Taronjal

Albercoquer – Prunus armeniaca

Inscripcions

Inscripció al registre: SÍ (07/02/2018)

Inscripció al catàleg: SÍ (28/03/2019)

Origen de la varietat

Hi ha diversitat respecte de la ubicació en les fonts documentals. Segons Estelrich (1900)* es conreava a Binissalem, mentre que Capó (1943)* parla del cultiu a Lloseta. En definitiva, però, a l’illa de Mallorca, com expressa Cerdà, (1910)*. Actualment es troba a la col·lecció de sa Canova.

*Extret de Suau, T. (2016). Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears.

Descripció de la varietat

L’albercoquer taronjal és referenciat ja per l’arxiduc com un “dels més comuns. Destaquen per la seva qualitat. Són els més grans” (Augsburg, 1871)*. Apareix en Es Pagès Mallorquí (1900)* com a varietat conreada a Binissalem, i Pedro Estelrich (1907) l’assenyala “com una de les varietats més antigues, de bona mida, color groc clar i gust exquisit”*.

*Extret de Suau, T. Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears. 2016.

Usos i coneixements

Consum humà. És descrita antigament per la seva qualitat. Presenta un contingut en sucres de 15,5 ºBrix i una acidesa de 15,1 g/l.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcter	Caràcter	Valor qualitatiu	Valor quantitatiu
Arbre i ramificació	Vigor	Mitjà
Arbre i ramificació	Port	Entre erecte i divergent
Fulla	Llargària	Llarga	79,40 ± 10,02
Fulla	Amplada	Mitjana	75,11 ± 8,78
Fulla	Relació llargària/amplada		1,03
Fulla	Forma de la base	Cordiforme
Fulla	Incisions de la vora	Serrades
Fulla	Llargària del pecíol	Curta	35,72 ± 2,80
Fulla	Nombre predominant de nectaris	Dos o tres
Fruit	Diàmetre (mm)	Llarga	51,21 ± 1,11
Fruit	Forma (vista ventral)	Circular
Fruit	Forma (vista lateral)	Ròmbic oblic
Fruit	Color del fons de l'epidermis	Ataronjat clar
Fruit	Color de la polpa	Ataronjat o clar
Fruit	Proporció de color sobreposat	Mitjana
Fruit	Llavor en vista lateral	Oval
Fruit	Relació pes del fruit/pes de la llavor	Gran	26,07
Fruit	Adherència del pinyol a la polpa	Absent o molt débil
Fruit	Profunditat de la cavitat peduncular	Mitjana	5,73 ± 0,88
Fruit	Superfície	Llisa
Fruit	Forma de l'àpex	Truncada
Fruit	Sutura	Lleugerament enfonsada
Fruit	Simetria (vista ventral)	Simètrica
Fenologia	Inici de la floració	Mitjana	Segona setmana de març
Fenologia	Inici de la maduració	Primerenca	Quarta setmana de juny
Altres	Contingut en sucre		15,47 ± 0,52
Altres	Pes (gr)		69,45 ± 4,45
Altres	Rendiment en polpa (%)		96,16
Altres	pH		3,80 ± 0,04
Altres	Acidesa (grams àcid màlic/l)		15,10 ± 1,27

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Any	Títol	Editorial	Cita bibliogràfica
Informe	Suau, T.	2016	Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes	Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Informe	Sraller Gränicher, M. A.	2017	Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016.	Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Comunicació d'un congrés	Fornés, J.; Ordinas, A.	2011	Els noms de les varietats locals d'alguns arbres fruiters a Mallorca". A: XXIV Jornada d'Antroponímia i Toponímia. VI Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística.	Universitat de les Illes Balears	El cita entre les varietats locals que es fan a Mallorca.
Llibres i altres monografies	Rosselló, V.	1964	Mallorca. El Sur y Sureste. Municipios de Llucmajor, Campos, Ses Salines, Santanyí, Felanitx y Manacor	Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación. Palma.	Assenyala que és una de les varietats més freqüents a les zones sud i sud-est de l’illa de Mallorca. Esmenta així mateix que és la varietat millor valorada, per la seva mida.
Llibres i altres monografies	Capó, J.	1943	Descripción geográfica de la Parroquia de Lloseta	Manuscrit	Conreat a Lloseta.
Llibres i altres monografies	Alcover, A. M. i Moll, F. de B.	1935	Diccionari català-valencià-balear	Diferents volums (1930-1962)	Gros, vermell, molt sucós i saborós, amb el pinyol dolç; madura devers el juny.
Llibres i altres monografies	Cerdà, P. A.	1910	Agricultura práctica regional.	Estampa d'en Sebastià Pizà	El cita com una de les varietats més conegudes a Mallorca. Distingeix entre l’albercoc taronjal de pinyol net i l’albercoc taronjal de pinyol brut, ambdós de classes fines. També distingeix l’albercoc taronjal de pasta fina i l’albercoc taronjal de pasta filosa. Del primer manifesta que és la varietat més apreciada per ser destinada al comerç, juntament amb l’albercoc de pinyol dolç, mentre que del segon assenyala que és refusat.
Llibres i altres monografies	Estelrich	1907	El albaricoquero, el cerezo y el ciruelo.	Notas de cultivo leídas en el Congreso Agrícola celebrado en Manacor en 1907. Establecimiento tipográfico de Rotger.	Assenyala a la pàg. 53 que és una de les varietats més antigues, juntament amb l’albercoc de damasc i l’albercoc de pinyol dolç. El defineix de la manera següent: de buen tamaño, color amarillo claro y gusto exquisito, pero al estar su fruto muy maduro se vuelve bastante fibroso, por cuya causa se debe coger apenas esté amarillo para la fabricación de pulpa, que resulta muy buena en este caso. Madura a mediados de junio. El cita entre les varietats d’albercocs conreats a Binissalem, segons un recull fet per Sebastià Ramonell Terrasa, de color amarillo rojizo al lado del sol.
Llibres i altres monografies		1889, 1904	Es Pagès Mallorquí. Revista bilingüe d'agricultura práctica	Imp. Reus de Felanitx. Núm. 1 (abril de 1899) - Núm. 25 (maig de 1904).	El cita entre les varietats que es conreen a Binissalem. Definit com una de les varietats més fines i saboroses.
Llibres i altres monografies	Augsburg	1871	Die Balearen. Tom V. Mallorca.	Edició de Caixa de Balears Sa Nostra, dirigida per Isabel Moll Blanes (1987, Palma)	De los más comunes. Destacan por su buena calidad. Són los más grandes.