Blanca clara
Figuera – Ficus carica
Inscripcions
Inscripció al registre: —
Inscripció al catàleg: SÍ (27/06/2025)
Conservació
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació | Tipus d'ubicació |
|---|---|---|---|---|
| Ex situ | Mallorca | Llucmajor | Son Mut Nou | Col·lecció de fruiters |
| Ex situ | Mallorca | Santa Margalida | Son Real | Col·lecció de fruiters |
Sinonímies
Branques clares.
Origen de la varietat
Figuera anomenada també “ Branques clares”, on deu el nom precisament al brancam tan clar.
La varietat Blanca Clara és originària de Campos i cultivada a sa Barrala, no massa conreada ni coneguda.
Descripció de la varietat
La figuera té un desenvolupament mitjà, de capçada allargada amb amplària, però no amb alçaria, de brancatge molt clar i de branques allargades i primes, És una varietat molt espletera, amb un ampli període de collita, molt profitós .
Les figues són ovoidals, prou esfèriques de color verd blanquinós amb un clivellat reti cular intens, però molt difós, polpa no massa saborosa, d’un color vermell difós. Tenen l’epidermis bastant blana, fina, de clivells fins. Presenten gran percentatge de siconis aparellats i poques formacions anormals. Tenen la pell molt prima i fina, una fàcil abscisió del peduncle i molta facilitat del pelat. Són bastant resistents a l’obertura de l’ostíol, poc al transport i les pluges, i bastant sensible al despreniment.
Les fulles son trilobulades, en la major part, senceres en menor proporció i poc pentalobulades, de marges serrats, molt poc marcats amb escassa pilositat al revers i d’angle peciolar agut.
Usos i coneixements
Consum animal i humà.
Observacions
Figuera flor molt poc conreada i de poca qualitat comparada amb la Bordissot Blanca, es caracteritza per el seu brancatge marcadament clar i el color blanc difós de les figues.
Caràcters morfològics de la varietat
| Tipus de caràcter | Caràcter | Valor qualitatiu | Valor quantitatiu |
|---|---|---|---|
| Fenologia | Data inici de la brotació | 12-18 de març | |
| Fenologia | Distribució de la collita | Figues agostenques | |
| Fenologia | Inici de la maduració | Tardana (15-31 d'agost) | 18 d'agost |
| Fenologia | Plena maduresa de les figues | 18 d'agost-23 de setembre | |
| Fenologia | Període de collita (dies) | Entre 20 i més de 60 dies | |
| Fenologia | Data d'abscisió de fulles | 18-28 d'octubre | |
| Arbre i ramificació | Hàbit de creixement | Obert | |
| Arbre i ramificació | Vigor | Elevat | |
| Arbre i ramificació | Port | Obert | |
| Arbre i ramificació | Ramificació | Dominància apical present, desenvolupament lateral present | |
| Arbre i ramificació | Densitat de ramificació | Mitjana | |
| Arbre i ramificació | Forma del borró terminal | Cònica | |
| Arbre i ramificació | Color del borró terminal | Verd groguenc | |
| Arbre i ramificació | Emissió de brots de l'arbre | Abundant | |
| Arbre i ramificació | Llargària dels brots (cm) | Mitjana (11-20 cm) | |
| Arbre i ramificació | Diàmetre dels brots (mm) | Prim (< 10 mm) | 7,87 |
| Arbre i ramificació | Color dels brots | Marró | |
| Arbre i ramificació | Tendència a emetre tanyades | Poca | |
| Arbre i ramificació | Presència de bonys nodals | A la soca i les branques | |
| Fulla | Color de la fulla | Verd Clar | |
| Fulla | Nombre de fulles/brot | 5,5 | |
| Fulla | Nombre de lòbuls | Enteres, Trilobades i Pentalobades | Enteres (10%); Trilobades (30%); Pentalobades (60%) |
| Fulla | Amplada de la fulla (cm) | 18,5 | |
| Fulla | Llargària de la fulla (cm) | 19,5 | |
| Fulla | Presència de dents als lòbuls | Per tots els marges | |
| Fulla | Marges dels lòbuls | Serrat | Molt marcats |
| Fulla | Sinus peciolar | Agut | 0-60 graus |
| Fulla | Densitat de pèls a l'envers | Nul·la | |
| Fulla | Densitat de pèls al revers | Nombrosa | |
| Fulla | Llargària del pecíol (cm) | Llarga (> 8 cm) | 8,12 |
| Fulla | Diàmetre del pecíol (mm) | 7,32 | |
| Fulla | Secció del pecíol | Redona | |
| Fulla | Color del pecíol | Verd groguenc | |
| Fruit | Forma segons la situació del diàmetre màxim | Ouada | |
| Fruit | Forma (I= amplada/llargària) | Allargada o el·líptica transversal (I < 0,9) | |
| Fruit | Percentatge de siconis emparellats (%) | 0 | |
| Fruit | Pes (g) | 38,246 | |
| Fruit | Amplada del fruit (mm) | Mitjana (38-49) | 43 |
| Fruit | Llargària del fruit (mm) | Mitjana (46-54) | 49 |
| Fruit | Uniformitat de les dimensions | Uniforme | |
| Fruit | Simetria | Simètric | |
| Fruit | Diàmetre de l'ostíol (mm) | 2-5 | |
| Fruit | Gota a l'ull | Absent | |
| Fruit | Grandària de les esquames | Grossa | |
| Fruit | Color de les esquames | Rosat | |
| Fruit | Color del peduncle del fruit | Verd fort | |
| Fruit | Forma del peduncle | Cilíndric | |
| Fruit | Llargària del peduncle (mm) | 2-3 | |
| Fruit | Formacions anormals (%) | 0 | |
| Fruit | Abscició del peduncle | Fàcil | |
| Fruit | Facilitat de pelada | Molta | |
| Fruit | Costelles | Poc marcades | |
| Fruit | Forma dels clivells | Reticular | Molt marcats |
| Fruit | Gruix de l'epidermis (mm) | 0,2-0,4 | |
| Fruit | Textura de l'epidermis | Fina | |
| Fruit | Color de fons de l'epidermis | Verd groguenc | |
| Fruit | Color de l'albedo | Clar | |
| Fruit | Color de la polpa | Vermell | |
| Fruit | Cavitat interna | Molt petita | |
| Fruit | Quantitat d'aquenis | Pocs | |
| Fruit | Sabor | Dolcenc, aigualit | |
| Fruit | Consistència del fruit | Blana | |
| Característiques de les figues seques | Color | Fosc | |
| Característiques de les figues seques | Període d'assecament | Curt (<8 dies) | |
| Caràcters agronòmics | Eficiència productiva (núm. fruits/brot) | 5,12 | |
| Caràcters agronòmics | Rendiment per arbre | Elevat | |
| Caràcters agronòmics | Resistència al transport | Baixa | |
| Caràcters agronòmics | Resistència a agrit | Susceptible | |
| Caràcters agronòmics | Resistència a badament | Susceptible |
Acreditació bibliogràfica
| Objecte | Autors | Any | Títol | Editorial | ISBN | Cita bibliogràfica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | Pons, M. | 2009 | Les figueres a les Illes Balears. Camp d'experimentació de Son Mut Nou (Llucmajor) | Montserrat Pons Boscana | ||
| Llibres i altres monografies | Estelrich, P. | 1910 | La higuera y su cultivo en España | Librería Escolar (Palma) |
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
| Actuació/Moment | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sembra al sòl | X | |||||||||||
| Planter | X | |||||||||||
| Transplantament | X | |||||||||||
| Floració | X | |||||||||||
| Fructificació | ||||||||||||
| Recol·lecció | X | X |
Característiques agronòmiques que es coneguin
Entutorat.



