Skip to content

d’en Tenalles

Cirerer – Prunus avium

Inscripcions

Inscripció al registre:

Inscripció al catàleg: SÍ (28/03/2019)

Origen de la varietat

L’exemplar prospectat que es troba a la col·lecció de Can Montserrat prové del municipi d’Escorca. La bibliografia l’ubica a l’illa de Mallorca. Augsburg (1871)* ja la citava com una de les varietats que es feien a Mallorca.

*Suau, T. Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears:
albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes. 2016.

Descripció de la varietat

El cirerer de’n Tenalles fa una cirera de fermesa mitjana, mida petita, reniforme, amb l’epidermis vermell fosc, la polpa de color vermell mitjà i el peduncle curt. L’anàlisi genètica la distingeix notablement de la resta de varietats de cirerer presents a la col·lecció, el que indica, probablement, un origen diferent. Presenta un contingut de sucres de 23,38 °Brix. És una varietat de floració primerenca i maduració molt primerenca.

Usos i coneixements

Consum humà.

Caràcters morfològics de la varietat

Tipus de caràcterCaràcterValor qualitatiuValor quantitatiu
Arbre i ramificacióPortEstès
Arbre i ramificacióRamificacióMitjana
FenologiaInici de la floracióPrimerencaSegona setmana de març
FenologiaMaduració del fruitMolt primerencaTercera setmana d'abril
FullaLlargària del limbeMitjana89,37 ± 12,34
FullaAmplada del limbeMitjana59,87 ± 6,32
FullaRelació llargària/ampladaGran1,49
FullaLlargària del pecíolMitjana30,47 ± 9,24
FullaPresència de nectarisPresents
FruitMida (mm)Petita17,56 ± 0,99
FruitFormaReniforme
FruitLlargària del peduncle (mm)Curta34,96 ± 4,21
FruitColor de l'epidermisVermell obscur
FruitColor de la polpaVermell mitjà
FruitFermesaMitjana
FruitForma de la llavor en vista ventralEl·líptica ampla
AltresContingut en sucre (º Brix)23,38 ± 3,36
AltresPes (g)3,41 ± 0,43

Acreditació bibliogràfica

ObjecteAutorsAnyTítolEditorialISBNCita bibliogràfica
InformeStaller Gränicher, M. A.2017Informe d'execució del Contracte Menor CM 4843/2016Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
InformeSUAU, T.2016Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunesConselleria de Medi Ambient, Agricultura i PescaLa citen com una de les varietats locals de Mallorca.
Comunicació d'un congrésFornés J.; Ordinas, A.2011Els noms de les varietats locals d’alguns arbres fruiters a Mallorca”. A: XXIV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VI Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització LingüísticaUniversitat de les Illes BalearsLa citen com una de les varietats locals de Mallorca.
Llibres i altres monografiesAugsburg, A. Ll. S.1871Die Balearen. Tom V. MallorcaEdició de Caixa de Balears Sa Nostra, dirigida per Isabel Moll Blanes (1987). Palma“Es coneixen moltes varietats, sent les més comunes les nomenades Camoses, del Capellà, de Serró, d’en Costa, d’en Moretí, d’en Tenalles, de Gra i de Serronet. Les tres primeres, juntament amb les de Gra són les més apreciades. Les Camoses son les primeres a madurar, al maig, i les altres van fent-ho succesivament fins al mes d’agost”
Back To Top
Cercar