció del arbres és el vas lliure i s’aplica una estratègia de reg deficitari de uns 1000 m3/ha i any.
Taula 1. Varietats. Origen, sinonímia i sexe.
Bloc
Paràmetre
Mètode d’anàlisi
Identificació genètica
Perfil d’ADN
Marcadors moleculars per cultivar
Descripció de l’arbre
Hàbit de creixement i vigor
Anàlisi visual, amb descriptors bàsics del garrover segons Batlle i Tous (1997)
Caracterització morfològica de fruit i llavor
Longitud
Pes del fruit
Longitud del peduncle
Amplada i grossor del fruit
Alçada de la vall
Nombre de llavors
Pes total
Longitud i amplada llavors
Grossor
Pes unitari de la llavor
Mesura amb cinta mètrica (unitat, cm)
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, g)
Mesura amb peu de rei (unitat, cm)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Recompte visual (unitats)
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, g)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, g)
Caracterització física de fulla
Longitud del raquis
Nombre de folíols
Longitud fulla
Amplada fulla
Mesura amb cinta mètrica (unitat, cm)
Recompte visual
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Mesura amb peu de rei (unitat, mm)
Producció
Producció en massa per arbre
Rendiment
Pesat amb bàscula calibrada (unitat, kg)
Quantitat de llavor en relació al fruit, pesat amb bàscula calibrada (unitat, kg)
Resultats esperats
A partir de la caracterització i descripció de les varietats de garrova, es pretén destriar les sinonímies presents a les varietats locals amb la finalitat de crear un llistat fiable d’aquestes. Es compararan els resultats de la identificació genètica amb la caracterització morfològica de les varietats. Es pretén arribar a consolidar un banc de germoplasma que reculli tant els recursos genètics de la majoria d’espècies que conformen el patrimoni balear, afegint la caracterització d’aquestes.
El projecte s’ajustarà sempre al que disposi la normativa aplicable en matèria de gestió de recursos fitogenètics i a les recomanacions i directrius oportunes pel que fa als mètodes utilitzats i als paràmetres estudiats.